- 1 julio, 2014
- Categorias: Fiscal
Se analiza la validez de la recepción de facturas a través del correo electrónico o su puesta a disposición a través de una web o plataforma para su posterior impresión, registro contable y archivo.
Al respecto, la Dirección General de Tributos en su consulta vinculante V0068-14 de 15 de enero de 2014 manifiesta que:
Impuesto sobre Sociedades: El gasto será fiscalmente deducible en la media en que esté correctamente contabilizado, imputado en el ejercicio de su devengo, correlacionado con los ingresos y justificado documentalmente. En relación con este último requisito, se trata de una cuestión de hecho que deberá acreditarse por cualesquiera medios admitidos en Derecho, que deberán ser valorados por la Administración Tributaria competente en materia de comprobación.
Impuesto sobre el Valor Añadido: En el ámbito del IVA, el Reglamento de Facturación de 2012 impulsa la facturación electrónica, correspondiendo al emisor la elección de la forma (papel o formato electrónico) en que dará cumplimiento a la obligación de expedir factura, sin que, con carácter general, el destinatario de la misma pueda exigir al emisor uno u otro medio de expedición de factura.
La factura deberá expedirse, en todo caso, por cualquier medio que permita garantizar la autenticidad de su origen, integridad de su contenido y legibilidad, para lo cual podrá utilizarse una firma electrónica avanzada, un intercambio electrónico de datos (EDI) u otros medios que los interesados hayan comunicado a la Agencia Tributaria con carácter previo a su utilización y hayan sido validados por ésta.
En consecuencia, la garantía de la autenticidad del origen y la integridad del contenido de la factura electrónica no precisa de condiciones o requisitos adicionales respecto de la expedida en papel, correspondiendo al expedidor la prueba de esta garantía, la cual podrá realizarse a través de los controles de gestión usuales de la actividad empresarial o profesional del sujeto pasivo, siempre que permitan crear una pista de auditoría fiable que establezca la necesaria conexión entre cada factura y la entrega de bienes o prestación de servicios que la misma documenta.S’analitza la validesa de la recepció de factures a través del correu electrònic o la seva posada a disposició a través d’una web o plataforma per a la posterior impressió, registre comptable i arxiu.
Respecte d’això, la Direcció General de Tributs en la seva consulta vinculant V0068-14 de 15 gener 2014 manifesta que:
Impost sobre Societats: La despesa és fiscalment deduïble en la mitjana en què estigui correctament comptabilitzat, imputat en l’exercici de la seva meritació, correlacionat amb els ingressos i justificat documentalment. En relació amb aquest últim requisit, es tracta d’una qüestió de fet que s’ha d’acreditar per qualsevol mitjà admesos en dret, que hauran de ser valorats per l’Administració Tributària competent en matèria de comprovació.
Impost sobre el Valor Afegit: En l’àmbit de l’IVA, el Reglament de Facturació de 2012 impulsa la facturació electrònica, corresponent a l’emissor l’elecció de la forma (paper o format electrònic) en què donar compliment a l’obligació d’expedir factura, sense que , amb caràcter general, el destinatari de la mateixa pugui exigir a l’emissor un o altre mitjà d’expedició de factura.
La factura haurà d’expedir, en tot cas, per qualsevol mitjà que permeti garantir l’autenticitat del seu origen, integritat del seu contingut i llegibilitat, per la qual cosa podrà utilitzar una signatura electrònica avançada, un intercanvi electrònic de dades (EDI) o altres mitjans que els interessats hagin comunicat a l’Agència Tributària amb caràcter previ a la seva utilització i hagin estat validats per aquesta.
En conseqüència, la garantia de l’autenticitat de l’origen i la integritat del contingut de la factura electrònica no necessita de condicions o requisits addicionals respecte de la expedida en paper, corresponent a l’expedidor la prova d’aquesta garantia, la qual podrà realitzar-se a través dels controls de gestió usuals de l’activitat empresarial o professional del subjecte passiu, sempre que permetin crear una pista d’auditoria fiable que estableixi la necessària connexió entre cada factura i el lliurament de béns o prestació de serveis que la mateixa documentació.