La pròxima factura electrònica per a tots els empresaris i autònoms

L’informem que l’avantprojecte de llei de creació i creixement d’empreses, que el seu termini de consulta pública va finalitzar el 6 de setembre de 2021, s’emmarca en el component 13 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que té per títol “Impuls a les PIME”.

Aquesta llei té per objecte l’impuls de la creació d’empreses i el foment del seu creixement, tant a través de la millora reguladora i eliminació d’obstacles a les activitats econòmiques com mitjançant el suport financer al creixement empresarial.

Algunes de les mesures més cridaneres que es contemplen són la creació d’una societat de responsabilitat limitada amb un capital social d’un euro, l’agilitació dels tràmits per a la seva constitució, la incorporació d’incentius per al compliment dels terminis de pagament, etc. No obstant això, ara volem centrar-nos en una mesura que no ha tingut tanta repercussió i que, no obstant això, té una certa transcendència: l’obligatorietat de la factura electrònica entre empresaris i autònoms en les seves relacions comercials.

Regulació actual

La qüestió es troba regulada en l’art. 1 de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures d’impuls de la societat de la informació, que en l’apartat 1 disposa que: “la facturació electrònica en el marc de la contractació amb el sector públic estatal serà obligatòria en els termes que s’estableixin en la llei reguladora de la contractació en el sector públic i en la seva normativa de desenvolupament”.

Així, l’art. 2 de la Llei 25/2013, de 27 de desembre, d’impuls de la factura electrònica i creació del registre comptable de factures en el sector públic, resulta aplicable a les factures emeses en el marc de les relacions jurídiques entre proveïdors de béns i serveis i les administracions públiques, entenent com a tal a aquest efecte els ens, organismes i entitats a què es refereix l’article 3.2 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, així com les mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social, en l’exercici de la seva funció col·laboradora en la gestió de la Seguretat Social. És a dir, estan subjectes a l’obligatorietat d’acceptació de factures electròniques per part de l’Administració:

• L’Administració General de l’Estat, les administracions de les comunitats autònomes, les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla i les entitats que integren l’Administració Local.
• Les entitats gestores i els serveis comuns de la Seguretat Social.
• Els organismes autònoms, les universitats públiques i les autoritats administratives independents.
• Els consorcis i altres entitats de dret públic, en les quals en cas que es donin les circumstàncies establertes en l’art. 3.3.d per poder ser considerats poder adjudicador i estant vinculats a una o diverses administracions públiques o dependents d’aquestes, no es financin majoritàriament amb ingressos de mercat. S’entén que es financen majoritàriament amb ingressos de mercat quan tinguin la consideració de productor de mercat de conformitat amb el Sistema Europeu de Comptes.
• Les Diputacions Forals i les Juntes Generals dels Territoris Històrics del País Basc pel que fa a la seva activitat de contractació.

D’acord amb l’art. 4 de la Llei 25/2013, de 27 de desembre, i amb vigència des de 2015, tots els proveïdors que hagin lliurat béns o prestat serveis a l’Administració Pública podran expedir i remetre factura electrònica. En tot cas, estaran obligades a l’ús de la factura electrònica i a la seva presentació a través del punt general d’entrada que correspongui, les entitats següents:

• Societats anònimes;
• Societats de responsabilitat limitada;
• Persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica que no tinguin la nacionalitat espanyola;
• Establiments permanents i sucursals d’entitats no residents en territori espanyol;
• Unions temporals d’empreses;
• Agrupació d’interès econòmic, agrupació d’interès econòmic europea, fons de pensions, fons de capital de risc, fons d’inversions, fons d’utilització d’actius, fons de regularització del mercat hipotecari, fons de titulització hipotecària o fons de garantia d’inversions.

Com a excepció a aquesta obligatorietat, les administracions públiques podran excloure reglamentàriament d’aquesta obligació de facturació electrònica a les factures que el seu import sigui de fins a 5.000 euros i a les emeses pels proveïdors als serveis en l’exterior de les administracions públiques fins que aquestes factures puguin satisfer els requeriments per a la seva presentació a través del punt general d’entrada de factures electròniques, d’acord amb la valoració del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, i els serveis en l’exterior disposin dels mitjans i sistemes apropiats per a la seva recepció en aquests serveis.

Del que s’ha indicat anteriorment resulta que quan un proveïdor presenta una factura electrònica emesa en el marc de les relacions jurídiques amb una Administració Pública, si l’Administració destinatària està inclosa entre les obligades a l’acceptació de factures electròniques, haurà d’acceptar aquesta presentació encara que l’import de la factura pogués ser inferior o igual a 5.000. És a dir, en aquelles Administracions que s’haguessin acollit a aquesta possibilitat d’exclusió reglamentària, no és potestat de l’Administració decidir si admet o no la factura electrònica sinó potestat del proveïdor decidir si, en aquests casos, presenta o no factura electrònica.

En conseqüència, fins ara, els únics obligats a facturar electrònicament són aquells que mantenen relacions amb el sector públic en els termes indicats.

