- 1 julio, 2014
- Categorias: Fiscal
Dentro del marco del Plan General de Control Tributario y Aduanero (BOE del 31 de marzo pasado) y del que dimos reseña en los pasados Apuntes del mes de Mayo, la Agencia Tributaria ha puesto en marcha durante este año un mayor protagonismo para la vigilancia de las empresas medianas buscando bolsas de fraude en diferentes actividades. En este sentido, el director de la Agencia Tributaria, D. Santiago Menéndez, ha manifestado en diversas ocasiones que las grandes empresas ya están suficientemente controladas.
Las principales áreas de actuación preferente son las siguientes:
Contabilidad informática de medianas empresas. La Agencia Tributaria trata de indagar los sistemas informáticos en busca de una doble contabilidad, siendo los sectores más afectados los de hostelería y de construcción. En las inspecciones, los funcionarios solicitan acceso a su sistema informático para acceder a la contabilidad a través de sistemas SAP, inspeccionar potencial software de doble uso y revisar todos los documentos y contenidos para detectar incongruencias.
Gastos de representación para con los clientes. La Agencia Tributaria está remitiendo numerosos requerimientos a empresas medianas para fiscalizar sus gastos. En ellos se han detectado incidencias en las autoliquidaciones del IVA, para lo que se exige a la empresa que presente documentación de facturas relativas a gastos relacionados con restaurantes, viajes, alquiler de coches y similares. Se trata de gastos en los que incurre la empresa en sus relaciones con otras compañías o bien para que sus propios trabajadores con cometidos comerciales puedan captar nuevos clientes o negociar con los ya existentes.
Estas comprobaciones tienen como finalidad el garantizar que sólo son objeto de deducción los gastos que estén realmente relacionados con la actividad económica.
Limitación y control de los aplazamientos del pago de las retenciones. Hacienda está controlando los aplazamientos del pago de las retenciones en el IRPF que solicitan las empresas. En una instrucción interna se insta a no admitirlas, con carácter general, para acabar con el fraude de las empresas que las utilizan para financiarse. Esta medida entró en vigor en enero de 2014 y sustituye a otra Orden de 2009 que daba más posibilidades de contar con liquidez ante las dificultades que en este sentido conlleva la crisis.
Esta medida ya ha reducido el número de solicitudes de aplazamientos de retenciones que han presentado las empresas en más de un 60 por 100 en comparación con el año anterior.
Alzamiento de bienes de empresarios morosos. Tras detectarse más de 200 casos de alzamiento de bienes durante el año pasado, Hacienda está intensificando las inspecciones a empresarios morosos para que no “vacíen” patrimonialmente la compañía. El objetivo de la Agencia Tributaria es evitar que se utilice esta técnica para no pagar deudas al Fisco. Desde la entrada en vigor de la Ley Antifraude, Hacienda tiene poder para prohibir el alzamiento de bienes y especialmente la venta de inmuebles que, perteneciendo al empresario moroso, estén a nombre de una empresa en la que tiene más de un 50 por 100 de las acciones. Actualmente realizar un vaciamiento patrimonial está tipificado como delito y está penado con hasta cuatro años de cárcel.
En esta línea que comentamos, la Agencia Tributaria ha completado recientemente una actuación de gran envergadura en relación con establecimientos del sector del calzado y el textil que utilizaban programas informáticos para ocultar una parte relevante de sus ventas, que podría llegar hasta el 30 por 100 de la facturación real. Las empresas investigadas concentraban las prácticas defraudatorias en las operaciones de efectivo, que hacían desaparecer parcialmente de la contabilidad, a diario y a su voluntad.Dins del marc del Pla General de Control Tributari i Aduanero (BOE del 31 de març passat) i del qual vam donar ressenya als passats Apunts del mes de maig, l’Agència Tributària ha posat en marxa durant aquest any més protagonisme per a la vigilància de les empreses mitjanes buscant bosses de frau en diferents activitats. En aquest sentit, el director de l’Agència Tributària, Santiago Menéndez, ha manifestat en diverses ocasions que les grans empreses ja estan prou controlades.
Les principals àrees d’actuació preferent són les següents:
Comptabilitat informàtica de mitjanes empreses. L’Agència Tributària tracta d’indagar els sistemes informàtics a la recerca d’una doble comptabilitat, sent els sectors més afectats els d’hostaleria i de construcció. En les inspeccions, els funcionaris demanen accés al seu sistema informàtic per accedir a la comptabilitat a través de sistemes SAP, inspeccionar potencial programari de doble ús i revisar tots els documents i continguts per detectar incongruències.
Despeses de representació envers els clients. L’Agència Tributària està remetent nombrosos requeriments a empreses mitjanes per fiscalitzar les seves despeses. En ells s’han detectat incidències en les autoliquidacions de l’IVA, per la qual cosa s’exigeix a l’empresa que presenti documentació de factures relatives a despeses relacionades amb restaurants, viatges, lloguer de cotxes i similars. Es tracta de despeses en què incorre l’empresa en les seves relacions amb altres companyies o bé perquè els seus propis treballadors amb comesos comercials puguin captar nous clients o negociar amb els ja existents.
Aquestes comprovacions tenen com a finalitat el garantir que només són objecte de deducció les despeses que estiguin realment relacionats amb l’activitat econòmica.
Limitació i control dels ajornaments del pagament de les retencions. Hisenda està controlant els ajornaments del pagament de les retencions a l’IRPF que sol · liciten les empreses. En una instrucció interna s’insta a no admetre, amb caràcter general, per acabar amb el frau de les empreses que les utilitzen per finançar-se. Aquesta mesura va entrar en vigor el gener de 2014 i substitueix a una altra Ordre de 2009 que donava més possibilitats de comptar amb liquiditat davant les dificultats que en aquest sentit comporta la crisi.
Aquesta mesura ja ha reduït el nombre de sol · licituds d’ajornaments de retencions que han presentat les empreses en més d’un 60 per 100 en comparació amb l’any anterior.
Alçament de béns d’empresaris morosos. Després de detectar més de 200 casos d’aixecament de béns durant l’any passat, Hisenda està intensificant les inspeccions a empresaris morosos perquè no «buidin» patrimonialment la companyia. L’objectiu de l’Agència Tributària és evitar que s’utilitzi aquesta tècnica per no pagar deutes al fisc. Des de l’entrada en vigor de la Llei Antifrau, Hisenda té poder per prohibir l’alçament de béns i especialment la venda d’immobles que, pertanyent a l’empresari morós, estiguin a nom d’una empresa en la que té més d’un 50 per 100 de les accions. Actualment realitzar un buidament patrimonial està tipificat com a delicte i està penat amb fins a quatre anys de presó.
En aquesta línia que comentem, l’Agència Tributària ha completat recentment una actuació de gran envergadura en relació amb establiments del sector del calçat i el tèxtil que utilitzaven programes informàtics per ocultar una part rellevant de les seves vendes, que podria arribar fins al 30 per 100 de la facturació real. Les empreses investigades concentraven les pràctiques defraudatòries en les operacions d’efectiu, que feien desaparèixer parcialment de la comptabilitat, diàriament ia la seva voluntat.