La pròxima reforma del sistema de cotització dels treballadors autònoms

Com ja l’hem estat informant, després del primer acord adoptat per reformar les pensions (entre els responsables del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i dels interlocutors socials CEOE, Cepyme, CCOO i UGT), entre altres aspectes, continuarà la fase de negociació en el marc del diàleg social. Es preveu la pròxima publicació d’una norma que segueixi les línies marcades per les recomanacions del Pacte de Toledo, i arribi als objectius del Govern a l’inici de la present legislatura.

Entre les novetats d’aquesta reforma, cal destacar alguns aspectes del sistema de cotització dels autònoms.

Nou sistema de cotització per als treballadors autònoms

En el primer bloc de mesures s’inclou, la reforma del règim d’autònoms, segons treball conjunt amb el Ministeri d’Hisenda. El nou sistema, en fase de diàleg amb les principals associacions, s’aplicaria a partir de 2022 amb un període transitori. El plantejament del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, parteix de tretze trams de cotització “per facilitar la màxima flexibilitat a cada treballador, ja que com més trams, cada treballador té més possibilitats d’adaptació a la seva capacitat de pagament”.

La flexibilitat seria temporal, ja que cada treballador autònom podria triar provisionalment la seva base de cotització en funció de previsions de rendiments, amb la possibilitat de modificar la seva elecció diverses vegades durant l’any.

Atenció. S’establirà, a partir de l’1 de gener de 2022, un sistema de cotització basat en els rendiments reals declarats fiscalment, iniciant la seva aplicació a partir de 2023, de manera gradual durant un màxim de nou anys.

Aquells treballadors autònoms dels quals els rendiments fiscals derivats de l’activitat per compte propi estiguin per sobre de l’actual base mínima de cotització del RETA cotitzaran per aquests: aquesta base mínima s’equipararà progressivament a la del règim general de la Seguretat Social.

Per part seva, els autònoms que tinguin rendiments fiscals inferiors a la base mínima de cotització vigent cotitzaran per aquests. Sense perjudici d’això, a l’efecte de l’acció protectora es reconeixerà la base mínima corresponent durant un període màxim de dos anys.

Es preveu, a més, que els treballadors autònoms triïn provisionalment la seva base de cotització entre els trams que es determinin normativament en funció de previsions de rendiments, amb la possibilitat de modificar la seva elecció 6 vegades al llarg de l’any per ajustar-la als seus rendiments.

L’ajust es realitzarà així: una vegada feta la regularització anual, si es detecten diferències, el treballador haurà de procedir al seu ingrés en cas d’haver cotitzat menys del que li corresponia, i podrà sol·licitar la devolució si la cotització realitzada va ser superior.

Durant el període transitori, i d’acord amb el que s’estableix en el marc del diàleg social, s’establirà una cotització intermèdia per trams el nombre dels quals s’anirà incrementant progressivament.

Finalment, en el termini de dotze mesos, i en compliment del mandat de la recomanació quarta del Pacte de Toledo, s’abordaran les diferències d’acció protectora entre el règim general i el RETA amb l’objectiu d’aconseguir una protecció social equiparable entre aquests dos règims.

En definitiva, els termes de l’acord són encara imprecisos, i s’esperen dificultats en la negociació de molts aspectes d’aquest nou sistema.

Sense perjudici del que s’acordi en la mesa de diàleg social (el primer acord només al·ludeix als trams que “es determinin normativament en funció de previsions de rendiments”), el Govern pretén articular el model entorn de tretze trams de cotització, als quals es vincularia una quota d’entre 90 i 1.120 euros, en funció del nivell d’ingressos de l’autònom.

La proposta de l’Executiu s’estructura així:

Des de 2030, els treballadors autònoms els rendiments nets dels quals superessin 17.000 euros abonarien una quota superior a l’establerta com a mínima en l’actualitat (289,98 euros).

En les propostes plantejades en els últims mesos es va arribar a parlar, fins i tot, de la possibilitat de fixar tipus negatius: és a dir, que si algú ingressa menys del que cotitza tingui dret de devolució. També s’ha debatut amb els agents socials i principals organitzacions sobre una base de cotització provisional basada en el rendiment d’activitats econòmiques, per realitzar una regularització després de la primera presentació de declaració d’IRPF. Aquests desajustaments es corregirien a través de “finestres trimestrals” per ajustar els rendiments nets obtinguts durant l’any. Finalment, donades aquestes dificultats, el model de tretze trams i el període transitori de nou anys permetran trobar una solució que satisfaci a tots els involucrats.

Segons l’Executiu, l’impacte més gros d’aquest nou sistema afectarà els autònoms que percebin ingressos elevats, com els autònoms societaris o els membres de consells d’administració, la qual cosa beneficiaria a les arques de l’Estat.

També s’ha filtrat que, segons alguns càlculs, les noves mesures suposarien un 20% més d’ingressos procedents dels autònoms, la qual cosa conduiria a una millora de les prestacions per cessament d’activitat i de les pensions de jubilació satisfetes per la Seguretat Social: els canvis en la quota anirien aparellats d’una millora de les cobertures socials per al col·lectiu.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.