La ineptitud del treballador com a causa d’acomiadament

Com ja deu saber, la normativa laboral permet a l’empresari extingir la relació laboral quan es produeix ineptitud, falta d’adaptació, faltes d’assistència del treballador o per raons econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o per causes de força major.

És el que es coneix col·loquialment com un “acomiadament objectiu” o “ERE”, encara que l’Estatut dels Treballadors (ET) parla d'”extinció de contracte per causes objectives”.

Acomiadament objectiu per ineptitud del treballador

D’acord amb l’article 52 de l’ET, el contracte es pot extingir per ineptitud del treballador coneguda o sobrevinguda amb posterioritat a la seva ocupació efectiva en l’empresa.

La ineptitud implica que el treballador deixa de reunir les capacitats necessàries per al correcte acompliment de les funcions del lloc de treball, amb la consegüent disminució del seu rendiment.

El Tribunal Suprem ha definit la ineptitud sobrevinguda, en general, com “la inhabilitat o falta de facultats professionals que té el seu origen en el treballador, per falta de preparació o actualització dels seus coneixements, per deterioració o pèrdua dels seus recursos de treball, rapidesa, percepció, destresa, capacitat de concentració, etc.”.

El resultat d’aquesta ineptitud és la impossibilitat de desenvolupar adequadament les labors assignades i la disminució del rendiment, i encara que es pot arribar a idèntic resultat en els casos d’incapacitat temporal o invalidesa, tots dos supòsits, són diferents.

La doctrina judicial ha precisat que la ineptitud justifica l’acomiadament objectiu quan reuneix els següents requisits:

• Sobrevinguda: és a dir, coneguda per l’empresari després de la contractació del treballador i la seva incorporació efectiva al lloc de treball.
• Permanent en el temps i no merament circumstancial o puntual. Per tant, queden excloses les situacions d’ineptitud física temporal que, pel seu caràcter transitori, si bé impedeixen al treballador realitzar la seva comesa professional, no són causa real i efectiva d’acomiadament objectiu, sinó de suspensió del contracte de treball per incapacitat temporal.
• Imputable al treballador: és a dir, amb origen en la deterioració de la condició física o psíquica del treballador, en la seva falta de preparació o actualització de coneixements, o en la deterioració o pèrdua de les seves capacitats (rapidesa, preparació, destresa, concentració, etc.).
• Independent de la voluntat del treballador: és a dir, no deguda a la seva actuació deliberada i conscient. Per tant, queden exclosos els supòsits de disminució continuada i voluntària del rendiment normal i pactat, que no són causa d’acomiadament objectiu, sinó d’acomiadament disciplinari.
• Veritable i no dissimulada
• D’un cert grau o entitat suficient: és a dir, inferior a la mitjana normal de cada moment, lloc i professió. Per exemple, quan la ineptitud del treballador és de tal grau que li impedeix continuar realitzant les funcions pròpies del seu lloc d’assistent de vendes (emetre trucades, mantenir contacte telefònic amb clients, donar explicacions de productes i serveis, tancar operacions comercials, etc.).
• General: és a dir, referida al conjunt del treball encomanat al treballador i no relativa a algun dels seus aspectes, afectant les tasques pròpies de la prestació laboral contractada i no a la realització de treballs diferents.

Causes d’ineptitud sobrevinguda

Com hem vist, l’ocupador pot extingir un contracte de treball de manera objectiva per ineptitud del treballador -sigui coneguda o sobrevinguda- amb posterioritat a la seva col·locació efectiva en l’empresa quan concorri una falta d’aptitud per al treball veritable, no dissimulada i permanent (és a dir, no ha de ser merament circumstancial), sigui física o psíquica. El fonamental és que impedeixi a l’empleat exercir l’activitat laboral per a la qual se’l va contractar i que afecti les seves tasques en general.

Atenció. La ineptitud existent amb anterioritat al compliment d’un període de prova no es podrà al·legar amb posterioritat a aquest compliment.

La ineptitud sobrevinguda del treballador es produeix quan, després de ser contractat, no és apte per a desenvolupar la seva feina, entre altres causes:

• Per la falta de coneixements adequats per fer adequadament la feina que té encomanada.
• Per la falta d’actualització dels coneixements del treballador, necessaris per a desenvolupar profitosament la seva feina.
• Per deterioració o pèrdua dels seus recursos de feina (destresa, rapidesa, capacitat de concentració, percepció, etc.).
• Per causes físiques o psíquiques que impedeixin al treballador exercir la seva activitat laboral.
• Per la pèrdua d’un requisit necessari o legal per a l’acompliment de la seva professió, com per exemple, la pèrdua del permís de conduir durant un temps considerable o incert, si la conducció de vehicles és un dels requisits necessaris perquè el treballador dugui a terme les seves tasques.

La càrrega de la prova d’acreditar tot l’anterior recau sobre l’empresa, corresponent al treballador la prova de la seva aptitud, o que aquella era coneguda o consentida per l’empresari.

Comunicació al treballador

Quan es compleixen els requisits perquè un treballador pugui ser acomiadat per ineptitud sobrevinguda, l’empresa ha de comunicar aquesta decisió per escrit a l’empleat. La comunicació ha d’informar:

• La causa de l’acomiadament objectiu, és a dir, ha d’especificar la ineptitud que presenta el treballador per a exercir les seves funcions.
• Ha d’establir un termini de quinze dies a partir del moment en què s’emet la carta, perquè el treballador sigui donat de baixa definitivament de la nòmina de l’empresa.
• Caldrà informar sobre les condicions de la indemnització que el treballador rebrà per acomiadament objectiu per ineptitud sobrevinguda.

Dret a una indemnització per ineptitud sobrevinguda

En cas d’acomiadament per ineptitud sobrevinguda, el treballador té dret a una indemnització de vint dies per any de servei, amb un màxim de dotze mensualitats. Els períodes inferiors a un any es prorrategen per mesos.

Atenció. Quan el treballador no està conforme amb l’acomiadament per ineptitud sobrevinguda pot impugnar la decisió en un termini de vint dies hàbils, comptats a partir del moment en què es fa efectiu l’acomiadament, que és quinze dies després que es rep la notificació.