- 1 setembre, 2021
- Category: Laboral, Recursos Humans
El Tribunal Constitucional (TC), mitjançant la seva sentència 140/2021, de 12 de juliol, ha corregit el criteri de la Sala IV de Tribunal Suprem (TS), ja que ha considerat que es vulnera el dret a la tutela judicial efectiva i, en concret, el dret d’accés a la jurisdicció social, al denegar la possibilitat de revisar les causes d’acomiadament col·lectiu de les que deriva l’extinció de la relació laboral amb motiu de l’acord assolit entre l’empleadora i els representants dels treballadors durant el període de consultes.
El TS, en la seva sentència 699/2018, dictada el 2 Juliol, va analitzar l’abast que en el procés individual d’acomiadament s’ha d’atribuir al pacte assolit entre l’empresa i la representació dels treballadors finalitzat el període de consultes d’un acomiadament col·lectiu, i en aquesta resolució va concloure en favor de la vinculació de l’acord, atorgant-li un valor reforçat. És a dir, segons aquesta doctrina, un cop finalitzat el procés d’acomiadament col·lectiu amb un acord signat entre l’empresa i la representació legal dels treballadors, no existeix la possibilitat de dirimir sobre la concurrència de les causes justificatives de l’acomiadament col·lectiu, que han estat apreciades per les parts que van subscriure l’acord assolit en el període de consultes. Això suposava que els afectats només podien impugnar individualment el seu acomiadament si es considerava que concorria alguna causa formal, però impedia l’accés al procés per qüestionar les pròpies causes de l’acomiadament col·lectiu.
Aquesta sentència va ser objecte de vot particular per part de diversos magistrats que, en contra del parer majoritari, van estimar que sí que era possible examinar en procediments individuals per acomiadament, l’existència de les causes al·legades en l’acomiadament col·lectiu, encara que hagués finalitzat amb acord.
Ara el TC avala la tesi defensada pels magistrats que van emetre un vot particular i declara que, malgrat que l’acomiadament col·lectiu no hagi estat impugnat pels representants legals dels treballadors, la regulació legal no impedeix que en processos individuals, l’òrgan judicial pugui dilucidar respecte de la realitat de les causes invocades per a justificar la referida mesura col·lectiva, encara que s’hagués arribat a un acord amb la representació dels treballadors.
Afegeix en la seva sentència, que el legislador no ha establert un règim jurídic homogeni per a l’exercici de les diferents accions individuals derivades de l’aplicació de mesures de naturalesa col·lectiva quan s’aconsegueix un acord amb la representació dels treballadors, ja que la regulació establerta per als acomiadaments és diferent de la prevista respecte d’altres decisions empresarials. Per això, de conformitat amb el dret contemplat en l’art. 24.1 de la Constitució Espanyola, considera que la impugnació plantejada pels demandants ha de ser reconeguda i, en conseqüència, s’afirma que el resolt per l’òrgan cassacional resulta contrari a l’efectivitat de l’esmentat dret.
JDA/SFAI
Consulti els nostres serveis laborals aquí.