L’amortització d’immobles adquirits a títol lucratiu

IRPF. Rendiments de capital immobiliari – Sentència de Tribunal Suprem (1130/2021) de l’15 de setembre.

Els contribuents que declaren rendiments de capital immobiliari en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques poden deduir diverses despeses associats als mateixos, entre els quals trobem l’amortització. Si bé la fórmula per calcular l’import de la despesa que és deduïble ve dictada per la mateixa llei de l’impost, en els últims anys, tant els contribuents com la mateixa Administració, s’han vingut qüestionant com es determina la base de càlcul en els supòsits de immobles adquirits a títol lucratiu.

Què s’entén per amortització?

S’entén per amortització la depreciació o disminució de valor d’un actiu o passiu. En el cas dels immobles, es considera que és la depreciació o disminució de valor que pateixen aquests béns pel transcurs de el temps i / o pel seu ús.

Com es calcula l’amortització?

L’article 23.1.b) de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni , estableix que: “es tracta d’immobles, s’entén que l’amortització compleix el requisit d’efectivitat si no excedeix de el resultat d’aplicar el 3 per cent sobre el més gran dels valors següents: el cost d’adquisició satisfet o el valor cadastral, sense incloure el valor de terra. “

Fins al moment, l’Administració Estatal de l’Agència Tributària havia vingut aplicant el criteri que, en el cas d’immobles adquirits a títol lucratiu, s’entendria com a cost d’adquisició l’import dels tributs satisfets més les despeses inherents a la mateixa, sense tenir en compte el valor a efectes de l’Impost sobre Successions i Donacions.

Criteri de el Tribunal Suprem

Diversos han estat els tribunals que han vingut contradient el criteri adoptat per part de l’Agència Tributària, al considerar que com a cost d’adquisició s’ha de d’entendre el valor real el bé juntament amb les despeses i tributs inherents a l’adquisició.

La recent sentència 1130/2021, de 15 de setembre, de la Sala del Contenciós-Administratiu, Secció Segona del Tribunal Suprem, ha confirmat el criteri que han adoptat els tribunals recentment, i clarifica què s’ha d’entendre com a cost d’adquisició . D’aquesta manera, per al Tribunal Suprem, no és possible desvincular l’amortització d’un immoble del seu valor real, el qual és un element substancial, ja que en cas contrari estaríem desatenent a el significat de l’amortització. En conseqüència, prescindir d’aquest element suposaria no estar calculant la amortització en si i exigir una correlació entre la prèvia inversió i la consegüent amortització, correlació que d’acord amb el Tribunal Suprem no ve exigida per la seva pròpia naturalitat.

En paraules de l’Alt Tribunal, “La pròpia estructura i coherència de la norma condueix a entendre que el cost d’adquisició satisfet comprèn necessàriament el valor del propi bé, això és, s’empra el terme cost com a sinònim de valor d’adquisició.

En definitiva, el Tribunal Suprem ha vingut a fixar doctrina al contradir el criteri adoptat per l’Agència Tributària, establint que “El cost d’adquisició satisfet s’aplica tant per a les adquisicions oneroses com gratuïtes, i, per a tots dos, ha de comprendre el valor del propi bé la determinació es fa dependre en cada cas de la pròpia característica de la forma d’adquisició, en les adquisicions a títol onerós el valor real el bé, i en les gratuïtes l’import real de la valor, determinat segons les normes de l’Impost sobre Successions i Donacions, és a dir, el consignat en l’escriptura de donació o d’adquisició de l’herència o el comprovat per l’Administració. ”

Esther Soley

JDA/SFAI