Joan Díaz: «Em temo que la crisi serà llarga i profunda»

Entrevista al 9 Nou el 2/2/2009

Com a economista: vostè és dels que s’apunten a les tesis que la crisi serà breu o creu que s’estendrà durant molt de temps?

Serà llarga i profunda, jo crec. Aquesta és una crisi que arriba en un context internacional, però ja abans, teníem unes  característiques de crisi pròpia; una crisi important, que pot ser que s’agreugi l’any que ve amb el continu  enfonsament del sector immobiliari.

Totes les previsions hi apunten: nosaltres, Anglaterra i Estats Units tindrem una crisi més llarga que els altres.  M’agradaria dir una altra cosa, però és així.

Les xifres de l’atur que s’estan veient, també al Vallès Oriental, s’adiuen amb el context actual, o es pot sospitar que algú s’aprofita de la situació?

Jo crec que s’agreujaran molt més. És possible que el primer semestre de l’any que ve passin de quatre milions d’aturats. Com en tot, m’imagino que hi ha de tot. El que és cert és que ha caigut la demanda. I, en el moment en què cau la demanda, l’oferta s’ha de regular, i això provoca acomiadaments.

Algun empresari comenta que el pitjor d’aquest moment és que no apareixen ni oportunitats. És una lectura molt pessimista?

És molt pessimista! Sempre hi ha oportunitats. El que cal és saber-les veure. Les oportunitats no vénen amb un rètol.

Moltes veus responsabilitzen de la situació al sector bancari. És així? I, si ho és, quan pensa que els bancs obriran l’aixeta?

El sector bancari ha fet coses que no estaven bé i ha generat una crisi important. De fet, la part més visible de la crisi és la crisi financera com a conseqüència que no arriba el crèdit a les empreses i com que no arriba, provoca situacions complicades. Però no oblidem que n’hi ha una altra al darrere, de crisi. La situació financera ha arribat a l’economia real, però jo entenc que l’economia real tenia un model que ja estava bastant en el seu límit. Els diners no arriben a les empreses, segueixen sense arribar i, en definitiva, els bancs el que estan fent és cobrir els seus dèficits i problemes propis, que en tenen.

EXPANSIÓ
“El nostre sector viu una concentració i ens cal guanyar dimensió”

En ple context de crisi, la seva empresa, aposta per l’expansió…

Sí…

És el moment?

Les coses no són així: “ara que ve la crisi m’expandeixo”. Quan nosaltres decidim l’expansió és molt abans de la crisi, quan comencem a buscar oportunitats al mercat i a negociar-les ja es mig comença a veure crisi i quan les materialitzem estem en plena crisi. Però això no invalida el nostre diagnòstic inicial. Té més a veure amb la situación del sector. Aquest sector que està molt, molt diversificat i que té despatxos molt, molt petits i que facturen molt poc, s’ha de renovar. S’està concentrant i s’anirà concentrant. Nosaltres hem apostat per la concentració. En aquest cas, hem comprat un despatx a Sabadell, però el nostre programa no és quedar-nos a Sabadell, és seguir a altres llocs.

En un procés de concentració deu ser millor ser el primer a fer el pas. Concentrar abans que ser “concentrat”?

Està clar: o menges o se’t mengen. Però, clar per menjar ha de tenir un moltes coses. Nosaltres hem estat fent molta feina aquests últims deu anys. Hem desenvolupat molta tecnologia pròpia. Hem creat un sistema d’oficines diferent del tradicional. Encetarem a Sabadell un model de gestió basat en la tecnologia, en la connexió de les dues oficines..

Han començat a prop, a Sabadell. El creixement será en taca d’oli?

Exactament, en taca d’oli. Nosaltres som molt modestos. No som cap gran multinacional com per fer salts de gegant.

LA MÚTUA
“Els resultats són més ajustats però no s’haurà d’aturar cap programa”

Vostè és president de la Mútua del Carme. En temps de crisi, hi ha el risc que una de les primeres despeses que es retalli sigui la de l’assistència sanitària. Això posa en tensió la Mútua?

