- 25 noviembre, 2015
- Categorias: Empresas
La teoría del Cisne Negro[1] es una metáfora que encierra el concepto de que cuando un evento es una sorpresa, para el observador, y tiene un gran impacto, después del hecho, este evento sorpresivo es racionalizado por retrospección, en su desproporcionado alto impacto, difícil de predecir, y los eventos/riesgos/amenazas extrañas que están fuera del ámbito de las expectativas normales de la historia, la ciencia, las finanzas y la tecnología, la Teoría de Cisne Negro, en mayúsculas, se refiere sólo a los eventos inesperados de gran magnitud, consecuencia y su papel dominante en la historia. Estos hechos, considerados atípicos extremos, colectivamente juegan roles mucho más grandes que los eventos regulares, ahí podemos indicar que radica la diferencia entre los temas cotidianos que ocupan a los ciudadanos de este mundo global.
Si consideramos que el 18 de setiembre la ENVIROMENTAL PROTECTION AGENCY (EPA) notificó al gigante automotriz alemán VOLKSWAGEN, primer vendedor de automóviles del mundo, una infracción en la que relata que más 482.000 vendidos en EE.UU. poseen un software con el que engañaba a las autoridades medioambientales sobre las emisiones de sus coches diesel, hecho que podría afectar a 11 millones de automóviles en todo el mundo. Calculando esta infracción recibida por la EPA podría producirle a Volkswagen un impacto de 18 mil millones de dólares en multas y reemplazos de automóviles. En lo que respecta a los primeros castigos del mercado y sus primeras consecuencias económicas en la Bolsa de Fráncfort fueron que sus títulos perdieron un 38,6%.
La compañía con sede en Wolfburgo, cuya capitalización bursátil de 77.800 millones, perdió en solo dos días 26.450 millones, acaba de anunciar la provisión de 6.500 millones de euros por las posibles pérdidas. Una cifra que parece optimista a la luz de las últimas revelaciones, con respecto al impacto social y cultural que instala la sospecha de que la ingeniería alemana lo que no pudo diseñar lo falseo. Lo cual nos recuerda que en los últimos años sufrimos decenas de “greenwashing”, esto es, compañías que demuestran una mayor preocupación por el medio ambiente, exagerando cualidades cuando realmente no existen, engañando al público.
Uno podría indicar que a ningún ciudadano de este mundo global desde la firma del protocolo de Kyoto al día de la fecha no les preocuparía los daños que producen las industrias y sus productos a un Ecosistema abandonado a su suerte, pero hoy si les perturba que su confianza fue vulnerada por la firma en la cual confió su movilidad en los últimos años o admiró y deseo sus productos.
En este punto radica la verdadera diferencia, si a los 7 mil millones de habitantes de nuestro mundo les preocupara el medio ambiente las automotrices y demás empresas globales deberían cumplir las reglas medioambientales existentes y los estados estarían dedicados a poder controlar el real cumplimiento de estas regulaciones, estamos en presencia de un cisne negro o un evento corriente.
Desde el estudio de los riesgos y sus modelos de administración moderno debemos proponernos romper el presente paradigma, si la regla no conlleva premios o castigos, un dueño del riesgo y un monitoreo permanente de los controles, podríamos indicar que la REGLA no se cumple. (lo demuestran los casos de Kia; Hyundai; Kimberley-Clark; LG; Samsung, etc)
El ser humano es hijo del rigor, al igual que los ecosistemas que crea y utiliza, por lo tanto inferimos que utilizando el estudio de riesgos sistémico de modelos complejos, la realidad es que ninguna de las compañías cumple con las reglas ambientales establecidas, lo que implica que el ciudadano se encuentra desprotegido por la falta de acción por parte de los diferentes entes de control estatuales y los diferentes entes de control globales que ocupan sus esfuerzos en publicitar sus normas en vez de hacerlas cumplir.
La dirección no comprende a sus accionistas y defiende con Estados Contables lo que esconde debajo de la alfombra. Proponemos que potencien su conciencia siguiendo los pasos de Confucio que indicaba sabiamente que el comportamiento del hombre para enfrentar las relaciones sociales es determinante de su destino, que cuando comprende las necesidades de los demás se comporta humanamente entrando en armonía con el mundo y también a la naturaleza.
En consecuencia, debemos exigir diseños de estructuras de sistemas de control y de administración de riesgos que puedan ser monitoreados por la Sociedad Civil en conjunto con los Gobiernos Nacionales y los diferentes estamentos de Gobernanza Internacional para que no ocurran nunca más estas excepciones, su funcionamiento en forma proactiva es el eje fundacional, en el caso Español los Riesgos Penales Societarios Artículo 31 Bis CP colaboran en este sentido.
También un entrenamiento constante en integridad y ética podría compensar algunos factores de riesgos permanentes, esencialmente los que implican falta de valores, es decir, privilegiar las utilidades en pos de la sustentabilidad, el fair play debe ser la regla universal de los negocios.
Lo que implica que no estamos ante un “cisne negro”, pues en poco tiempo nos olvidaremos de este tema y nuevamente nos sorprenderemos con casos peores. Debemos cambiar el paradigma medio ambiental propuesto considerando un viejo dicho suajili: «La Tierra no es una herencia de nuestros padres, sino un préstamo de nuestros hijos.» Y en consecuencia seremos responsables de un futuro mejor.
