- 17 febrer, 2021
- Category: Empreses, Fiscal
Com afecta la Directiva (UE) 2018/822 de el Consell, de 25 de maig de 2018, que modifica la Directiva 2011/16 / UE pel que fa a l’intercanvi automàtic i obligatori d’informació en l’àmbit de la fiscalitat en relació amb els mecanismes transfronterers subjectes a comunicació d’informació.
Al llarg dels últims anys, la Directiva 2011/16 / UE del Consell ha estat objecte d’una sèrie de modificacions per tal de donar cabuda a noves iniciatives en l’àmbit de la transparència fiscal a la Unió Europea.
Els temps canvien, la tecnologia i el coneixement avancen a una velocitat vertiginosa i cada vegada resulta més complicat protegir la fiscalitat interna dels Estats membres de possibles erosions de bases imposables o de transferències de renda a la recerca d’un millor tractament tributari.
A l’exuberant enginy dels assessors fiscals i la seva insaciable olfacte caní per rastrejar zones de baixa tributació s’afegeix una altra dificultat afegida per a les autoritats tributàries, la total llibertat de moviment i desplaçament de factors productius que facilita la creació i el disseny d’estructures maquiavèl·liques per canalitzar rendes a zones amb una fiscalitat més favorable.
No sempre és possible controlar el vent però si les espelmes, i per a això és absolutament crucial l’obtenció d’informació sobre mecanismes transfronterers de planificació fiscal potencialment agressius i poder generar amb això, un espai d’equitat tributària sense asimetries que permeti als Estats membres gestionar les seves polítiques fiscals sense ingerències ni minves. Aquesta és en essència, la filosofia subjacent de la Directiva comunament coneguda com a Directiva de Intermediaris Fiscals o DAC 6, que van haver de adoptar i publicar abans de al 31 de desembre de 2019 els Estats membres per aplicar el contingut de les seves disposicions a partir de l’1 de juliol de 2020.
La transposició legal al nostre ordenament intern s’articula a través de les següents modificacions:
- En primer lloc, amb la modificació d’un dels nostres fonaments pilars, la Llei 58/2003, de 17 de desembre general tributària, amb la inclusió de la disposicions addicionals vintè quarta i vintè cinquena a través de l’avantprojecte de Llei de 20 de juny de 2019.
- I en segon lloc, amb la modificació del Reglament General de les Actuacions i els Procediments de Gestió i Inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació dels tributs, aprovat pel Reial Decret 1065/2007 de 27 de juliol, d’ara endavant RGAT, que introdueix els articles 45 a 49 bis.
La disposició addicional vint quarta estableix l’àmbit subjectiu d’aplicació de l’obligació d’informació establint que els intermediaris i els obligats tributaris interessats han de subministrar a l’Administració tributària, d’acord amb el que disposa la Directiva 2011/16 / UE la següent informació:
a) Mecanismes transfronterers en què intervenen o participen quan concorrin alguna de les senyes distintives determinades d’acord amb la normativa a què es refereix el paràgraf anterior.
b) Informació d’actualització dels mecanismes transfronterers comercialitzables.
c) Informació de la utilització dels mecanismes transfronterers de planificació.
Es feia necessari fer al·lusió expressa a el deure de secret professional que serà aplicable als que tinguessin la consideració d’intermediaris acord amb la Directiva, amb independència de l’activitat econòmica desenvolupada, pel que fa a les dades privades no patrimonials i dades confidencials als quals es refereix l’article 93.5 de la Llei general tributària que poden quedar exonerats de el mateix deure amb una autorització fefaent de caràcter previ per part de l’obligat tributari.
El compliment taxatiu en temps i forma del que alguns anomenen “delació ètic” per part dels intermediaris de l’obligació d’informació de mecanismes de planificació fiscal els deixarà lliures i exonerats de tota causa, responsabilitat i pena.
I com saben vostès, tota disposició o precepte que aspiri a tenir vocació normativa ha de ser coercitiva i disposar del seu ineludible règim sancionador. Com no podia ser d’altra manera, la inobservança o ineptitud sobrevinguda a l’hora de facilitar la informació fora de termini o de forma incompleta, inexacta, amb dades falses o facilitades per mitjans diferents dels electrònics, informàtics i telemàtics en aquells supòsits en què hagués obligació de fer-ho, serà constitutiu d’infracció tributària molt greus amb una sanció pecuniària de 1.000 euros per cada dada o conjunt de dades referides a una mateixa declaració, amb un mínim de 3.000 euros i un màxim equivalent als honoraris percebuts o a percebre o a l’ valor de l’efecte fiscal derivat del mecanisme transfronterer.
