- 7 octubre, 2020
- Category: Fiscal
L’article 68.1 de la Llei 35/2006 de 28 novembre de 2006, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, estableix una deducció per inversió en empreses de nova o recent creació: “Els contribuents es poden deduir el 30 per cent de les quantitats satisfetes en el període de què es tracti per la subscripció d’accions o participacions en empreses de nova o recent creació quan es compleixi el que disposen els números 2n i 3r d’aquest apartat, podent, a més de l’aportació temporal al capital , aportar els seus coneixements empresarials o professionals adequats per al desenvolupament de l’entitat en què inverteixen en els termes que estableixi l’acord d’inversió entre el contribuent i l’entitat. La base màxima de deducció serà de 60.000 euros anuals i estarà formada pel valor d’adquisició de les accions o participacions subscrites.”
En relació amb els requisits per a practicar la deducció, entre d’altres, s’estableix que les accions o participacions en l’entitat hauran d’adquirir-, bé en el moment de la constitució d’aquella, o mitjançant ampliació de capital efectuada en els tres anys següents a la constitució i romandre en el seu patrimoni per un termini superior a tres anys i inferior a dotze.
La redacció del precepte anterior parla de “quantitats satisfetes”. No especifica si ha de tractar-se d’una aportació dinerària o no.
La Direcció General de Tributs (en endavant DGT), en la seva consulta de data 27 de febrer de 2017, en un supòsit d’augment de capital mitjançant la compensació de crèdits líquids, vençuts i exigibles que els socis tenien contra la societat, considera que aquests no poden aplicar la deducció per inversió en empreses de nova creació, ja que no han satisfet quantitats en l’ampliació de capital:
“En el cas plantejat, al no haver-se satisfet quantitats per part dels subscriptors de les participacions socials, els mateixos no podran aplicar la deducció prevista en l’anteriorment reproduït article 68.1 de la LIRPF amb motiu de l’ampliació de capital de la societat.”
No obstant això, el Tribunal Econòmic Administratiu Central, en la seva resolució del passat 1 de juny de 2020, ha vingut a aclarir aquesta controvèrsia argumentant que el preàmbul de la Llei que va establir la deducció per inversió en empreses de nova creació, ho feia amb la finalitat d’afavorir la captació per les empreses, de nova o recent creació, de fons propis procedents de contribuents.
El Tribunal considera que aquesta captació de fons propis pot realitzar-se a través d’aportacions dineràries i no dineràries: “aquesta finalitat es compleix evidentment si un inversor fa una aportació” dinerària “(arts. 63 i 299 de la LSC), però aquesta finalitat es compleix exactament de la mateixa manera si en la constitució o en una ampliació de capital d’una empresa de nova o recent creació d’uns emprenedors, un inversor fa una aportació “no dinerària” de qualsevol classe que sigui (arts. 64 i 300 de la LSC), i també el mateix passarà si un inversor aporta un crèdit que té enfront de la mateixa a una societat preexistent que amplia el seu capital. la contrapartida mercantil i comptable de qualsevol aportació no dinerària que es faci per a la constitució o en una ampliació de capital de qualsevol societat, serà l’augment del seu capital social, el que ineluctablement suposarà un augment dels fons propis d’aquesta societat. “
El Tribunal entén que l’expressió “quantitats satisfetes” que utilitza l’article 68.1 de la Llei IRPF no implica que el legislador vulgui referir-se exclusivament a les aportacions dineràries. Si el legislador hagués volgut restringir l’aplicació de la deducció exclusivament a les aportacions dineràries, així ho hagués establert clarament, incorporant aquest terme o un altre similar a el precepte.
El Tribunal conclou que el criteri de la DGT que restringeix l’aplicació de l’incentiu de l’art. 68.1 de la Llei IRPF als casos en què es realitza una aportació “dinerària”, no resulta procedent. Considera que el primer que s’ha d’analitzar és, si quan un inversor aporta a una societat un crèdit enfront de la mateixa, s’està complint amb l’esperit i finalitat de l’art. 68.1 de la Llei IRPF. Aquest considera que es compleix, ja que amb l’aportació del crèdit contra la pròpia empresa es facilita a aquesta empresa de recent creació la captació de fons propis; que, com recordarà, és el que predica l’esperit i la finalitat de l’article 68.1.
Per tant, quan un inversor aportació a una societat un crèdit enfront de la mateixa estarà complint amb l’esperit i finalitat de l’art. 68.1 de la Llei IRPF, ja que aquesta aportació facilita la captació de fons propis per la societat.
JDA SFAI