La reforma de la Llei de societats de capital en aquest 2021

La reforma de la Llei de societats de capital s’ha publicat recentment en la Llei 5/2021, de 12 d’abril. Aquesta llei modifica novament la Llei de societats de capital (LSC) vigent, i que, excepte en supòsits específics, entrarà en vigor el dia 3 de maig de 2021. Una modificació de la LSC ha estat aprovada per evitar que una gran part de societats tingui la necessitat de modificar estatuts.

La Llei de societats de capital (LSC) ha estat reformada en diversos nivells. Tot això prové d’Europa. Concretament, transposa la Directiva 2017/828 de 17 de maig.

Aquesta Llei 5/2021 de reforma de la LSC ha tingut un impacte més elevat per a les societats cotitzades, institucions d’inversió col·lectiva i entitats de capital-risc. Més que res introduint mesures de transparència. Si bé, no podem perdre de vista que afecta, encara que amb menor mesura, a les societats anònimes i limitades.

La reforma afegeix l’obligació per a les societats anònimes cotitzades d’incloure juntament amb l’informe anual de govern corporatiu, l’informe anual sobre remuneracions dels consellers en secció separada de l’informe de gestió.

Això pretén que els accionistes puguin conèixer amb més facilitat la remuneració dels consellers. Això s’haurà de publicar-se al web de la societat i incorporar-se a l’informe anual a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

A més de tot això, també s’obliga a les societats al fet que al seu web mantinguin actualitzada la informació sobre els seus consellers, referent a si pertanyen a altres consells d’administració.

En el mateix sentit, l’informe anual de remuneracions dels consellers haurà d’aparèixer al web, de manera gratuïta i durant 10 anys. Encara així, quedarà prohibit revelar dades personals dels consellers en aquest informe. Cal recordar que la protecció de dades a la Unió Europea la preocupa de forma molt especial.

A més, aquesta reforma de la LSC en la Llei 5/2021, reformula el deure de diligència dels administradors, perquè remarca que l’administrador ha de subordinar el seu interès particular al de l’empresa.

També introdueix l’article 529 bis que estableix que els consellers de societats cotitzades hauran de ser necessàriament persones físiques.

D’altra banda, es modifica la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes, per incloure l’informe anual de remuneracions dels consellers entre la informació que l’auditor ha de comprovar en analitzar l’informe de gestió de les societats cotitzades.

La mateixa reforma pretén avançar en la promoció i foment de la participació dels treballadors en les empreses, per la qual cosa es modifica el Codi de Comerç.

El primer pas per aconseguir avanços significatius és divulgar al mercat l’estat de situació i les mesures implementades en relació amb la participació dels treballadors.

D’altra banda, la Llei també introdueix al nostre dret societari les denominades «accions de lleialtat» amb vot addicional, que permet que les societats cotitzades les contemplin en els seus estatuts socials.

Això permet els drets de vot addicionals a les accions que hagi mantingut el seu titular ininterrompudament durant un període de temps mínim de dos anys.

Així mateix, pel que fa a la delegació en els administradors de la facultat d’augmentar el capital a exclusió del dret de subscripció preferent, es limita a un màxim del vint per cent del capital.

Finalment, en aquesta reforma de la LSC, es regulen específicament les operacions vinculades intragrup. Per a la totalitat de les societats de capital, i sobre aquest tema s’afegeix l’article 231 Bis.

Convé aclarir prèviament què entén la norma per conflicte d’interessos. Existeix conflicte d’interessos entre la societat dominant i la dependent quan en aquesta última fos accionista significatiu una persona amb la qual la societat no podria realitzar l’operació directament sense aplicar el règim d’operacions amb parts vinculades. D’aquesta manera ens podem trobar amb les següents situacions.

  1. Si es tracta d’operacions entre la societat dominant i empreses del grup subjectes a conflicte d’interessos: correspon a la junta l’aprovació d’aquestes operacions, quan el valor de la transacció o conjunt d’operacions incloses en un acord marc sigui superior al 10% de l’actiu total de la societat.

En el cas que l’operació no assoleixi els llindars anteriors, podrà ser adoptat per l’òrgan d’administració. Si bé els administradors de les societats dominants hauran de provar que l’acord és conforme amb l’interès social. I han actuat amb diligència i responsabilitat en cas que sigui impugnat.

  1. Si l’operació entre la societat dominant i altres societats del grup no està subjecta a conflicte d’interessos: podrà ser executada per l’òrgan d’administració, sempre que es tracti d’operacions celebrades en el curs ordinari de l’activitat empresarial. I es realitzin en condicions de mercat. Si bé l’òrgan d’administració haurà d’implantar un procediment intern per a l’avaluació periòdica del compliment dels esmentats requisits.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.


JDA SFAI 

print


Dejar un comentario "El nombre que nos facilite aparecerá publicado junto a su comentario"