Teletreball: el temps dels talls de llum o internet ha de computar com a treballat

L’informem que en una sentència de l’Audiència Nacional (AN) de 10 de maig de 2021, Sala social, s’ha assenyalat una important puntualització respecte al còmput del temps de treball dels teleoperadors si quan teletreballen i sofreixen un tall de llum.

L’AN assenyala que l’empresa ha de computar el temps que durin aquests contratemps com a temps efectiu de treball, sense que els treballadors hagin de recuperar aquest temps ni sofrir cap descompte en les seves retribucions, sempre que s’aporti justificació de l’empresa subministradora del servei de l’existència i durada de la incidència.

Si la caiguda del subministrament elèctric no implica per als treballadors denominats «presencials» l’obligació de prestar serveis en un altre moment, l’aplicació del principi d’equiparació que proclama l’article 4.1 del RD 28/2020 no pot suposar una conseqüència diferent per als treballadors que treballen a distància. El principi d’alienitat en els mitjans implica que, encara en el cas del teletreball, qualsevol funcionament defectuós dels serveis per causa no imputable al treballador ha de ser imputable a l’ocupador, que és qui té l’obligació de proporcionar els mitjans a l’empleat perquè faci la seva feina, la qual cosa fa que l’article 30 de l’ET tingui aplicació plena.

A més, el fet que formalment sigui el treballador o un tercer diferent de l’ocupador el qui hagi concertat el contracte de subministrament amb la companyia elèctrica en els supòsits de teletreball no ha d’implicar una exoneració per part de l’ocupador de la seva obligació de donar feina al treballador, i això sense perjudici que la caiguda de subministrament sigui susceptible d’operar -prèvia constatació per l’Autoritat Laboral- com a força major que suspengui el contracte de treball, o de les accions que l’ocupador per aquest motiu pugui exercitar enfront del responsable del subministrament per les despeses salarials que hagi satisfet pel seu funcionament defectuós.

Temps que els treballadors necessitin per anar al lavabo

Una altra de les qüestions que s’aborden en el conflicte col·lectiu plantejat per CCOO, és el còmput com a temps de treball del dedicat a l’atenció de les necessitats fisiològiques dels treballadors.

L’empresa té l’obligació de registrar aquestes pauses de manera separada de la resta de descansos i pauses contemplades en el conveni col·lectiu de contact center.

No es reclama que el temps que els treballadors necessitin acudir al lavabo per atendre les seves necessitats fisiològiques sigui temps de treball, sinó que aquest temps tingui un sistema específic de registre, donades les peculiaritats en les quals es presta el servei en l’empresa en les quals el treballador es veu obligat a prestar serveis de forma continuada enfront d’una pantalla d’ordinador, i realitzant i/o rebent constants trucades telefòniques, i el sistema de registre de jornada implementat en l’empresa només permet justificar l’abandó puntual del seu lloc de feina imputant-lo bé a la pausa per menjar, bé a pauses en PVD, però no contempla -com ha de ser-, la modalitat de pausa per a l’atenció de les necessitats fisiològiques.

La Sala considera que l’anterior pot constituir una discriminació indirecta per raó de l’edat proscrita per l’art. 17.1 de l’ET.

Ressalta que és notori que la capacitat de contenir aquestes necessitats a partir de l’adolescència és inversament proporcional a l’edat de les persones. Pel que, resulta indiscutible que aquesta pràctica, aparentment neutra, implica en la pràctica un tracte pejoratiu als treballadors de més edat respecte dels més joves.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.