- 11 noviembre, 2014
- Categorias: Fiscal
El mero retraso de un día en la presentación de una declaración tributaria con importe a ingresar comporta que la Administración gire el recargo por presentación extemporánea del 5%.
Este recargo no es recurrible, no por ausencia de proporcionalidad ni por falta de motivación, como resuelve el Tribunal Económico-Administrativo Central en su resolución de 17 de julio de 2014 al aducir que:
– El Tribunal Constitucional, a diferencia de las sanciones tributarias, dice que los recargos por declaración extemporánea constituyen obligaciones tributarias accesorias que deben satisfacer los obligados tributarios como consecuencia de la presentación de autoliquidaciones o declaraciones fuera de plazo sin requerimiento previo de la Administración.
– Las prestaciones accesorias se devengan “ope legis” (por imperativo legal), por el hecho de la presentación de la declaración fuera de plazo, sin que esté condicionada su exigencia a que se demuestre la culpabilidad o negligencia del obligado tributario.
– Sólo podría evitar el nacimiento de esta obligación accesoria la concurrencia de caso fortuito o causa de fuerza mayor.
El mer retard d’un dia en la presentació d’una declaració tributària amb import a ingressar comporta que l’Administració giri el recàrrec per presentació extemporània del 5%.
Aquest recàrrec no es pot recórrer, no per absència de proporcionalitat ni per falta de motivació, com resol el Tribunal Econòmic-Administratiu Central en la seva resolució de 17 de juliol de 2014 a l’adduir que:
– El Tribunal Constitucional, a diferència de les sancions tributàries, diu que els recàrrecs per declaració extemporània constitueixen obligacions tributàries accessòries que han de satisfer els obligats tributaris com a conseqüència de la presentació d’autoliquidacions o declaracions fora de termini sense requeriment previ de l’Administració.
– Les prestacions accessòries es meriten «ope legis» (per imperatiu legal), pel fet de la presentació de la declaració fora de termini, sense que estigui condicionada la seva exigència a què es demostri la culpabilitat o negligència de l’obligat tributari.
– Només podria evitar el naixement d’aquesta obligació accessòria la concurrència de cas fortuït o causa de força major.