- 2 julio, 2014
- Categorias: Fiscal
El Tribunal Superior de Justicia de Cantabria en su Sentencia 85/2014 del pasado 11 de marzo, con un voto particular en contra, concluye que a una entidad dedicada al arrendamiento de inmuebles, aunque carezca de un local destinado exclusivamente a su gestión así como de personal asalariado a jornada completa, le es de aplicación el régimen especial de las empresas de reducida dimensión. Es preciso que la cifra de negocios habida en el periodo impositivo inmediatamente anterior sea inferior a 10 millones de euros.
En la Sentencia que comentamos, entre otros razonamientos, se expresan los siguientes:
– La desaparición de toda referencia a Sociedades de mera tenencia de bienes tras la derogación del Régimen Especial de Sociedades Patrimoniales efectuada por la Ley 35/2006.
– Sociológicamente, no parece compatible con una realidad económica cada vez más dependiente de las transacciones informáticas condicionar el concepto de “actividad económica” a la concurrencia de unos requisitos (local y empleado) sobrepasados en el mundo comercial de Internet, cuando tal exigencia no está explicitada en la norma, respecto a entes con personalidad jurídica propia, organización regulada en la ley y actuación en la vida económica real con asunción del riesgo.
– La finalidad del Régimen Especial regulado en el art. 108 TRLIS es estimular la economía y, por tanto, no hay razón ante la inexistencia de norma expresa alguna, para negar el acceso al régimen a una sociedad mercantil que se dedica al arrendamiento de inmuebles, es decir a actividades económicas en el sentido jurídico-mercantil del término, so pretexto de que carece de local y de empleados. Máxime cuando el régimen resulta aplicable a personas físicas que obtengan rendimientos de la utilización, por cuenta propia, de medios de producción o recursos humanos con la finalidad de intervenir en la vida económica.
– No cabe negar la condición legal de “empresa” (técnica del levantamiento del velo) a una sociedad mercantil cuando el propio legislador deroga la normativa antielusión (Ley 35/2006), por entender que, actualmente, carece de objeto.El Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria en la Sentència 85/2014 del passat 11 de març, amb un vot particular en contra, conclou que a una entitat dedicada a l’arrendament d’immobles, encara que no tingui un local destinat exclusivament a la seva gestió i també de personal assalariat a jornada completa, li és aplicable el règim especial de les empreses de reduïda dimensió. Cal que la xifra de negocis en el període impositiu immediatament anterior sigui inferior a 10 milions d’euros.
En la Sentència que comentem, entre d’altres raonaments, s’expressen els següents:
– La desaparició de tota referència a societats de mera tinença de béns després de la derogació del règim especial de Societats Patrimonials efectuada per la Llei 35/2006.
– Sociològicament, no sembla compatible amb una realitat econòmica cada vegada més dependent de les transaccions informàtiques condicionar el concepte de «activitat econòmica» a la concurrència d’uns requisits (local i empleat) sobrepassats en el món comercial d’Internet, quan aquesta exigència no està explicitada en la norma, respecte a ens amb personalitat jurídica pròpia, organització que regula la llei i actuació en la vida econòmica real amb assumpció del risc.
– La finalitat del règim especial regulat en l’art. 108 TRLIS és estimular l’economia i, per tant, no hi ha raó davant la inexistència de norma expressa, per negar l’accés al règim a una societat mercantil que es dedica a l’arrendament d’immobles, és a dir a activitats econòmiques en el sentit jurídic-mercantil del terme, sota pretext que no té local i d’empleats. Sobretot quan el règim és aplicable a persones físiques que obtinguin rendiments de la utilització, per compte propi, de mitjans de producció o recursos humans amb la finalitat d’intervenir en la vida econòmica.
– No es pot negar la condició legal de «empresa» (tècnica de l’aixecament del vel) a una societat mercantil quan el mateix legislador deroga la normativa antielusión (Llei 35/2006), per entendre que, actualment, no té objecte.