- 7 novembre, 2022
- Category: Economia, Empreses, Laboral, Recursos Humans
La Directiva recull el deure dels estats membres de garantir que l’actualització periòdica i oportuna dels salaris es faci almenys cada dos anys (o, com a màxim, cada quatre anys en el cas dels països que utilitzen un mecanisme d’indexació automàtica). Els estats membres adoptaran les mesures necessàries per donar compliment a l’establert en la Directiva no més tard del 15 de novembre de 2024.
L’informem que en el Diari Oficial de la Unió Europea s’ha publicat la Directiva (UE) 2022/2041 del Parlament Europeu i del Consell de 19 d’octubre de 2022 sobre uns salaris mínims adequats a la Unió Europea.
El passat 6 de juny 2020 la Comissió Europea feia els primers passos per a fixar una remuneració mínima als països de la UE equivalent al 60% del seu sou mitjà nacional. La norma acaba de materialitzar-se mitjançant aquesta Directiva (UE) 2022/2041.
L’objectiu de la norma és millorar les condicions de vida i de treball dels treballadors en els territoris de la Unió Europea, en particular pel que fa a l’adequació dels salaris mínims, amb la finalitat de contribuir a una convergència social a l’alça i reduir la desigualtat salarial. La norma serà d’aplicació a tots els empleats de la Unió Europea que tinguin un contracte de treball o una relació laboral en vigor en algun estat membre.
En primer lloc, sobre l’adequació dels salaris mínims legals i respecte als estats membres en els quals existeixin salaris mínims legals, la norma preveu l’obligació d’establir els procediments necessaris per a la seva fixació i actualització d’acord amb un conjunt de criteris clars, amb la finalitat d’assolir un nivell de vida digne, reduir la pobresa dels treballadors, fomentar la cohesió i la convergència social a l’alça, i reduir la bretxa salarial de gènere.
Els estats membres determinaran aquests criteris de conformitat amb els usos nacionals en el Dret aplicable en qüestió, les decisions adoptades pels seus organismes competents o acords de negociació tripartida. Els criteris s’han d’establir de manera clara i han d’incloure, almenys, els següents elements: a) el poder adquisitiu dels salaris mínims legals, tenint en compte el cost de la vida; b) la quantia general dels salaris i la seva distribució; c) la taxa de creixement dels salaris i d) els nivells i l’evolució de la productivitat nacional a llarg termini. No obstant això, la directiva no prescriu un nivell específic per al salari mínim dels estats membres, de manera que la fixació del salari mínim serà una competència autònoma de cada estat.
Així mateix, el text recull el deure dels estats membres de garantir que l’actualització periòdica i oportuna dels salaris es faci almenys cada dos anys (o, com a màxim, cada quatre anys en el cas dels països que utilitzen un mecanisme d’indexació automàtica).
En segon lloc, en relació amb el foment de la negociació col·lectiva, la directiva preveu una sèrie de mesures destinades a augmentar el nombre de treballadors coberts per la negociació col·lectiva i facilitar l’exercici d’aquest dret en aquesta matèria, com ara: i) fomentar el desenvolupament i el reforç de capacitat dels interlocutors socials, ii) promoure unes negociacions constructives, significades i informades, o iii) adoptar mesures per a protegir el dret de negociació col·lectiva d’actes de discriminació.
En aquest sentit, es recull que tot estat membre en el qual la taxa de cobertura de la negociació col·lectiva sigui inferior a un llindar del 80% establirà un marc de condicions que afavoreixin la negociació col·lectiva, així com un pla d’acció. El pla d’acció ha de fixar un calendari clar i mesures específiques per a augmentar progressivament la taxa de cobertura de la negociació col·lectiva.
Així mateix, s’estableix el deure dels estats membres d’adoptar les mesures necessàries per a implicar els interlocutors socials en la fixació i actualització dels salaris mínims legals d’una manera oportuna i efectiva.
Finalment, el text estableix que els estats membres adoptaran mesures per a millorar l’accés efectiu dels treballadors a la protecció del salari mínim legal. Entre elles, s’inclouen controls per part de les inspeccions de treball, informació fàcilment accessible sobre la protecció del salari mínim i el desenvolupament de la capacitat de les autoritats encarregades de vetllar pel compliment de la legislació per a prendre mesures contra els ocupadors que transgredeixin la normativa en aquesta matèria.
Així mateix, s’estableix el deure que els estats membres garanteixin que la informació relativa als salaris mínims legals i a la protecció del salari mínim establerta en els convenis col·lectius universalment aplicables, inclosa la informació sobre els mecanismes de reparació, estigui a la disposició del públic de manera exhaustiva i fàcilment accessible, també per a les persones amb discapacitat.
D’altra banda, es preveu l’obligació per part dels estats de vetllar perquè els treballadors (inclosos aquells la relació laboral dels quals hagi finalitzat) tinguin accés a una resolució de litigis efectiva, així com el deure d’adoptar les mesures necessàries per a protegir els treballadors i els seus representants contra qualsevol tracte desfavorable. En aquest sentit, els estats membres establiran normes relatives a les sancions aplicables a les vulneracions dels drets i obligacions inclosos en l’àmbit d’aplicació de la directiva, quan aquests drets i obligacions estiguin establerts en el Dret nacional o en els convenis col·lectius.
La directiva entrarà en vigor al cap de vint dies de la seva publicació. No obstant això, es recull que els estats membres adoptaran les mesures necessàries per a donar compliment a l’establert en la directiva no més tard del 15 de novembre de 2024.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.
Consulteu els nostres serveis fiscals, laborals i legals aquí.
JDA/SFAI