Principals mesures en l’IVA incloses en el Llibre blanc sobre la Reforma Tributària

L’informem que amb data 4 de març de 2022 es va fer públic el Llibre blanc sobre la Reforma Tributària. El Llibre blanc és el resultat del treball dut a terme pel comitè d’experts, als qui la Secretaria d’Estat d’Hisenda va encarregar la seva redacció mitjançant Resolució de 12 d’abril de 2021, amb la finalitat que serveixi de fonament per a una reforma del sistema tributari.

A continuació els exposem un resum sistematitzat de les recomanacions i propostes del Llibre blanc en relació amb l’impost sobre el valor afegit (IVA).

Supressió dels tipus reduïts

• Supressió gradual dels tipus impositius reduït i superreduït en l’IVA, articulant un sistema perquè les llars amb menor renda rebin una compensació adequada per l’augment que experimentin en l’IVA suportat en els seus consums de béns i serveis essencials.
• Segons el comitè, si es mantingués el tipus general del 21%, l’eliminació dels tipus reduïts incrementaria la recaptació de l’IVA en 27.100 milions d’euros, sense tenir en compte els previsibles efectes de la reforma sobre el comportament d’empreses i consumidors. Si per contra s’optés per mantenir constant la recaptació, el tipus general podria reduir-se fins a, aproximadament, el 15%, sense considerar les actuacions que poguessin dur-se a terme en matèria d’exempcions, que augmentarien la base imposable de l’impost.
• Aquesta reforma no es podria dur a terme immediatament, donat el context de recuperació econòmica en el qual ens trobem. D’altra banda, tampoc pot aplicar-se d’un dia a l’altre, ja que pot implicar increments notables de preus en alguns béns i serveis, possibles canvis significatius en els patrons de consum i, previsiblement, una forta contestació social.
• Es proposa, en conseqüència, l’elevació gradual dels tipus impositius reduït i superreduït a partir del moment en què s’hagi consolidat la recuperació econòmica, fins a convergir al tipus general que es decideixi establir. Aquesta periodificació de la reforma hauria de contribuir a l’adaptació d’alguns sectors econòmics que podrien veure’s especialment afectats, en desaparèixer el subsidi que ara reben a través dels tipus reduïts, alhora que ajudaria a aconseguir una composició sectorial més equilibrada de la nostra economia.
• Atès que la modificació suggerida sobre els tipus afectarà negativament de forma molt assenyalada les llars amb menor capacitat econòmica, que veuran incrementat el preu dels béns i serveis essencials que adquireixen, el comitè considera que una condició indispensable és que s’estableixi una compensació per l’augment de l’IVA suportat en els seus consums de primera necessitat, per exemple, mitjançant un sistema de prestacions directes a les persones amb menys recursos o a través d’una deducció reemborsable en l’IRPF amb aquests mateixos beneficiaris.
• Cal tenir en compte que la proposta de supressió dels tipus reduït i superreduït pot tenir un cost en termes redistributius, la qual cosa dependrà, entre altres factors, del tipus general de l’IVA que es fixi i de les mesures compensatòries que s’adoptin. Si es vol mantenir, almenys, la capacitat redistributiva del sistema espanyol d’impostos i prestacions, aquest cost, en cas que es produeixi, haurà de ser corregit, per la via de les despeses o d’altres impostos.