Pablo Fudim
CTO. SFAI International
[1] La desarrolló Nassim Nicholas Taleb
La teoria del Cigne Negre[1] és una metàfora que tanca el concepte que quan un esdeveniment és una sorpresa, per a l’observador, i té un gran impacte, després del fet, aquest esdeveniment sorprenent és racionalitzat per retrospecció, si desproporcionat alt impacte, difícil de predir, i els esdeveniments / riscos / amenaces estranyes que estan fora de l’àmbit de les expectatives normals de la història, la ciència, les finances i la tecnologia, la Teoria de Cigne Negre, en majúscules, es refereix només als esdeveniments inesperats de gran magnitud, conseqüència i el seu paper dominant en la història. Aquests fets, considerats atípics extrems, col·lectivament juguen rols molt més grans que els esdeveniments regulars, aquí podem indicar que rau la diferència entre els temes quotidians que ocupen els ciutadans d’aquest món global.
Si considerem que el 18 de setembre la ENVIROMENTAL PROTECTION AGENCY (EPA) va notificar al gegant automotriu alemany VOLKSWAGEN, primer venedor d’automòbils del món, una infracció en la qual relata que més 482.000 venuts a EUA posseeixen un programari amb el que enganyava les autoritats mediambientals sobre les emissions dels seus cotxes dièsel, fet que podria afectar 11 milions d’automòbils a tot el món. Calculant aquesta infracció rebuda per l’EPA podria produir a Volkswagen un impacte de 18 mil milions de dòlars en multes i reemplaçaments d’automòbils. Pel que fa als primers càstigs del mercat i les seves primeres conseqüències econòmiques en la Borsa de Frankfurt van ser que els seus títols van perdre un 38,6%.
La companyia amb seu a Wolfsburg, la capitalització borsària de 77.800 milions, va perdre en només dos dies 26.450 milions, acaba d’anunciar la provisió de 6.500 milions d’euros per les possibles pèrdues. Una xifra que sembla optimista a la llum de les últimes revelacions, pel que fa a l’impacte social i cultural que instal·la la sospita que l’enginyeria alemanya que no va poder dissenyar el falsejament. La qual cosa ens recorda que en els últims anys vam patir desenes de «greenwashing», és a dir, companyies que demostren una major preocupació pel medi ambient, exagerant qualitats quan realment no existeixen, enganyant al públic.
Un podria indicar que a cap ciutadà d’aquest món global des de la signatura del protocol de Kyoto al dia de la data no els preocuparia els danys que produeixen les indústries i els seus productes a un Ecosistema abandonat a la seva sort, però avui si els pertorba que el seu confiança va ser vulnerada per la firma a la qual va confiar la seva mobilitat en els últims anys o admirar i desig seus productes.
En aquest punt rau la veritable diferència, si als 7 mil milions de habitants del nostre món els preocupés el medi ambient les automotrices i altres empreses globals haurien de complir les regles mediambientals existents i els estats estarien dedicats a poder controlar el reial compliment d’aquestes regulacions , estem en presència d’un cigne negre o un esdeveniment corrent.
Des de l’estudi dels riscos i els seus models d’administració modern hem de proposar trencar el present paradigma, si la regla no comporta premis o càstigs, un propietari del risc i un monitoratge permanent dels controls, podríem indicar que la REGLA no es compleix. (ho demostren els casos de Kia; Hyundai; Kimberley-Clark; LG; Samsung, etc)
L’ésser humà és fill del rigor, de la mateixa manera que els ecosistemes que crea i utilitza, per tant inferim que utilitzant l’estudi de riscos sistèmic de models complexos, la realitat és que cap de les companyies compleix amb les regles ambientals establertes, el que implica que el ciutadà es troba desprotegit per la manca d’acció per part dels diferents ens de control estatuales i els diferents ens de control globals que ocupen els seus esforços en publicitar les seves normes en comptes de fer-les complir.
La direcció no comprèn als seus accionistes i defensa amb els Estats Comptables el que amaga sota la catifa. Proposem que potenciïn la seva consciència seguint els passos de Confuci que indicava sàviament que el comportament de l’home per enfrontar les relacions socials és determinant de la seva destinació, que quan comprèn les necessitats dels altres es comporta humanament entrant en harmonia amb el món i també a la naturalesa.
En conseqüència, hem d’exigir dissenys d’estructures de sistemes de control i d’administració de riscos que puguin ser monitoritzats per la Societat Civil en conjunt amb els governs nacionals i els diferents estaments de Governança Internacional perquè no es produeixin mai més aquestes excepcions, el seu funcionament en forma proactiva és l’eix fundacional, en el cas Espanyol els Riscos Penals societaris Article 31 Bis CP col·laboren en aquest sentit.
També un entrenament constant en integritat i ètica podria compensar alguns factors de riscos permanents, essencialment els que impliquen manca de valors, és a dir, privilegiar les utilitats darrere de la sostenibilitat, el fair play ha de ser la regla universal dels negocis.
El que implica que no estem davant d’un «cigne negre», ja que en poc temps ens oblidarem d’aquest tema i novament ens sorprendrem amb casos pitjors. Hem de canviar el paradigma mediambiental proposat considerant una vella dita suahili: «La Terra no és una herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills.» I en conseqüència serem responsables d’un futur millor.
Pablo Fudim
CTO. SFAI International
[1] Va ser desenvolupada per Nassim Nicholas Taleb