La protecció del patrimoni dels fills menors d’edat

Com ja sabem, en el nostre dret, mentre no adquireixen la majoria d’edat o l’emancipació, els fills menors d’edat estan sotmesos a la pàtria potestat dels seus progenitors. Des del punt de vista patrimonial, l’exercici de la pàtria potestat comporta el deure i la facultat dels pares de representar i administrar els béns dels fills i fer-ho sempre respectant l’interès d’aquests.

No obstant l’anterior, la llei estableix diferents supòsits en els quals els progenitors no poden actuar per si sols, sinó que necessiten d’autorització judicial prèvia per poder realitzar determinats actes d’administració sobre concrets tipus de béns i drets dels seus fills menors.

El Codi Civil de Catalunya regula aquesta matèria en els articles 236.27 i següents, i es refereix, entre altres actes, a: l’alienació i gravamen de béns i drets d’especial valor, com poden ser béns immobles i accions i participacions socials; la renúncia de drets reals o de crèdit; la renúncia a donacions, herències o llegats; donar i prendre diners a préstec; arrendar immobles per un termini superior a 15 anys; garantir obligacions alienes.

Si bé l’interès del legislador està perfectament justificat en buscar la tutela judicial per evitar la realització d’operacions econòmiques eventualment perjudicials per al patrimoni del menor, també és cert que la lentitud del funcionament dels nostres tribunals pot frustrar en la pràctica la conclusió de negocis objectivament favorables. A més s’ha de tenir en compte que l’autorització judicial ha de ser prèvia a l’operació que es pretengui realitzar. Una autorització posterior no convalida, doncs, una operació ja realitzada. L’autorització, per altra banda, no es concedeix de forma general sinó per a cada cas concret; sempre en interès del menor i només en cas d’utilitat o necessitat degudament justificades.

Com a instruments alternatius a l’autorització judicial, el legislador català ha previst, en l’article 236.30 CCCat, la prestació del consentiment a l’acte de què es tracti manifestat en escriptura pública, bé pel propi fill, si té almenys 16 anys, bé per dos parents més pròxims del fill, de la manera prevista en l’article 424-6.1.a.CCCat. En aplicació d’aquest últim precepte, el consentiment addicional de l’operació haurien de prestar-també dos parents consanguinis, un de cada línia de progenitors, amb el vincle de parentiu més pròxim amb els fills o descendents, i dins de cada línia amb preferència pel de més edat.

Així, en la pràctica, l’habitual serà el consentiment prestat pels avis del menor de més edat de cadascuna de les dues línies. Si no hi avis, els seus oncles de més edat de cada línia. I així successivament en la mesura que no hi hagi parents més propers. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha determinat que, en cas de famílies monoparentals o a manca de parents en una de les línies, aquesta falta es supleixi amb parents de l’única línia existent.

Josep Cobo

Advocat JDA/SFAI