La Mútua, com totes les activitats, notarà sensiblement la crisi. La notarà perquè tindrà més baixes per raons econòmiques que fins ara. Què hem de fer? Tenir més altes. Cal seguir actius. L’any passat ja vam fer un pressupost més ajustat. Les coses van com estava previst. No crec que hi hagi grans sorpresas ni que s’hagi d’aturar cap programa, perquè els programes estan prou pensats, prou dimensionats i prou finançats.

La Mútua tenia un programa de creixement en taca d’oli. Alguna concreció?

Aquest any hem obert el centre d’Arbúcies. Ja pensem en altres llocs. De converses n’hi ha de fa molt de temps.

Si apareix alguna oportunitat interessant, la Mútua no la deixarà perdre?

Ja fa temps que estem a prop d’oportunitats i parlant d’altres possibles absorcions.

També és un cas en què si no menges se’t mengen?

Sí… Però, a més a més, les mútues s’estan concentrant. No sé si en queden 59 a Catalunya i al final en poden quedar 20. Per què? Perquè sense una certa dimensió no es poden complir els requisits: controls interns, exigències financeres molt rígides…

PATRONAL
“Cal una organització, si no única, sí unida. Ara ni és única ni unida”

Com a vicepresident de la Unió Empresarial Intersectorial, creu que la proposta de confederació entre patronals fructifiqui?

Nosaltres vam fer una oferta seriosa pública a les altres organitzacions empresarials i hem d’escoltar el que diguin aquestes altres organitzacions. Segur que el document no és perfecte i estem disposats a retocar-lo, però el que no estem disposats a retocar en cap cas és l’esperit: crear una gran patronal.

S’ha retret a les organitzacions empresarials la incapacitat de tenir una veu única, Fins a quin punt això incideix en la generació de riquesa i ocupació a la zona?

Alguna incidència té… Mentre estem dividits no som tan eficient com si estiguéssim units i fent programes conjuntament. Sobretot formatius. Per això insistim en aquest aspecte. I nosaltres hi creiem de debò.Entrevista al 9 Nou el 2/2/2009

Com a economista: vostè és dels que s’apunten a les tesis que la crisi serà breu o creu que s’estendrà durant molt de temps?

Serà llarga i profunda, jo crec. Aquesta és una crisi que arriba en un context internacional, però ja abans, teníem unes  característiques de crisi pròpia; una crisi important, que pot ser que s’agreugi l’any que ve amb el continu  enfonsament del sector immobiliari.

Totes les previsions hi apunten: nosaltres, Anglaterra i Estats Units tindrem una crisi més llarga que els altres.  M’agradaria dir una altra cosa, però és així.

Les xifres de l’atur que s’estan veient, també al Vallès Oriental, s’adiuen amb el context actual, o es pot sospitar que algú s’aprofita de la situació?

Jo crec que s’agreujaran molt més. És possible que el primer semestre de l’any que ve passin de quatre milions d’aturats. Com en tot, m’imagino que hi ha de tot. El que és cert és que ha caigut la demanda. I, en el moment en què cau la demanda, l’oferta s’ha de regular, i això provoca acomiadaments.

Algun empresari comenta que el pitjor d’aquest moment és que no apareixen ni oportunitats. És una lectura molt pessimista?

És molt pessimista! Sempre hi ha oportunitats. El que cal és saber-les veure. Les oportunitats no vénen amb un rètol.

Moltes veus responsabilitzen de la situació al sector bancari. És així? I, si ho és, quan pensa que els bancs obriran l’aixeta?

El sector bancari ha fet coses que no estaven bé i ha generat una crisi important. De fet, la part més visible de la crisi és la crisi financera com a conseqüència que no arriba el crèdit a les empreses i com que no arriba, provoca situacions complicades. Però no oblidem que n’hi ha una altra al darrere, de crisi. La situació financera ha arribat a l’economia real, però jo entenc que l’economia real tenia un model que ja estava bastant en el seu límit. Els diners no arriben a les empreses, segueixen sense arribar i, en definitiva, els bancs el que estan fent és cobrir els seus dèficits i problemes propis, que en tenen.

