Tributació de l’IVA en destí

Com ja l’hem estat informant, des del passat 1 de juliol de 2021, s’unifica en 10.000 euros el límit a partir del qual s’ha de repercutir l’IVA del país de destinació en les vendes a particulars. Per això, és important que adapti la facturació de la seva empresa per a aquest important canvi.

En concret, el Reial decret llei transposa la Directiva 2017/2455 sobre obligacions respecte de l’IVA per a les prestacions de serveis i les vendes a distància de béns, i la Directiva 2019/1995 sobre vendes a distància de béns i a uns certs lliuraments nacionals de béns. Aquestes Directives estableixen les regles de tributació en les vendes de béns i prestacions de serveis contractats en línia per consumidors comunitaris, i que són enviats o prestats per empresaris des d’un altre Estat membre o un país tercer.

Aquestes operacions, des de l’1 de juliol de 2021, queden subjectes a l’IVA en l’Estat membre d’arribada de la mercaderia o d’establiment del destinatari, per la qual cosa consoliden la generalització del principi de tributació en destí en l’IVA.

D’altra banda, la gestió tributària del comerç electrònic en l’IVA se sustenta en l’ampliació dels règims especials de finestreta única que passen a ser el procediment específic previst per la llei per a la gestió i recaptació de l’IVA reportat per aquestes operacions en l’àmbit comunitari. La nova regulació del comerç electrònic en l’IVA involucra també, per primera vegada, als titulars de les interfícies digitals que faciliten el comerç electrònic, que es converteixen en col·laboradors de la mateixa recaptació, gestió i control de l’impost.

D’altra banda, al BOE del dia 16 de juny de 2021 s’ha publicat el Reial decret 424/2021 que modifica els Reglaments de l’IVA i Facturació, en desenvolupament de les novetats legislatives aprovades al Reial decret llei 7/2021, referides a la localització de les prestacions de serveis i a les vendes a distància de béns i a uns certs lliuraments nacionals de béns, així com als règims especials de finestreta única.

Entre altres aspectes:

1. Es desenvolupen (i) les condicions i efectes de l’exercici de l’opció per l’aplicació dels règims especials, (ii) la seva renúncia voluntària i exclusió i (iii) els seus efectes.
2. Es regulen les obligacions formals i d’informació a les quals queden obligats els subjectes passius afectats.
3. En el règim d’importació, a més, es regulen les condicions i requisits que s’hauran de complir quan s’actuï mitjançant intermediari.
4. S’introdueixen les normes de desenvolupament necessàries per a la modalitat especial de declaració, liquidació i el pagament de l’import de l’IVA corresponent a les importacions realitzades durant un mes natural, en els supòsits de vendes a distància de béns importats en els quals no s’opti per la utilització del règim d’importació.
5. S’ajusten els procediments de devolució de l’impost suportat en el territori d’aplicació de l’impost per (i) empresaris o professionals no establerts, però establerts en la Comunitat, Illes Canàries, Ceuta o Melilla, i per (ii) empresaris o professionals no establerts en cap d’aquests territoris, tant referent a la regulació dels nous règims especials de finestreta única, com quant a la regulació dels períodes i imports mínims als quals es pot referir la sol·licitud de devolució.
6. Finalment, s’ajusta la normativa de facturació en relació amb la nova regulació de comerç electrònic en l’IVA.

Principals novetats vendes a distància

Amb aquest objectiu, els canvis afecten principalment els següents punts:

• Nova definició de vendes a distància, tant intracomunitàries com procedents de tercers països.
• Nou tractament per als lliuraments de béns facilitats a través d’una interfície digital.
• Modificació del lloc de realització dels lliuraments de béns respecte de les vendes a distàncies.
• El límit de 10.000 € per tributar en origen quan el destinatari és un consumidor final ara inclou conjuntament tant les vendes a distància com els serveis de telecomunicacions, de radiodifusió i televisió i dels prestats per via electrònica.
• Els règims especials existents per a la declaració dels serveis de telecomunicacions, de radiodifusió i de televisió s’amplien a la resta de serveis prestats a particulars que tributin en destí i a les vendes a distància de béns.
• Nova modalitat especial per a la declaració i pagament de l’impost sobre el valor afegit en les importacions de béns inferiors a 150 €.
• Se suprimeix l’exempció en les importacions de béns d’escàs valor.

Així, per determinar clarament el seu àmbit d’aplicació es defineixen dues noves categories de lliuraments de béns, els derivats de les vendes a distància intracomunitàries de béns i els derivats de vendes a distància de béns importats, cadascun associat a un règim especial de finestreta única diferent.

Què es considera vendes a distància intracomunitàries?

Els lliuraments de béns expedits o transportats pel proveïdor des d’un Estat membre a un altre diferent i que els seus destinataris actuïn o tinguin la condició de consumidors finals. Aquests lliuraments de béns, que hauran de ser diferents de mitjans de transport nous o béns objecte d’instal·lació i muntatge, tributaran en l’Estat membre on el destinatari rep la mercaderia, i els empresaris i professionals proveïdors que realitzen aquests lliuraments podran, opcionalment, acollir-se a un sistema de finestreta única per a la gestió i liquidació de l’IVA reportat en cada Estat membre.

