- 3 desembre, 2024
- Category: consultoria, Empreses, Laboral, Recursos Humans
En els casos en què la conducta del treballador sigui susceptible de valoració per part de l’empresa, la graduació de la falta ha de contemplar la doctrina gradualista establerta pels tribunals. Aquesta teoria té com a objectiu assegurar que la sanció imposada sigui justa i proporcional, tenint en compte tant el context en què es va cometre la infracció, com els elements objectius i subjectius imputables al treballador: la intenció, les circumstàncies, sancions prèvies, etc.
L’Estatut dels Treballadors (ET) estableix que els treballadors han de complir amb les obligacions del seu lloc de treball d’acord amb les regles de bona fe i diligència i seguir les ordres i instruccions de l’empresari. L’empresari, per la seva banda, té la potestat de sancionar els incompliments laborals d’acord amb la graduació de faltes i sancions establertes en les disposicions legals o en el conveni col·lectiu aplicable.
Per valorar la gravetat de la conducta del treballador, a la llum de la dita doctrina gradualista, comuna a tot el dret sancionador, amb l’objectiu de mantenir la proporcionalitat entre el fet i la sanció, l’art. 54.2 ET, referit a l’acomiadament disciplinari, exigeix que la conducta del treballador sigui no només infractora i culpable, sinó també greu, la qual cosa implica una activitat judicial valorativa. En la pràctica, no tota falta o infracció cometida pel treballador és sancionable amb l’acomiadament. Els jutges socials apliquen aquest criteri gradualista per assegurar que la sanció d’acomiadament sigui proporcional a la falta cometida.
Deures laborals bàsics del treballador
En el desenvolupament de la relació laboral, són deures laborals bàsics del treballador els de complir tant “amb les obligacions concretes del seu lloc de treball, d’acord amb les regles de bona fe i diligència”, com “les ordres i instruccions de l’empresari en l’exercici regular de les seves facultats directives”. De la mateixa manera, es regulen a l’ET com a obligacions del treballador la de “realitzar la feina acordada sota la direcció de l’empresari o persona a qui aquest delegui”. En qualsevol cas, el treballador i l’empresari es sotmetran en les seves prestacions recíproques a les exigències de la bona fe.
Es consideraran incompliments laborals: ‒ Les faltes repetides i injustificades d’assistència o puntualitat a la feina. ‒ La indisciplina o desobediència en el treball. ‒ Les ofenses verbals o físiques a l’empresari o a les persones que treballen a l’empresa o als familiars que hi conviuen. ‒ La transgressió de la bona fe contractual, així com l’abús de confiança en l’exercici de la feina. ‒ La disminució continuada i voluntària del rendiment de treball normal o pactat. ‒ L’embriaguesa habitual o toxicomania si repercuteixen negativament en la feina. ‒ L’assetjament per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual i l’assetjament sexual o per raó de sexe a l’empresari o a les persones que treballen a l’empresa.
Facultats empresarials sancionadores per incompliments laborals L’ET també regula les facultats empresarials sancionadores per incompliments laborals, atenent-se a la tipificació i graduació legal o convencional de les corresponents faltes i sancions.
La teoria gradualista, per tant, consisteix en la individualització de la conducta de cada treballador i la proporcionalitat de la sanció. D’aquesta manera, la sanció disciplinària tipificada en una norma laboral ha de ser proporcionada i apta o idònia d’acord amb els principis que la justifiquen i els fins que persegueix.
El Tribunal Suprem (TS), en sentència del 25 de gener de 2005, estableix que “perquè la sanció d’acomiadament és la darrera per la seva gravetat i transcendència entre totes les que es poden imposar en el món laboral, ha de respondre a l’exigència de proporcionalitat i adequació entre el fet comès i la sanció imposada”.
Aquest mateix tribunal, en sentència del 19 de juliol de 2010, indica el següent: “l’enjudiciament de l’acomiadament ha de ser abordat de manera gradualista buscant la necessària proporció entre la infracció i la sanció i aplicant un criteri individualitzador que valori les peculiaritats de cada cas concret.”
Grup JDA