EXPANSIÓ
“El nostre sector viu una concentració i ens cal guanyar dimensió”

En ple context de crisi, la seva empresa, aposta per l’expansió…

Sí…

És el moment?

Les coses no són així: “ara que ve la crisi m’expandeixo”. Quan nosaltres decidim l’expansió és molt abans de la crisi, quan comencem a buscar oportunitats al mercat i a negociar-les ja es mig comença a veure crisi i quan les materialitzem estem en plena crisi. Però això no invalida el nostre diagnòstic inicial. Té més a veure amb la situación del sector. Aquest sector que està molt, molt diversificat i que té despatxos molt, molt petits i que facturen molt poc, s’ha de renovar. S’està concentrant i s’anirà concentrant. Nosaltres hem apostat per la concentració. En aquest cas, hem comprat un despatx a Sabadell, però el nostre programa no és quedar-nos a Sabadell, és seguir a altres llocs.

En un procés de concentració deu ser millor ser el primer a fer el pas. Concentrar abans que ser “concentrat”?

Està clar: o menges o se’t mengen. Però, clar per menjar ha de tenir un moltes coses. Nosaltres hem estat fent molta feina aquests últims deu anys. Hem desenvolupat molta tecnologia pròpia. Hem creat un sistema d’oficines diferent del tradicional. Encetarem a Sabadell un model de gestió basat en la tecnologia, en la connexió de les dues oficines..

Han començat a prop, a Sabadell. El creixement será en taca d’oli?

Exactament, en taca d’oli. Nosaltres som molt modestos. No som cap gran multinacional com per fer salts de gegant.

LA MÚTUA
“Els resultats són més ajustats però no s’haurà d’aturar cap programa”

Vostè és president de la Mútua del Carme. En temps de crisi, hi ha el risc que una de les primeres despeses que es retalli sigui la de l’assistència sanitària. Això posa en tensió la Mútua?

La Mútua, com totes les activitats, notarà sensiblement la crisi. La notarà perquè tindrà més baixes per raons econòmiques que fins ara. Què hem de fer? Tenir més altes. Cal seguir actius. L’any passat ja vam fer un pressupost més ajustat. Les coses van com estava previst. No crec que hi hagi grans sorpresas ni que s’hagi d’aturar cap programa, perquè els programes estan prou pensats, prou dimensionats i prou finançats.

La Mútua tenia un programa de creixement en taca d’oli. Alguna concreció?

Aquest any hem obert el centre d’Arbúcies. Ja pensem en altres llocs. De converses n’hi ha de fa molt de temps.

Si apareix alguna oportunitat interessant, la Mútua no la deixarà perdre?

Ja fa temps que estem a prop d’oportunitats i parlant d’altres possibles absorcions.

També és un cas en què si no menges se’t mengen?

Sí… Però, a més a més, les mútues s’estan concentrant. No sé si en queden 59 a Catalunya i al final en poden quedar 20. Per què? Perquè sense una certa dimensió no es poden complir els requisits: controls interns, exigències financeres molt rígides…

PATRONAL
“Cal una organització, si no única, sí unida. Ara ni és única ni unida”

Com a vicepresident de la Unió Empresarial Intersectorial, creu que la proposta de confederació entre patronals fructifiqui?

Nosaltres vam fer una oferta seriosa pública a les altres organitzacions empresarials i hem d’escoltar el que diguin aquestes altres organitzacions. Segur que el document no és perfecte i estem disposats a retocar-lo, però el que no estem disposats a retocar en cap cas és l’esperit: crear una gran patronal.

S’ha retret a les organitzacions empresarials la incapacitat de tenir una veu única, Fins a quin punt això incideix en la generació de riquesa i ocupació a la zona?

Alguna incidència té… Mentre estem dividits no som tan eficient com si estiguéssim units i fent programes conjuntament. Sobretot formatius. Per això insistim en aquest aspecte. I nosaltres hi creiem de debò.

Dóna la raó als sindicats en els retrets que fan a les patronals?

Ho comparteixo. Crec que hauríem de tenir una organització, ja no dic única, però sí unida. Ara no és única ni va unida.