El salari mínim interprofessional (SMI) s’aplica als representants de comerç

L’informem d’una sentència important del Tribunal Suprem (TS) de data 10 d’octubre de 2023, en la qual s’estableix que el salari mínim interprofessional (SMI) s’aplica en la relació laboral especial de les persones que intervenen en operacions mercantils sense assumir el risc i ventura, regulada pel Reial decret 1438/1985, de l’1 d’agost. Confirma així el criteri adoptat per la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (Granada).

En l’Estatut dels Treballadors es recullen determinades relacions laborals que a causa de la seva naturalesa jurídica no es regulen per l’Estatut dels Treballadors (ET), sinó per una regulació específica. En aquest cas, els representants de comerç es regulen pel Reial decret 1438/1985, de l’1 d’agost.

Suspensió i extinció del contracte de la relació laboral especial de les persones que intervenen en operacions mercantils sense assumir el risc i ventura

Cal recordar que les normes contingudes en l’ET en matèria de suspensió i extinció de la relació laboral són aplicables a aquests treballadors, mentre no contradiguin el que s’estableix en el Reial decret 1438/1985, de l’1 d’agost.

En cas de dimissió del treballador, l’haurà de notificar amb una antelació mínima de tres mesos.

En relació amb les possibles indemnitzacions per acomiadament improcedent o casos assimilats, seran fixades d’acord amb el que es preveu en l’ET, el salari mensual es calcularà sobre la base de la mitjana d’ingressos obtinguts els dos anys anteriors a l’acomiadament o resolució del contracte o període inferior, si és el cas.

Serà vàlid el pacte en virtut del qual el treballador s’obligui a no competir amb l’empresari, ni a prestar els seus serveis a un altre empresari competidor seu, per a després d’extingida la relació laboral, si concorren els següents requisits:

• Que l’extinció del contracte no sigui deguda a l’incompliment per l’empresari de les obligacions que li corresponen.
• Que hi hagi un interès efectiu industrial o comercial en això
• Que se satisfaci al treballador una compensació econòmica adequada. S’entendrà que s’ha satisfet aquesta compensació quan s’hagi indemnitzat al treballador per la clientela aconseguida per ell.

Aquest pacte no podrà tenir una durada superior a dos anys.

Indemnització per la clientela

El treballador tindrà dret a una indemnització especial diferent de la que pogués correspondre-li per acomiadament improcedent, en consideració a l’increment de clientela assolit per ell, quan concorrin les següents circumstàncies:

• Que l’extinció del contracte no s’hagués degut a l’incompliment pel treballador de les obligacions que li corresponen.
• Que una vegada extingit el contracte, el treballador estigui obligat a no competir amb l’empresari o a no prestar els seus serveis per a un altre empresari competidor d’aquest.

Per a calcular la indemnització per la clientela es compararan les llistes de clients establertes conforme al que es disposa en l’article 5è del RD 1438/1985, en iniciar-se i extingir-se la relació laboral, prenent, si és el cas, en consideració, l’increment del volum de les operacions.

Si no hi ha acord entre les parts, la indemnització per la clientela es fixarà pel magistrat de treball, sense que pugui excedir de l’import total de les comissions corresponents a un any, calculat per l’import mitjà del total de les comissions percebudes durant els últims tres anys, o període inferior que hagués durat la relació laboral, si és el cas.

Atenció. D’acord amb l’article 12 del RD 1438/1985, són aplicables en l’àmbit d’aquesta relació laboral de caràcter especial els drets i deures laborals bàsics reconeguts en l’Estatut dels Treballadors.

Sentència del Tribunal Suprem

El TS resol la qüestió que plantejava el recurs de cassació per a la unificació de doctrina sobre si les normes reguladores de l’SMI s’apliquen a la relació laboral especial de les persones que intervinguin en operacions mercantils per compte d’un o més empresaris sense assumir el risc i ventura d’aquelles i, en concret, per al càlcul de la indemnització per acomiadament improcedent.

La qüestió plantejada és sobre un treballador que va prestar serveis per a la Mutualitat des del 2 de setembre de 2019 fins al 22 d’abril de 2020, amb la categoria professional de representant de comerç. La seva retribució consistia en comissió sobre vendes, salari fix i indemnització per despeses.

Com a causa d’extinció del contracte, es va acordar l’incompliment de les obligacions establertes, especialment l’incompliment dels objectius mínims de venda; després de ser acomiadat, l’empleat va recórrer.

En primera instància, el jutjat social va donar la raó al treballador, i va condemnar l’empresa al fet que optés entre la readmissió o a indemnitzar-lo amb 1.281,28 euros, decisió que va ser recorreguda per la Mutualitat, i el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia va reduir la indemnització opcional per acomiadament improcedent a 801,46 euros.

El Tribunal Suprem parteix de la transcendència constitucional del salari (article 35.1 de la Constitució), així com de la seva rellevància per al Dret de la Unió Europea, com ho revela la Directiva 2022/2041, de 19 d’octubre de 2022, sobre uns salaris mínims adequats en la Unió. També recalca que els reials decrets anuals fixen l’SMI “per a qualssevol activitats en l’agricultura, en la indústria i en els serveis”.

D’altra banda, el Reial decret llei 3/2004, de 25 de juny, per a la racionalització de la regulació del salari mínim interprofessional, que va definir aquell salari com la “garantia salarial mínima dels treballadors per compte d’altri establerta en l’article 27 de l’Estatut dels Treballadors”, referint-se expressament a la vinculació del salari mínim interprofessional amb “les relacions laborals de caràcter especial”.

Així mateix, l’article 12 del RD 1438/1985 disposa que són aplicables en l’àmbit de la relació laboral especial els drets i deures laborals “bàsics” reconeguts en l’Estatut dels Treballadors. I, entre aquests drets bàsics, l’article 4.2 f) d’aquest Estatut fa referència a la remuneració “legalment establerta”.

La sentència arriba a la conclusió que, conforme a les normes esmentades, la noció de remuneració legalment establerta pressuposa lògicament l’obligat respecte a la quantia de l’SMI.

Font: Poder Judicial