Reforma concursal: com queda el procediment de segona oportunitat?

El passat 26 de setembre va entrar en vigor l’esperada reforma de la Llei concursal (duta a terme per la Llei 16/2022), abordant i modificant sobre manera tot el sistema concursal. Dins de les novetats de la norma, en matèria de segona oportunitat, neix amb l’objectiu de posar en marxa un nou procediment d’exoneració a través d’una sèrie d’instruments caracteritzats per l’agilitat i eficàcia.

En què consisteix la segona oportunitat?

La normativa concursal regula el mecanisme denominat de “segona oportunitat” (o “benefici de l’exoneració del passiu insatisfet”), al qual es poden acollir les persones físiques amb deutes (mai una societat). Per exemple, socis que han avalat deutes de la seva empresa, empresaris autònoms, particulars, etc.

L’avantatge d’aquest mecanisme és el següent:

• En general, les persones físiques responen dels seus deutes tant amb el seu patrimoni present com futur. Per tant, si un creditor no pot cobrar ara (perquè el deutor és insolvent), pot esperar i tornar a reclamar en el futur (si llavors el deutor torna a tenir diners).
• Amb el mecanisme de la segona oportunitat, no obstant això, es liquida el patrimoni actual del deutor, i alguns deutes que no es puguin pagar amb aquest patrimoni podrien quedar cancel·lats. El deutor no respon amb el seu patrimoni futur, sinó que posa el “comptador a zero” i té una “segona oportunitat”.

Novetats en el procediment

Una de les principals novetats que incorpora la reforma és la doble modalitat d’exoneració, una és la liquidació del patrimoni del deutor, i l’altra és mitjançant un pla de pagaments que li permetrà veure exonerats els seus deutes sense la necessitat de liquidar els seus béns. En aquest cas, s’especifica que es podrà establir a través de pagaments de quantia determinada, o determinable en funció de l’evolució de la renda i recursos de què disposi el deutor.

És molt important tenir clar que es tracta de modalitats intercanviables, de manera que el deutor que hagi obtingut l’exoneració provisional a través de pla de pagaments, la podrà deixar sense efecte i sol·licitar l’exoneració amb la liquidació de la massa activa.

A continuació, procedim a analitzar, a grans trets, alguns dels principals canvis que la nova llei incorpora:

• Supressió de l’acord extrajudicial de pagaments com a requisit previ a l’exoneració, sense que sigui necessari l’intent de negociació prèvia amb els creditors afectats. Gràcies a aquesta modificació, se simplifica i perfecciona el mecanisme, facilitant i agilitzant sobre manera el procediment d’exoneració.

• En relació amb el crèdit públic, el nou text de la Llei concursal contempla que es pugui arribar a exonerar fins a un total de 20.000 € de deute públic, a repartir entre l’Agència Tributària (10.000 €) i la Seguretat Social (10.000 €). En tots dos casos, els primers 5.000 € de deute s’exoneraran de manera íntegra, i a partir d’aquesta xifra, l’exoneració arribarà al 50% del deute fins al màxim indicat.

• Es configura, com a nova potestat del jutge, la limitació de l’exoneració en aquells supòsits que sigui necessari amb la condició d’evitar la insolvència del creditor afectat. Es tracta d’una mesura que va enfocada als creditors més vulnerables als qui l’impagament d’un deute els pot generar un desequilibro important.

Finalment, és important recordar que una vegada els crèdits s’hagin vist exonerats, no hi podrà haver cap mena d’acció judicial ni extrajudicial enfront del deutor per al seu cobrament, perquè els creditors únicament mantindran aquestes accions en cas que es tracti de crèdits no exonerables, com poden ser els deutes per aliments o les procedents de la responsabilitat civil derivada d’un delicte.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.