- 8 octubre, 2014
- Categorias: Laboral
El Tribunal Supremo, mediante sentencia de 25 de junio de 2014, ha desestimado el recurso de casación interpuesto por un sindicato contra la sentencia de la Audiencia Nacional, sobre despido colectivo, confirmando íntegramente la resolución judicial impugnada.
Concretamente, uno de los sindicatos mayoritarios de una empresa interpuso una demanda de conflicto colectivo ante la Audiencia Nacional (AN) para solicitar que declarase la nulidad del ERE llevado a cabo por la empresa por incumplir sus obligaciones informativas durante el período de consultas.
Con fecha 10 de junio de 2013, la Sala de lo Social de la AN dictó sentencia desestimando la demanda del sindicato. En la sentencia dicho órgano razona que, efectivamente, la designación genérica de toda la plantilla como potencialmente afectada, no cumple con la exigencia legal y reglamentaria. No obstante, acaba aceptando que, en supuestos como el enjuiciado, quepa afectar inicialmente a toda la plantilla y concretar posteriormente a los trabajadores en atención a la continuidad o no de la actividad a la que estén adscritos, dada la previsibilidad de la disminución de proyectos en ejecución. Añade a ello el dato de que la Memoria presentada en la documentación permitía conocer las cuentas de clientes con alto riesgo de desaparición. Tal circunstancia conduce a la Sala de la AN a entender que la representación social negociadora pudo conocer cuál era el colectivo de trabajadores con mayor potencialidad de afectación.
Contra dicha sentencia, se interpuso recurso de casación ante el Tribunal Supremo en el que el único motivo de casación que formula el sindicato sostiene que la empresa no cumplió con sus obligaciones informativas durante el periodo de consultas. En concreto, señala que no se facilitó el detalle de la categoría profesional de los trabajadores afectados ni su desglose por centros de trabajo, provincia o comunidad autónoma.
En su sentencia, el TS reconoce que “efectivamente, la designación genérica de toda la plantilla como potencialmente afectada no cumple con la exigencia legal y reglamentaria”. Y esto es así, puesto que la empresa está obligada a facilitar el número y clasificación profesional de los trabajadores afectados por el despido y, en el caso de que el ERE afecte a más de un centro de trabajo, como en este caso, deberá desglosarse la información por centro de trabajo, provincia y comunidad autónoma.
Así mismo, reconoce en su sentencia que en materia documental la empresa tiene la obligación de facilitar a los representantes de los trabajadores información suficientemente expresiva de las causas de los despidos, de suerte que puedan afrontar el periodo de consultas adecuadamente. Por consiguiente, no todo incumplimiento de las obligaciones de carácter documental conlleva la nulidad de la decisión extintiva, sino tan sólo aquél que sea trascendente a los efectos de una negociación adecuadamente informada.
No obstante, pese a este incumplimiento, el tribunal considera que debe aceptarse que, en casos como éste, es posible afectar inicialmente a toda la plantilla y concretar posteriormente a los trabajadores afectados en función de la previsibilidad de la disminución de los proyectos en ejecución.
Por todo ello, concluye el Supremo, a la hora de declarar o no la nulidad por incumplir alguna obligación en materia documental, lo que debe tenerse en cuenta es si se incumple o no la garantía del derecho a negociar.
El Tribunal Suprem, mitjançant sentència de 25 de juny de 2014, ha desestimat el recurs de cassació interposat per un sindicat contra la sentència de l’Audiència Nacional, sobre acomiadament col·lectiu, confirmant íntegrament la resolució judicial impugnada.
Concretament, un dels sindicats majoritaris d’una empresa va interposar una demanda de conflicte col·lectiu davant l’Audiència Nacional (AN) per demanar que declarés la nul · litat de l’ERO dut a terme per l’empresa per incomplir les seves obligacions informatives durant el període de consultes.
Amb data 10 de juny de 2013, la Sala del Social de l’AN va dictar sentència desestimant la demanda del sindicat. En la sentència aquest òrgan raona que, efectivament, la designació genèrica de tota la plantilla com potencialment afectada, no compleix amb l’exigència legal i reglamentària. No obstant això, acaba acceptant que, en supòsits com el jutjat, càpiga afectar inicialment a tota la plantilla i concretar posteriorment als treballadors en atenció a la continuïtat o no de l’activitat a la qual estiguin adscrits, donada la previsibilitat de la disminució de projectes en execució. Afegeix-hi la dada que la Memòria presentada a la documentació permetia conèixer els comptes de clients amb alt risc de desaparició. Aquesta circumstància condueix a la Sala de l’AN a entendre que la representació social negociadora poder conèixer quin era el col · lectiu de treballadors amb major potencialitat d’afectació.
Contra aquesta sentència, es va interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem en què l’únic motiu de cassació que formula el sindicat sosté que l’empresa no va complir amb les seves obligacions informatives durant el període de consultes. En concret, assenyala que no es va facilitar el detall de la categoria professional dels treballadors afectats ni el seu desglossament per centres de treball, província o comunitat autònoma.
En la sentència, el TS reconeix que «efectivament, la designació genèrica de tota la plantilla com potencialment afectada no compleix amb l’exigència legal i reglamentària». I això és així, ja que l’empresa està obligada a facilitar el nombre i classificació professional dels treballadors afectats per l’acomiadament i, en el cas que l’ERO afecti més d’un centre de treball, com en aquest cas, haurà de desglossar la informació per centre de treball, província i comunitat autònoma.
Així mateix, reconeix en la seva sentència que en matèria documental l’empresa té l’obligació de facilitar als representants dels treballadors informació prou expressiva de les causes dels acomiadaments, de manera que puguin afrontar el període de consultes adequadament. Per tant, no tot incompliment de les obligacions de caràcter documental comporta la nul · litat de la decisió extintiva, sinó tan sols aquell que sigui transcendent a l’efecte d’una negociació adequadament informada.
No obstant això, malgrat aquest incompliment, el tribunal considera que ha d’acceptar que, en casos com aquest, és possible afectar inicialment a tota la plantilla i concretar posteriorment als treballadors afectats en funció de la previsibilitat de la disminució dels projectes en execució.
Per tot això, conclou el Suprem, a l’hora de declarar o no la nul·litat per incomplir alguna obligació en matèria documental, el que s’ha de tenir en compte és si s’incompleix o no la garantia del dret a negociar.