- 8 enero, 2014
- Categorias: Fiscal
Uno de los clientes de JDA recibió notificación de inspección del impuesto sobre sociedades de los ejercicios 2002 a 2005, de carácter parcial, limitada a la comprobación de requisitos formales de las anotaciones en la memoria de las cuentas anuales referidas a la aplicación de la deducción por reinversión de beneficios extraordinarios. Este tipo de inspecciones fue muy frecuente y muy fácil para la administración, pues simplemente se limitaron a revisar qué empresas habían aplicado dicha deducción en alguno de los referidos ejercicios y comprobar si en su memoria económica se hacía mención de ello o no y sancionar en consecuencia.
En el procedimiento de inspección se revisó el cálculo y requisitos de la renta acogida a la reinversión y de la aplicación de la deducción en los respectivos impuestos presentados de 2002 a 2005 y hallándose todo ello debidamente aplicado y documentado la inspección, finalmente, levantó acta por infracción tributaria por “ inexactitud y omisión de operaciones en la contabilidad o en los libros y registros exigidos por las normas tributarias” aplicando la sanción máxima para los ejercicios 2002 y 2003 en función de la antigua Ley 230/1963 General Tributaria y para los ejercicios 2004 y 2005 en función de la actual Ley 58/2003 General Tributaria, pues entendió la inspección que el hecho de no hacer mención en la memoria de la renta que servía de base sino solamente al importe de la deducción aplicado y pendiente de aplicar en cada ejercicio era constitutivo de la infracción descrita.
No estando en absoluto conforme con dicha apreciación, el departamento fiscal de JDA procedió a presentar recurso al TEAR Cataluña, alegando que las cuentas anuales son una unidad y que la renta que configura la base de la deducción se indica en la cuenta de pérdidas y ganancias y el importe de la corrección monetaria y el cálculo de la deducción aplicando el correspondiente porcentaje de deducción se detallaban en la memoria, de modo que el requisito formal de información en la memoria exigido por la normativa tributaria no podía entenderse omitido o inexactamente indicado, pues la sencillez de la operativa permitía fácilmente, conocido el importe de la deducción saber cuál debía ser el importe de la base de la misma.
El Tribunal estimó dicha apreciación en su fallo, no apreciando negligencia en el proceder de nuestro cliente y dictando anulación del acuerdo de imposición de sanción.Un dels clients de JDA rebre notificació d’ inspecció de l’impost sobre societats dels exercicis 2002 a 2005 , de caràcter parcial , limitada a la comprovació de requisits formals de les anotacions en la memòria dels comptes anuals referides a l’aplicació de la deducció per reinversió de beneficis extraordinaris . Aquest tipus d’inspeccions va ser molt freqüent i molt fàcil per a l’administració , ja que simplement es van limitar a revisar quines empreses havien aplicat aquesta deducció en algun dels referits exercicis i comprovar si en la seva memòria econòmica es feia esment d’això o no i sancionar en conseqüència .
En el procediment d’ inspecció es va revisar el càlcul i requisits de la renda acollida a la reinversió i de l’aplicació de la deducció en els respectius impostos presentats de 2002 a 2005 i trobant-se tot això degudament aplicat i documentat la inspecció , finalment , va aixecar acta per infracció tributària per » inexactitud i omissió d’operacions en la comptabilitat o en els llibres i registres exigits per les normes tributàries» aplicant la sanció màxima per als exercicis 2002 i 2003 en funció de l’antiga Llei 230/1963 General Tributària i per als exercicis 2004 i 2005 en funció de l’actual Llei 58/2003 general tributària , ja que va entendre la inspecció que el fet de no fer esment en la memòria de la renda que servia de base sinó només a l’import de la deducció aplicat i pendent d’aplicar a cada exercici era constitutiu de la infracció descrita .
No estant en absolut d’acord amb aquesta apreciació , el departament fiscal de JDA va procedir a presentar recurs al TEAR Catalunya , al · legant que els comptes anuals són una unitat i que la renda que configura la base de la deducció s’indica en el compte de pèrdues i guanys i l’import de la correcció monetària i el càlcul de la deducció aplicant el corresponent percentatge de deducció es detallaven en la memòria, de manera que el requisit formal d’informació a la memòria exigit per la normativa tributària no podia entendre omès o inexacta indicat , ja que la senzillesa de l’operativa permetia fàcilment , conegut l’import de la deducció saber quin havia de ser l’import de la base de la mateixa .
El Tribunal va estimar aquesta apreciació en la seva decisió , no apreciant negligència en la conducta del nostre client i dictant anul · lació de l’acord d’imposició de sanció .