- 22 juny, 2020
- Category: Legal
La recompra d’un préstec hipotecari o de qualsevol crèdit que el creditor principal (Banc) hagués venut un tercer ( “fons voltor”), és el que tècnicament s’anomena una acció de retracte del crèdit. En mèrits d’aquesta acció, jo com deutor principal de el Banc, pagant la mateixa quantitat que el fons hauria pagat a el Banc (molt inferior al deute real en la pràctica totalitat dels casos) passaria a ser titular del meu propi préstec quedant per tant extingit el mateix al concórrer en la meva persona la condició de creditor i deutor del crèdit.
Doncs bé, el precepte legal que permet l’exercici d’aquest retracte és en concret l’article 1.535 de el Codi Civil, si bé el mateix ho circumscriu a la transmissió d’un crèdit litigiós, dient que: “es ven un crèdit litigiós, el deutor té dret a extingir-lo, reemborsant a el cessionari el preu que va pagar, les costes que se li haguessin ocasionat i els interessos del preu des del dia en què aquest va ser satisfet “.
Com bé recull el precepte, la possibilitat d’exercir dit retracte queda condicionat al fet que el crèdit transmès sigui un “crèdit litigiós”. És a dir, quan es tracti d’un crèdit en què hi hagi controvèrsia judicial entre creditor i deutor. El problema que durant anys ha vingut generant dit concepte de crèdit litigiós és que entre altres la Sentència de Tribunal Suprem de 28 de febrer de 1991 va venir a qualificar com a crèdit litigiós a tot aquell respecte de què existís un “debat judicial iniciat i no resolt sobre de l’existència, naturalesa, extensió, quantia, modalitats, condicions o vicissituds de l’expressada relació “.
Aquesta definició massa àmplia i genèrica, unida a l’auge de les transmissions de paquets d’actius amb multiplicitat de crèdits i préstecs per part dels Bancs als denominats “Fons Voltors”, va generar molta controvèrsia i accions exercides davant d’aquests per part dels deutors que veien frustrats com en moltes ocasions el seu préstec era transmès per part de Banc a el fons, per un import irrisori o en qualsevol cas molt inferior al seu deute pendent. Lògicament el deutor en moltes ocasions hagués accedit a abonar el mateix import pagat pel fons per alliberar el seu deute. El problema és que el Banc ho venia a aquest preu dins d’un paquet global d’actius que incorporaven una multiplicitat de crèdits, el que justifica la seva transmissió a un preu inferior a el degut amb cada crèdit transmès.
La interpretació del concepte “crèdit litigiós” realitzada inicialment pel Suprem, va provocar que molts deutors bancaris que mantenien conflictes amb el seu banc per raó de l’existència de “clàusules sòl”, “clàusules abusives” o qualsevol conflicte relatiu a les condicions del crèdit transmès pel banc a un fons, intentessin exercitar el retracte i comprar el crèdit pel mateix import irrisori pagat pel fons. La qüestió va arribar a ser tan controvertida que van existir sentències contradictòries entres les diferents audiències provincials.
Doncs bé, amb la recent Sentència de Tribunal Suprem de nº151 / 2020 de 5 de març de 2020, s’ha vingut a conceptuar de manera clara i concreta, i sobretot a acotar el que s’ha d’entendre per “crèdit litigiós” retallant en grandíssima mesura els supòsits que engloben aquest concepte. En concret, el Suprem considera que un crèdit només és litigiós si hi ha una disputa judicial en curs que afecti la seva existència o exigibilitat. En definitiva, si s’ha de fer i és o no exigible el crèdit.
D’aquesta manera la Sentència tanca definitivament el debat jurisprudencial que havia provocat la primera aproximació al concepte de crèdit litigiós de manera que no es pot qualificar com litigiós un crèdit pel que fa a què simplement hi hagi una disputa sobre la seva naturalesa, extensió, quantia, modalitats, condicions o vicissituds. La disputa ha d’afectar, en tot cas, a la pròpia existència o exigibilitat del crèdit. El fet per tant que hi ha una disputa sobre determinades clàusules de el préstec (clàusules sòl), o clàusules abusives (interès de demora o venciment anticipat) que es discuteixin judicialment pel deutor, no donaran dret a exercitar el retracte. Es tracta per tant d’una Sentència necessària, que aclareix dubtes i aclareix conceptes que fins ara els propis tribunals havien contribuït a enfosquir.
Joan Canal
Advocat JDA/SFAI