- 3 abril, 2014
- Categorias: Laboral
El pasado 24 de febrero, la Sala de lo Social de la Audiencia Nacional (AN) emitió sentencia estimando la demanda de conflicto colectivo, promovida por los sindicatos CCOO y UGT, anulando la modificación sustancial impuesta por la empresa consistente en una reducción salarial de carácter colectivo aplicable a empleados de distintos centros de trabajo y con diferentes porcentajes de reducción salarial, nunca superiores al 20%.
En el período de consultas iniciado entre la empresa y los trabajadores, la comisión negociadora que representaba a los trabajadores no debatió la concurrencia de las causas económicas y productivas esgrimidas por la empresa. En cambio, los representantes de los trabajadores manifestaron su oposición a la medida y reprocharon a la empresa el trato desigual entre unos y otros trabajadores, puesto que desconocen por qué se aplica la reducción a unos trabajadores y a otros no. La respuesta que recibieron por parte de la empresa fue que los trabajadores no afectados por esta medida percibían retribuciones de mercado.
Tras la finalización del período de consultas, en el que no se llega a ningún acuerdo, la empresa aplica la medida. Los demandantes denunciaron que la empresa demandada incumplió las reglas de buena fe, exigidas por el artículo 41.4 del ET, porque no aportó la documentación requerida por la representación legal de los trabajadores y, así mismo, también denunciaron que la empresa redujo arbitrariamente los salarios, por cuanto lo hizo nominativamente en base a una supuesta inadecuación a las condiciones de mercado, negándose a entregar la información requerida reiteradamente sobre por qué se incluían a unos trabajadores y no se incluían a otros, así como las razones por las que se aplicaban unos porcentajes reductivos diferenciados a unos y a otros, recibiéndose siempre la misma respuesta: la adecuación o la inadecuación a las condiciones de mercado.
Aunque, tal y como se expone en la sentencia, el mencionado artículo 41.4 del ET no exige ningún tipo de documentación para acreditar la concurrencia de causas económicas, técnicas, organizativas o de producción a las empresas, no es menos cierto que el período de consultas, contemplado en el mismo, constituye una manifestación propia de la negociación colectiva, que deberá respetar obligatoriamente las exigencias del artículo 64.1 de la misma norma, por lo que las empresas deberán aportar la documentación precisa para que los trabajadores tengan conocimiento de la modificación propuesta y puedan proceder a su examen, como presupuesto constitutivo para que el período de consultas pueda alcanzar sus fines.
Para la AN, la entrega tardía de las cuentas anuales auditadas de 2012 y la no aportación de las cuentas anuales de 2013 es lo que justifica que los representantes de los trabajadores no debatieran sobre la concurrencia de causas económicas y productivas, por la sencilla razón de que carecían de la información necesaria para tener cabal conocimiento de la situación de la empresa.
También se indica en la sentencia que el estudio de mercado, realizado por la empresa, según el cual los salarios de parte de la plantilla no eran acordes con la media del mercado, se hizo con posterioridad a la conclusión del período de consultas, como prueba «ad hoc» para este litigio, ya que en la memoria/informe técnico no se contienen elementos de juicio suficientes para comparar las retribuciones de la empresa con la media de las empresas de su competencia, que es el dato relevante, si se quieren reducir salarios, porque sus importes obligan a la empresa a responder a los requerimientos de la demanda en peores condiciones que sus competidores. Puesto que en el informe pericial, practicado durante el juicio, tampoco se contiene una comparativa visible con las retribuciones de las empresas de la competencia, la Sala concluye que la selección de trabajadores afectados se hizo arbitrariamente, impidiendo a los representantes de los trabajadores negociar solventemente durante el período de consultas.
El passat 24 de febrer, la Sala del Social de l’Audiència Nacional ( AN ) va emetre sentència estimant la demanda de conflicte col · lectiu , promoguda pels sindicats CCOO i UGT , anul · lant la modificació substancial imposada per l’empresa consistent en una reducció salarial de caràcter col · lectiu aplicable a treballadors de diferents centres de treball i amb diferents percentatges de reducció salarial , mai superiors al 20% .
En el període de consultes iniciat entre l’empresa i els treballadors , la comissió negociadora que representava els treballadors no debatre la concurrència de les causes econòmiques i productives esgrimides per l’empresa. En canvi, els representants dels treballadors van manifestar la seva oposició a la mesura i van retreure a l’empresa el tracte desigual entre uns i altres treballadors , ja que desconeixen per què s’aplica la reducció a uns treballadors i altres no. La resposta que van rebre per part de l’empresa va ser que els treballadors no afectats per aquesta mesura percebien retribucions de mercat .
Després de la finalització del període de consultes , en què no s’arriba a cap acord , l’empresa aplica la mesura . Els demandants van denunciar que l’empresa demandada va incomplir les regles de bona fe , exigides per l’article 41.4 de l’ET, perquè no va aportar la documentació requerida per la representació legal dels treballadors i , així mateix , també van denunciar que l’empresa va reduir arbitràriament els salaris , ja que ho va fer nominativament en base a una suposada inadequació a les condicions de mercat , negant-se a lliurar la informació requerida reiteradament sobre per què s’incloïen a uns treballadors i no s’incloïen a altres, així com les raons per les que s’aplicaven uns percentatges reductius diferenciats els uns i els altres , rebent sempre la mateixa resposta : l’adequació o la inadequació a les condicions de mercat .
Encara que, tal com s’exposa en la sentència , l’esmentat article 41.4 de l’ET no exigeix cap tipus de documentació per acreditar la concurrència de causes econòmiques , tècniques , organitzatives o de producció a les empreses , no és menys cert que el període de consultes , contemplat en el mateix , constitueix una manifestació pròpia de la negociació col · lectiva , que haurà de respectar obligatòriament les exigències de l’article 64.1 de la mateixa norma , de manera que les empreses han d’aportar la documentació necessària perquè els treballadors tinguin coneixement de la modificació proposada i puguin procedir al seu examen , com pressupost constitutiu perquè el període de consultes pugui assolir els seus fins.
Per a la AN , el lliurament tardana dels comptes anuals auditats de 2012 i la no aportació dels comptes anuals de 2013 és el que justifica que els representants dels treballadors no debatessin sobre la concurrència de causes econòmiques i productives , per la senzilla raó que no tenien la informació necessària per tenir cabal coneixement de la situació de l’empresa.
També s’indica en la sentència que l’estudi de mercat , realitzat per l’empresa , segons el qual els salaris de part de la plantilla no eren d’acord amb la mitjana del mercat , es va fer després de la conclusió del període de consultes , com a prova » ad hoc » per a aquest litigi , ja que en la memòria / informe tècnic no contenen elements de judici suficients per a comparar les retribucions de l’empresa amb la mitjana de les empreses de la seva competència , que és la dada rellevant , si es volen reduir salaris , perquè els seus imports obliguen a l’empresa a respondre als requeriments de la demanda en pitjors condicions que els seus competidors . Ja que en l’informe pericial , practicat durant el judici , tampoc conté una comparativa visible amb les retribucions de les empreses de la competència , la Sala conclou que la selecció de treballadors afectats es va fer arbitràriament , impedint als representants dels treballadors negociar amb solvència durant el període de consultes .