I les vendes a distància de béns importats?

Pels lliuraments de béns que hagin estat expedits o transportats pel proveïdor a partir d’un país o territori tercer amb destinació a consumidors finals establerts en un Estat membre, també és possible optar per un règim especial de finestreta única per a la liquidació de l’IVA reportat en tots els Estats membres de consum a través d’una única Administració tributària en l’Estat membre on s’identifiqui el proveïdor. Es limita l’aplicació del règim especial a les vendes a distància de béns importats expedits directament des d’un país o territori tercer en enviaments el valor intrínsec dels quals no excedeixi de 150 €.

Fins a aquesta quantitat s’aplica la franquícia duanera pel que no s’exigeix una declaració completa davant la duana en el moment de la importació.

Vegeu:

• Preguntes freqüents. Compres per Internet inferiors a 150 euros. Particulars

EL QUE NO HA D’OBLIDAR DE LES VENDES A DISTÀNCIA

• Es reforça la tributació en destí, és a dir, s’aplica l’IVA de l’Estat membre del consumidor final. Això obligarà els empresaris a revisar el tipus de gravamen aplicable als clients, així com el seu impacte en el preu i en el benefici.
• Desapareixen els llindars per Estat membre que fins ara existien per a les vendes a distància, i s’estableix un llindar únic i comú de 10.000 euros. A partir d’aquesta quantitat, es tributarà al tipus impositiu de l’IVA de l’Estat membre de destí.
• Així, si una empresa ven a particulars d’un o diversos països de la UE per un import superior a 10.000 euros anuals, estarà obligada a pagar l’IVA en l’Estat membre de cadascun dels seus compradors.
• S’elimina l’exempció de l’IVA a la importació de béns de fins a 22 euros.

Si la seva empresa ven a distància a consumidors finals d’altres països de la Unió Europea (per exemple, a través de la seva pàgina web), és molt probable que a partir de l’1 de juliol de 2021 hagi de repercutir IVA del país de destinació, en lloc d’IVA espanyol. A partir d’aquesta data, els límits de vendes per país que obligaven a això (i que variaven d’un territori a un altre) desapareixen:

Límit únic i global. Si l’any natural precedent o l’any en curs les vendes totals realitzades al conjunt de consumidors finals d’altres països de la UE han arribat als 10.000 euros, la seva empresa ja es veurà obligada a aplicar l’IVA dels països de destinació.

Més operacions. Així mateix, a partir d’ara, per computar aquest llindar també haurà de tenir en compte les vendes totals per prestacions de serveis electrònics que realitzi a consumidors finals d’altres països de la UE, així com els serveis de telecomunicacions, de radiodifusió i de televisió.

Exemples. Vegi alguns exemples per saber com interpretar aquest nou límit que obliga a repercutir IVA del país de destinació:

• Si en 2020 la seva empresa va realitzar vendes a distància a consumidors finals d’Itàlia per 6.000 euros i de França per 20.000 euros, a partir de l’1 de juliol de 2021 haurà de repercutir IVA del país de destinació (atès que la suma de totes dues xifres de vendes supera els 10.000 euros).
• El mateix succeirà en el cas que en 2020 la seva empresa hagi realitzat vendes a distància a consumidors finals de Bèlgica per 8.000 euros i hagi prestat serveis electrònics a consumidors de Portugal per 4.000 euros més.
• Si les vendes indicades s’han produït durant el primer semestre de 2021 (en lloc de 2020), a partir de l’1 de juliol també li serà aplicable la tributació en destí.

Finestreta única

Per a les empreses que venen béns per internet a clients finals d’altres Estats membres, complir amb l’obligació de tributar al país de destinació significaria haver de registrar-se a l’efecte de l’IVA i declarar l’IVA en l’Estat membre de cada consumidor.

Per evitar-ho i facilitar la declaració i ingrés d’IVA, s’estableix un sistema opcional de finestreta única, pel qual els diferents operadors econòmics, també els que estiguin establerts fora de la UE, podran ingressar en un únic Estat membre l’IVA corresponent a cadascun dels països de la UE. S’evita així haver de transferir l’impost recaptat a cadascuna de les Administracions de la UE per les vendes realitzades en cada territori.

Per facilitar l’aplicació del règim de vendes a distància, s’habilitarà un sistema de “finestreta única” que li permetrà declarar l’IVA de tots els països mitjançant el nou model 369 (en aquest model podrà declarar tant l’IVA de les vendes a distància com el dels serveis electrònics). Per optar per la “finestreta única”, la seva empresa haurà de presentar el model 035.

Mercats web o plataformes de venda en línia

Els mercats web es converteixen en responsables de la tributació de les operacions de comerç electrònic transnacionals en les quals actuen com a intermediaris.

D’aquesta manera, una plataforma digital podrà ser considerada subjecte passiu si facilita vendes a distància de béns importats a la UE per un valor no superior a 150 euros, o el subministrament de béns a consumidors finals -independentment del seu valor- quan el proveïdor no està establert en cap Estat membre.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.