Regulació en cas d’aprovar-se l’avantprojecte: obligació de factures electròniques

En els últims anys s’està produint una digitalització accelerada de l’economia espanyola, més acusada si cal després de la pandèmia de la COVID-19. Aquesta transformació digital, tal com expressa l’exposició de motius de l’avantprojecte, constitueix una prioritat del Govern, si bé és cert que l’ús de les factures electròniques a Espanya encara no està gaire estès.

Amb aquest objectiu, es pretén modificar la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures d’impuls de la societat de la informació, afegint un nou article 1.bis “Factura electrònica entre empreses i autònoms”, en virtut del qual totes les empreses i autònoms hauran d’expedir i remetre factures electròniques en les seves relacions comercials amb altres empreses i autònoms, les quals hauran de complir el que es disposa en la normativa sobre facturació.

Aquesta nova obligació comporta:

• Que els empresaris i autònoms donin accés als programes necessaris perquè els destinataris de les factures les puguin llegir, copiar, així com descarregar i imprimir la factura electrònica de manera gratuïta sense haver d’acudir a altres fonts per a proveir-se de les aplicacions necessàries per a això.
• Que els destinataris de les factures puguin consultar-les per mitjans electrònics durant, almenys, els últims quatre anys, encara que s’hagi resolt el contracte o quan el destinatari de les factures hagi expressat la seva voluntat de no rebre factures electròniques a partir d’un determinat moment.

La disposició final quarta de l’avantprojecte remet a desenvolupar reglamentàriament els requisits tècnics i d’informació a incloure en la factura electrònica a l’efecte de verificar la data de pagament i obtenir els períodes mitjans de pagament de les empreses, inclosos específicament els requisits de seguretat, control i estandardització dels dispositius i sistemes informàtics que generin els documents.

L’incompliment d’aquestes obligacions constitueix infracció administrativa consistent en prevenció o multa de fins a 10.000 euros, la determinació i la graduació de les quals es realitzarà conforme als criteris establerts en l’art. 19.2 de la Llei 6/2020, d’11 de novembre, reguladora de determinats aspectes dels serveis electrònics de confiança:

• Grau de culpabilitat o existència d’intencionalitat.
• Continuïtat o persistència en la conducta infractora.
• Naturalesa i quantia dels perjudicis causats.
• Reincidència, per comissió en el terme d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa quan així hagi estat declarat per resolució ferma en via administrativa.
• Volum de facturació del prestador responsable.
• Nombre de persones afectades per la infracció.
• Gravetat del risc generat per la conducta.
• Accions realitzades pel prestador encaminades a pal·liar els efectes o conseqüències de la infracció.

Amb la promoció de l’ús de la factura electrònica en operacions entre empreses i autònoms es pretén digitalitzar les relacions empresarials, reduir costos de transacció i facilitar la transparència en el tràfic mercantil. Es tracta a més d’una mesura clau per poder tallar de manera eficaç la morositat en les operacions comercials.

Subvencions per a la seva implantació

A causa del cost que la implantació d’aquest nou sistema suposa, per donar suport a aquesta mesura en l’Agenda Digital 2025 i en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència s’han proposat programes de subvencions que permetran l’adquisició i implantació massiva de solucions de digitalització, en particular el Programa Digital Toolkit dotat amb més de 3.000 milions d’euros en subvencions. A través d’un diagnòstic previ del nivell de maduresa digital, les empreses podran identificar les seves necessitats de digitalització, entre elles la d’adopció de la factura electrònica, obtenint una subvenció per utilitzar en la contractació en el mercat de productes o serveis de facturació electrònica i assegurar la seva implantació efectiva.

Per poder accedir a aquestes subvencions s’inclou un nou requisit mitjançant la modificació de l’art. 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, que introdueix un nou apartat 3.bis, segons el qual no podran obtenir la condició de beneficiari les empreses que incompleixin els terminis de pagament, circumstància que s’acreditarà de conformitat amb el que es preveu en l’art. 26 del Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, això és, mitjançant la presentació de declaració responsable davant l’òrgan que concedeix la subvenció.

Vigència

La disposició final cinquena de l’avantprojecte regula la seva entrada en vigor. Quant a la facturació electrònica, es concedeix un major període de temps a les empreses més petites per a l’adaptació a aquesta nova obligació. Així, podem distingir dos terminis diferents en funció de l’import de facturació:

• Empreses i autònoms que la seva facturació anual sigui superior a vuit anys: a l’any de la seva publicació en el BOE.
• Resta d’empreses i autònoms: a tres anys de la citada publicació en el BOE.

El desplegament de l’esmentat Digital Toolkit permetrà que les empreses més petites tinguin un període de transició per adaptar-se i comptar amb el suport necessari tenint en compte que el procés de digitalització de la factura pot comportar un major esforç per a aquestes. Per tant, resulta lògic que les empreses més petites comptin amb un període transitori de tres anys per a la implementació de la factura electrònica obligatòria, mentre que les grans empreses, amb més múscul financer, encarin la transició en una primera etapa conforme a l’indicat en la disposició final cinquena.

En conclusió, aquest avantprojecte impulsa l’adopció generalitzada de la factura electrònica mitjançant la modificació de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, ampliant l’obligació d’expedir i remetre factures electròniques a totes les empreses i autònoms en les seves relacions comercials.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.