- 5 febrer, 2018
- Category: Legal
El dia 1 de gener de 2.018, entrarà en vigor la nova Llei 3/2017 de 15 de febrer del Llibre VI del Codi Civil de Catalunya relatiu a les obligacions i contractes.
La nova regulació del contracte de compravenda ha pretès unificar la regulació de la compravenda en general i de la compravenda de consum amb la finalitat d’obtenir una interpretació integradora d’aquesta figura.
La finalitat del legislador ha estat unificar la regulació d’aquesta figura en un sol text, acostant-se així al procés de construcció del dret privat europeu de contractes.
Quines novetats incorpora aquesta nova llei?
Des del meu punt de vista hi ha dos grans novetats que s’introdueixen en el nou text: i) la conformitat del bé, ii) la innecessarietat de determinació del preu.
Pel que fa a la conformitat del bé, el nou article 621-1 Codi civil de Catalunya, estableix que el bé objecte de venda ha de ser conforme al pactat entre les parts.
Amb això, es pretén que el venedor garanteixi així, que el bé que lliura és conforme al pactat en el contracte.
Amb aquesta nova regulació ha estat voluntat del legislador protegir la figura del comprador davant del venedor, tenint en compte la asimetria d’informació que hi ha, normalment, entre venedor i comprador, tenint en compte que per regla general el venedor posi més informació sobre el bé que el comprador.
Pel que fa a la innecessarietat de determinació del preu.
La nova regulació suprimeix la referència que es venia fent d’acord que el preu de la compravenda ha de ser cert (article 1.445 Codi Civil).
Actualment i fins el dia 1 de gener de 2.018, els contractes sense preu són nuls. No obstant això, la nova regulació preveu la possibilitat que un contracte de compravenda no inclogui el preu, eliminant així un dels elements essencials del dit contracte.
Llavors, si no és requisit obligatori que el contracte inclogui el preu,
Com podrem determinar el mateix?
La nova regulació del Codi Civil de Catalunya en el seu article 621-5 estableix que “en aquells casos en què el contracte no determina el preu ni s’estableixen els mitjans per a la seva determinació, s’entendrà que el preu és el generalment cobrat en circumstàncies comprables , en el moment de la conclusió del contracte i amb relació a béns de naturalesa similar “.
Atenent a la nova redacció del text legal, la manca obligatorietat d’inclusió del preu en el contracte de compravenda, em transmet una inseguretat que fins ara venia salvada.
¿I això per què?
Des del meu punt de vista, la manca de determinació del preu en un contracte de compravenda ens pot abocar a múltiples problemes en la pràctica que poden sorgir de la disconformitat a determinar què s’entén pel preu generalment cobrat en circumstàncies comparables.
En conclusió, i tenint en compte el caràcter de codi obert del Codi Civil de Catalunya, considero que a priori hi ha algunes qüestions que semblen de difícil aplicació en la pràctica i que requeriran d’una major precisió, però, quedem a l’espera de veure com s’interpreten aquests extrems per part de la jurisprudència.