- 6 juny, 2024
- Category: Economia, Emprenedors, Empreses, Fiscal, Legal
Podem diferenciar entre garanties simples, solidàries o independents. La garantia simple és la que l’avalador té el benefici del fiador: primer el creditor ha de reclamar al deutor principal i compel·lir-li judicialment per lliurar tots els seus béns per satisfer l’obligació. Si no ho aconsegueix, anirà contra l’avalador. L’aval solidari és el que no hi ha benefici del fiador: el creditor pot reclamar a tots dos. En aquest cas l’avalador està encara menys protegit, però el creditor ho està molt més.
La problemàtica inherent de la nostra societat de capitalisme de mercat implica que el finançament és una eina poderosa i necessària. Avui dia és impensable un mercat immobiliari sense hipoteques o un mercat de compravenda de vehicles sense finançament a terminis.
De la mateixa manera és impossible pensar que el desenvolupament tecnològic d’occident seria possible sense la quantitat de pòlisses, avals, i préstecs concedits a empreses emergents i tecnològiques per a recerca.
Avals
I dins d’aquest capitalisme de mercat on el finançament és necessari, un instrument jurídic són els avals. Els avals ja sabem que poden ser prestats per familiars, empreses o fins i tot per administracions públiques. Per exemple, l’institut ICO.
Convé deixar clar que aval, fiança i garantia, en realitat amaguen el mateix, és garantir una operació financera. La garantia pot ser un immoble, l’aval pot ser d’una administració o el fiador pot ser un familiar de l’obligat.
La garantia com a tal és un negoci superposat al negoci jurídic principal. X li deu a I, però Z ha signat com a avaladora. El negoci jurídic principal és que X li deu a I; el negoci superposat és que Z és avaladora.
Classes
En aquest sentit, podem diferenciar entre garanties simples, solidàries o independents. La garantia simple és la que l’avalador té el benefici del fiador: primer el creditor ha de reclamar al deutor principal i compel·lir-li judicialment per lliurar tots els seus béns per satisfer l’obligació. Si no ho aconsegueix, anirà contra l’avalador.
L’aval solidari és el que no hi ha benefici del fiador: el creditor pot reclamar a tots dos. En aquest cas l’avalador està fins i tot menys protegit, però el creditor ho està molt més. L’obligació superposada és la mateixa que l’obligació principal, la diferència és mínima.
En l’aval independent, s’inverteix la càrrega de la prova: és encara pitjor per a l’avalador, perquè ha de provar que el deutor principal ha complert per rebutjar fer front a l’obligació.
En qualsevol cas, hem de ser conscients que els avals a vegades rellueixen al principi, però al cap d’uns anys no és el que semblen. Per exemple, recordem la situació viscuda en la crisi de 2008 i després la de 2011-2012. En aquella època les garanties immobiliàries (les que afermen el préstec hipotecari), semblaven or, perquè l’immoble sempre pujava. I, tanmateix, això va acabar i va explotar. Hem de ser conscients que els preus de la bombolla són ara en 2024 el moment temporal en què s’han recuperat. Això implica que, si vau comprar un habitatge en 2008, és en 2024 quan recupereu el valor pagat. Per tant, un aval de molt difícil execució és aquell que s’aferma sobre un bé en bombolla o un bé el valor del qual està inflat pel mercat.
De la mateixa manera, a vegades hi ha tercers que garanteixen operacions, que al cap de pocs anys es tornen insolvents i els avals acaben sent no executables.
Consulteu els nostres serveis fiscals, laborals i legals aquí.
JDA/SFA