Podria derivar algun tipus de responsabilitat per a tercers en el supòsit de condemna en els casos Urdangarín, Partit Popular i Pujol?

Els affaires Pujol, Bárcenas i Urdangarín poden haver posat de rabiosa actualitat la figura del “partícip a títol lucratiu“, una institució a la qual certs casos mediàtics han dotat d’un molt especial i rellevant protagonisme. Es tracta d’aquella persona, física o jurídica, que sense ser responsable, autor, cooperador o còmplice d’un delicte, obté un benefici il·lícit del comportament penalment punible d’un tercer. Podria derivar algun tipus de responsabilitat per a tercers en el supòsit de condemna en els casos Urdangarín, Bárcenas i Pujol?

El “partícip a títol lucratiu” no té responsabilitat penal pròpiament dita, però sí que s’exigeix a qui s’aprofita desconeixent la procedència il·lícita del resultat econòmic d’un delicte comès per un altre. La condemna imposada, article 122 del Codi Penal, estableix l’obligació de procedir a la “restitució de la cosa” o bé al “rescabalament del dany”, això sí, només fins a la quantia de la seva participació dels efectes del delicte comès pel veritable responsable penal.

Perquè aquesta figura existeixi, segons la unívoca i reiterada corrent doctrinal i la jurisprudència del Tribunal Suprem, ha d’existir el delicte; l’aprofitament dels seus efectes sense concórrer en la condició de responsable penal; el desconeixement de la seva procedència il·lícita i la concurrència del títol lucratiu, és a dir, que no hi hagi hagut cap contraprestació, ja que si tal aprofitament ho és a títol onerós no podria ser apreciat tal institut.

Cal precisar que no tot “aprofitament” dels efectes d’un delicte constitueix “participació lucrativa”, ja que no es donaria aquesta en el cas que el responsable penal de l’il·lícit ens convidarà, per exemple, a menjar en un restaurant amb el producte obtingut d’aquell. Convé llavors analitzar en quina manera i forma i, sobretot, a qui o qui podria afectar tal institut. Així, respecte al “cas Urdangarín”, més enllà de l’enjudiciament de la seva esposa en raó d’una eventual i presumpta cooperació necessària i de la possibilitat de l’aplicació de l’anomenada “Doctrina Botín”, podria resultar predicable la “participació a títol lucratiu” de Cristina en tant que resultés degudament acreditat que aquesta s’hagués aprofitat dels efectes del delicte en virtut poguessin ser condemnats els acusats.

Igualment esdevindria en el “cas Bárcenas” respecte del Partit Popular i, així mateix en el “cas Pujol”, ja que al nostre judici i, en el supòsit d’apreciar en el seu dia la presumpta comissió de delictes de caràcter econòmic i / o patrimonial per part d’algun membre de la família Pujol, caldria també la condemna de tots aquells, incloses les respectives persones properes al seu àmbit familiar, que poguessin haver-se lucrat dels efectes del delicte comès per tercers.