Exempcions i operacions interiors

• Segons el parer del comitè, les exempcions distorsionen els patrons de producció i la competència entre empreses exemptes i no exemptes desincentiven les inversions (que poden tenir associat un IVA elevat) i fomenten la integració vertical de les empreses que fan operacions exemptes, per evitar els efectes derivats de la no deduïbilitat de l’impost. A més, les exempcions incrementen els costos d’administració i compliment de l’IVA.
• Resulta, per tant, necessari realitzar un examen de les exempcions vigents en l’IVA, per recomanar la supressió d’aquelles la permanència de les quals en l’impost no estigui justificada.
• El comitè s’inclina per no recomanar l’eliminació de l’exempció de la prestació pel sector privat dels serveis de sanitat i educació.
• Respecte a les exempcions vinculades a les empreses del sector financer, el comitè s’alinea en la direcció en la qual està treballant la Comissió Europea i considera que, en l’actualitat, existeix un bon nombre d’alternatives per afrontar els problemes tècnics que obstaculitzaven la tributació de les operacions financeres, estimant un increment de la recaptació de gairebé 2.800 milions d’euros (segons dades de 2018) amb l’eliminació total d’aquesta exempció.
• Hi ha algunes operacions l’exempció de les quals, no obligatòria, no té justificació suficient, en opinió del comitè; com per exemple, l’exempció que afecta les loteries, apostes o jocs, fonamentada en l’existència d’altres tributs que recauen sobre la mateixa activitat, la qual cosa és comuna a altres operacions que, no obstant això, tributen plenament en l’IVA. Així mateix, les prestacions de serveis i lliuraments de béns accessòries als mateixos realitzades pels col·legis professionals, les cambres oficials i les organitzacions patronals, que la Llei sembla assimilar als organismes o entitats legalment reconeguts sense finalitat lucrativa. I, finalment, els serveis professionals relacionats amb la cultura, prestats per artistes plàstics, escriptors, col·laboradors literaris, gràfics i fotogràfics de periòdics i revistes, compositors musicals, autors d’obres teatrals i d’argument, adaptació, guió i diàlegs de les obres audiovisuals, traductors i adaptadors.

Els règims especials simplificat, del recàrrec d’equivalència i de l’agricultura, ramaderia i pesca i el règim de franquícia

• A criteri del comitè, els règims especials de l’IVA, i, especialment, el simplificat i el del recàrrec d’equivalència, presenten seriosos inconvenients en el seu disseny i funcionament. D’acord amb l’examen fet, és probable que els costos per al conjunt de la societat del seu manteniment siguin més elevats que els beneficis. A més, en l’actualitat, aquests règims han deixat de ser necessaris per aconseguir els objectius que van justificar la seva implantació.
• En coherència amb la recomanació formulada sobre l’eliminació del règim d’estimació objectiva en l’IRPF, es recomana la supressió gradual, però ràpida, dels tres règims especials; si bé és probable que, en aquest procés, unes certes activitats, com algunes d’agràries, requereixin un període d’adaptació una mica més llarg que les restants, per les seves característiques pròpies.
• Aquestes mesures haurien d’anar acompanyades d’una continuació de l’esforç de l’Administració Tributària d’informació i assistència als petits empresaris, de simplificació de les seves obligacions formals i de canvis en el model de control tributari.
• El comitè ha estudiat la possibilitat de recomanar la implantació de la franquícia prevista en la Directiva de l’IVA (arts. 282 a 294) com un instrument substitutiu d’aquests règims especials, consistent en l’establiment d’un llindar de tributació, fixat en funció del volum de negocis, per sota del qual les operacions realitzades estan exemptes de l’IVA, sense concedir-se el dret a deduir l’IVA suportat en els inputs i limitant substancialment les obligacions fiscals dels empresaris inclosos en aquest règim. No obstant això, aquest comitè s’inclina per no recomanar la introducció de la franquícia en substitució dels règims especials.

Els règims especials del criteri de caixa i del grup d’entitats

• Atès que l’IVA de caixa no ha aconseguit els objectius pretesos, el comitè considera oportú el replantejament del règim especial del criteri de caixa, suprimint-lo o bé dotant-lo d’una vigència temporal limitada fins al moment en què es consideri que ha millorat la situació de liquiditat de les pimes.
• Respecte al règim especial del grup d’entitats, els experts consideren necessària la seva remodelació amb la intenció de simplificar-lo i clarificar la seva aplicació per part dels grups empresarials. En concret, recomanen una regulació independent en la Llei de l’IVA dels actuals dos nivells (mínim i avançat) en la qual es detallin amb claredat els requisits (subjectius i objectius) i obligacions específiques de les entitats que apliquin cada modalitat, així com el seu contingut.
• Pel que fa al nivell avançat del règim de grups, el comitè aconsella l’aproximació a un sistema de no subjecció de les operacions internes o intragrup, d’acord amb la proposta de la Comissió Europea de 2 de juliol de 2009.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.