La sanció i els límits ressenyats es reduiran a la meitat, quan la informació hagi estat presentada de forma extemporània però sense requeriment previ de l’Administració tributària.
La presentació de la informació per mitjans diferents dels electrònics, informàtics i telemàtics quan hi hagi obligació de fer-ho es sancionarà amb una multa fixa de 250 euros per dada o conjunt de dades referides a la mateixa declaració amb un mínim de 750 euros i un màxim de 1.000 euros.
De la mateixa manera que amb la regulació de les infraccions i sancions tributàries aparellades a l’incompliment de l’obligació de declarar béns i drets a l’estranger a través del vandàlic model 720, les infraccions i sancions regulades en aquesta disposició addicional seran incompatibles amb les establertes en els articles 198 i 199 de Llei general tributària.
Pel que fa a la disposició addicional vintena cinquena estableix per part seva que els intermediaris eximits pel deure de secret professional de la presentació de la declaració dels mecanismes transfronterers de planificació fiscal han de comunicar fefaentment aquesta exempció als altres intermediaris i obligats tributaris interessats que participin en els esmentats mecanismes. Així mateix, els que tingueren la condició legal d’obligats a declarar i que haguessin presentat la declaració, determinant aquesta presentació l’exempció de la resta dels intermediaris o, si escau, de la resta d’obligats tributaris interessats que participin en els esmentats mecanismes transfronterers, hauran de comunicar fefaentment aquesta presentació als esmentats obligats eximits, en els termes establerts reglamentàriament.
En aquest cas, la infracció per la inobservança serà d’ordre menor i es considerada lleu portant aparellada una multa fixa de 600 euros. Poca cosa ….
El projecte de RD per incloure el desenvolupament reglamentari en l’RGAT és molt més extens i prolix, i com s’ha comentat, s’ha materialitzat amb la inclusió dels articles 45 a 49 bis el contingut passem a esmentar succintament. L’article 45 – Obligació d’informació de determinats mecanismes de planificació fiscal estableix la concreció de l’àmbit objectiu i defineix els mecanismes transfronterers que s’han de declarar. ç
Pel que fa a l’àmbit material, està definit per la mateixa Directiva i s’estén a tots els impostos excepte els exceptuats en la mateixa, que són l’IVA, els impostos especials i els aranzels.
En l’article 46 referent al Contingut i naixement de la declaració de determinats mecanismes de planificació fiscal, es regulen les dades que hauran de ser declarats pels obligats, sense perjudici que els mateixos siguin desenvolupats i concretats per l’ordre ministerial que reguli el propi model de declaració.
En línia amb el ja esmentat article 93.5 de la LGT, s’hauran de declarar les dades econòmiques i jurídics del mecanisme que tinguin transcendència tributària, sense aportar dades privades no patrimonials o confidencials que no tenen aquesta transcendència.
Pel que fa al naixement de l’obligació, es precisa en quin moment s’entén nascuda
l’obligació de declarar, determinant dit moment l’inici del termini de declaració. A aquests efectes, s’estableixen tres moments (posada a disposició, moment en que es pugui executar i primera fase d’execució) l’aplicació dependrà de l’activitat que hagi desenvolupat l’intermediari generant l’obligació de declaració.
Pel que fa a les senyals distintives específiques sobre preus de transferència, seran criteris interpretatius les Directrius de Preus de Transferència de l’OCDE i les recomanacions del Fòrum Conjunt de Preus de Transferència de la UE.
S’introdueixen els articles 48 – Obligació d’informació d’actualització dels mecanismes transfronterers comercialitzables, i l’article 49 – Obligació d’informació de la utilització dels mecanismes transfronterers de planificació.
En ells s’estableixen dues obligacions autònomes i independents, però íntimament vinculades. La primera obligació és la de declaració de l’actualització dels mecanismes transfronterers comercialitzables per part dels intermediaris i la segona es refereix a el deure de declaració de la seva utilització a Espanya.
Finalment s’incorpora el nou article 49 bis en virtut de el qual es preveu la publicació a la seu electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària dels mecanismes transfronterers de planificació fiscal més rellevants que hagin estat declarats.
La disposició transitòria única de el projecte ens indica que aquests mecanismes han de ser declarats en els propers mesos de juliol i agost de 2020.
Així que ja veuen vostès, l’assessor fiscal que s’avorreix és perquè vol.
José Manuel Aguilar
Assessor Fiscal JDA/SFAI