La nova norma vincula el tipus de reestructuració al valor de la companyia, per la qual cosa cada vegada més creditors entraran en el capital de les seves empreses deutores

En aquesta circular exposarem de manera succinta una anàlisi del CAS CELSA, que provoca un abans i després en el món concursal, a causa de la iniciativa presa pels creditors.

En concret, el jutjat mercantil 2 de Barcelona ha dictat una sentència que acorda l’homologació del pla de reestructuració proposat pels creditors de CELSA. Aquest pla, ja homologat, preveu la capitalització d’una part important del deute, de manera que els fons d’inversió dels creditors passin a ser accionistes de la companyia substituint als actuals propietaris.

La veritat és que un grup de creditors, aprofitant l’entrada en vigor el 26 de setembre, van presentar el mateix dia la sol·licitud de nomenament d’expert en reestructuracions. El 29 de setembre, es va dictar interlocutòria pel mercantil 2 de Barcelona, nomenant el susdit expert.

El deutor va impugnar el nomenament, però el va perdre tant en primera com en segona instància.

Els creditors van demanar la formació de classes que proposaven, i el jutjat els va donar la raó, a pesar que novament la mateixa CELSA, s’hi va oposar. Després d’això, el 26 d’abril de 2023 es va demanar l’homologació del pla presentat, instant que s’homologués per a tot el GRUP CELSA. Novament, el deutor, s’hi va oposar, sense sort. També els socis.

Davant aquesta situació, ens trobem que la legitimació d’uns determinats creditors, ha provocat que a pesar que el dret de societats, a priori, li dona el control de la societat a l’administrador i en defecte d’això als seus socis o accionistes, en aquest cas aquest control ha estat arrabassat pel jutjat i els instants.

CELSA, explica que ha promogut acord amb els creditors, però que aquests no el van acceptar. La sentència al·lega que l’acord amb el deutor és una cosa possible però no és un requisit. De fet, l’interès del legislador ha estat tractar d’evitar sol·licituds de concurs voluntari, pressionant i disciplinant al deutor, generant-li la por que els mateixos creditors puguin tramitar aquesta reestructuració.

Una altra circumstància curiosa és que tot i que CELSA va al·legar no ser insolvent i va al·legar tenir molt més valor que el seu passiu, el jutjat no en fa cas i entén que CELSA està en insolvència actual. A més, la valoració del mateix grup Celsa va ser un gran debat, amb pericials i contrapericials per part d’uns i altres. Les pericials del deutor es van realitzar a través de la informació que els mateixos directius posseïen, no obstant això, les pericials dels creditors es basaven en informació del mercat, extraïble de dades macroeconòmiques i microeconòmiques sectorials. La sentència raona que les conclusions del deutor no van a missa, per dir-ho d’una forma directa. Aprecia que les pericials dels creditors eren més objectives que les del deutor, que sobrevalorava l’empresa.

Els aspectes per comentar són els següents: en primer lloc, que això és impossible que succeeixi en empreses de menys de 49 treballadors i 10 milions d’ingressos, per consegüent, això queda reservat a grans societats, les pimes, no cal que pateixin.

D’altra banda, que si hi ha una empresa que ha sobreviscut que el no està escrit quant a dret concursal ha estat CELSA, que és de les primeres i gairebé úniques companyies a les quals se’ls va aprovar una homologació judicial d’acord de refinançament, que estava redactada en la infame disposició addicional 4a, un article llarguíssim i francament complicat.

Finalment, cal assenyalar que el legislador ha volgut atemorir una mica als empresaris, sobretot als grans empresaris, perquè activin mecanismes preconcursals abans de presentar els clàssics concursos. Ja saben, si no els activen ells, els poden activar els fons d’inversió estrangers.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.