- 8 setembre, 2022
- Category: Empreses, Fiscal
La llibertat, com a bé superior, tal com estableix l’article 1 de la nostra carta magna, aviat deixarà d’existir, ja que de mica en mica ens van minvant la poca llibertat que ens va quedant. I no entraré en els tòpics de llibertat de fumar, beure o fer el que un li dóna la gana, quan li dóna la gana, no entraré en la sibil·lina supressió d’aquestes llibertats, sinó en un altre tipus de llibertats, però que per mi són més fonamentals.
El Reial decret llei 13/2022, en el qual s’estableix un nou sistema de cotització per als treballadors per compte propi o autònoms que suposa un saldo qualitatiu al sistema de cotització. Fins ara els autònoms tenien la llibertat d’escollir, lliurement, la base de cotització. Un autònom –personal, per cert, acostumat a prendre moltes decisions– podia decidir quina base de cotització volia cotitzar. Això implicava que podia decidir si volia més o menys cobertures per a les prestacions de la seguretat social. Un autònom podia perfectament decidir, lliurement, quines cobertures desitjava que li proporcionés la seguretat social i contractar, o no, de manera privada un altre tipus de prestacions. O estalviar, pel seu compte, per a la jubilació.
El Reial decret llei abans al·ludit es carrega completament aquest sistema, que havia estat peça clau a defensar entre els autònoms, i imposa un sistema de quotes, és a dir, la fi de la llibertat d’elecció. Ja comencem a estar acostumats a la pèrdua contínua de llibertats individuals. No és estrany en un país on la propietat privada es posa en dubte cada dia. I si no que ho preguntin als que els ocupen el pis i els costa gairebé dos anys recuperar-lo i en quines condicions. Fa temps em lamentava, en diferents articles, del maltractament que reben els plans de pensions privats, ara ja pràcticament sense neutralitat fiscal i gravat per cotitzacions de la seguretat social. En altres paraules, la pèrdua de llibertat d’estalviar per al futur, i, per tant, del manteniment del poder adquisitiu per a les persones que ja no poden treballar. L’administració, de la mà dels nostres polítics, cada cop considera més normal posar mà a tot arreu. Ara volen decidir quant hauré de treballar per treballar i quant rebré quan em jubili. Ho decideixen ells. Malament anem.
Espero que aquesta societat algun dia s’adoni del que passa. Doncs resulta que el 80% dels autònoms, quan han pogut triar lliurement, s’han decidit a cotitzar el mínim. Per alguna cosa deu ser. Imagino que hi haurà tota mena de raons, però també imagino que molts, com jo, van decidir, al seu moment, cobrir les seves expectatives de futur d’una altra manera. Ens diuen a l’exposició de motius que el règim d’autònoms és deficitari, de la qual cosa es dedueix que la reforma no s’ha fet per millorar la vida dels autònoms, sinó que, en el fons, per recaptar més. Com dèiem, a partir del 2023, els autònoms ja no podran decidir quina base de cotització trien, sinó que la seva cotització dependrà dels seus rendiments nets, segons la taula següent:
Els rendiments nets es calcularan deduint dels ingressos totes les despeses produïdes en exercici de l’activitat i necessàries per a l’obtenció d’ingressos de l’autònom. Sobre aquesta quantitat, s’aplica addicionalment una deducció per despeses genèriques del 7% (3% per als autònoms societaris). El resultat seran els rendiments nets i aquesta serà la xifra que determinarà la base de cotització i la quota corresponent.
S’habilita també un sistema que permet als autònoms canviar la seva quota en funció de la previsió d’ingressos nets (descomptant els costos de desenvolupar la seva activitat) fins a sis vegades l’any (1 de març; 1 de maig; 1 de juliol; 1 de setembre, 1 de novembre, 1 de gener de l’any següent (actualment poden modificar fins a 4 vegades l’any). Al final de l’exercici fiscal i una vegada coneguts els rendiments nets anuals, s’han de regularitzar les cotitzacions, i s’han de retornar o reclamar quotes en cas que el tram de rendiments nets definitius estigui per sota o per sobre de l’indicat per les previsions durant l’any. Quina complicació. Fan falta més funcionaris!
Al final, hi haurà el vigilant de les nostres cotitzacions socials. Això ens porta a la pregunta de què passa si l’Agència Tributaria, en una inspecció, ens aixeca els rendiments nets. Se suposa que comportarà, en cas de no prescripció, una quota addicional per autònoms i, com cal esperar, alguna sanció. Veient el quadre, sorprèn que hi hagi autònoms al nostre país amb rendiments nets de 670 euros, és a dir, molt per sota dels que seria el salari mínim. I que a aquest autònom se li exigeixi una quota de 230 euros. Això és una quarta part dels rendiments. És un autèntic impost a la feina. Com per a qui obté un rendiment net de més de 6.000 euros, se’l obliga a cotitzar per una base de 1.633,99 euros i satisfer una quota de 500 euros. Un 30% de la base de cotització. En determinats cercles i nivells de renda aquesta mesura és un autèntic al·licient per a l’economia submergida, ja que començarà a ser molt rendible amagar rendes al fisc.
El problema més important, des del meu punt de vista, és que el sistema de llibertat d’elecció s’ha trencat. El Reial decret fixa unes tarifes per als propers 3 anys, però no dubtin que seran creixents en els triennis següents. Per sempre, s’ha trencat la llibertat d’elecció. Un aspecte positiu, potser l’únic, encara que no és nou, és que el text fixa una quota bonificada de 80 euros per als nous autònoms durant 12 mesos, ampliables a dotze mesos més quan els ingressos nets segueixin sent baixos.
Joan Díaz
Director General JDA/SFAI