La importància del compliance en les empreses

El compliance és la novetat jurídica per antonomàsia des de 2015. El terme, que és un anglicisme, evoca “compliment normatiu”. És a dir, el compliance en les empreses és, ras i curt, forçar a les societats mercantils al fet que compleixin la legalitat vigent. Això és sorprenent? D’una banda, el missatge és que les empreses no compleixen les normes, i encara que ens sembli impopular, la veritat és que és així (almenys en part).

Les societats mercantils tenen la particularitat de poder signar contractes amb tercers que són ens “independents” d’administradors i socis. Això és una ficció jurídica que data del segle XIX, i que ha permès que, al llarg de molts anys, persones físiques cometin irregularitats, però la responsabilitat civil, tributària, etc. fos atribuïda a la persona jurídica. Això donava una finestra d’oportunitat per a enriquir-se, perquè si aquestes irregularitats no eren mai descobertes, sovint no succeïa res.

D’altra banda, això també ha permès que les societats cometin irregularitats penals i que l’únic afectat pogués ser un “testaferro” triat prèviament i de manera dolosa.

Tota aquesta explicació inicial pot sonar tendenciosa, i per això hem de deixar clar que la gran majoria, per no dir més del 90% d’empresaris no comet irregularitats greus mai al llarg de la seva trajectòria. Però què succeeix amb el >10% que sí que en comet?

Aquí entra en joc la importància del compliance. El compliment normatiu que permet que els treballadors, becaris, col·laboradors, etc. puguin denunciar pràctiques abusives i il·legals. Pensem-ho amb un tema d’actualitat. Què hauria succeït amb el FC Barcelona si quan va començar el “cas Negreira” hi hagués hagut un compliment de la normativa estricte i correcte? Que aquest “cas Negreira” hagués durat mesos, a tot estirar s’hagués sufocat al principi. No estaria esquitxant per dècades a una institució esportiva històrica i que mou milions d’euros. Milions d’euros que al final acaben afectant per a bé en el nostre PIB nacional, en termes de consum, fiscalitat (que deriva en despesa pública), etc.

Què hauria succeït si hagués existit un compliance ben instaurat en el cas Siemens? I en el cas Enron? I en Silicon Valley Bank? El que hagués succeït és que el cas Siemens s’hagués detingut poc després de néixer, igual que el cas Enron. Si hagués existit un compliance ben instaurat en el Silicon Valley Bank, aquesta entitat mai hauria fet fallida (ja que la seva fallida es va deure a un excés de cobdícia del director financer que va decidir no cobrir la seva cartera de renda fixa amb instruments simples com l’Interest Rate Swap).

Recordem que les societats han de parar esment tant internament com externament. Sense anar més lluny, els nous plans d’igualtat o protocols contra l’assetjament dels quals han de disposar comporten una minuciositat i especialització. D’això es deriva que, les que s’ho poden permetre, disposin d’un departament de compliance dedicat en cos i ànima a revisar, preparar i assegurar que la conducta empresarial s’ajusti a l’exigit pel marc jurídic.

Una de les crítiques que se sol fer al compliance es fa des del punt de vista que les mercantils no tan grans es troben amb més dificultats per a disposar d’aquesta eina. Aquestes no sempre compten amb els mitjans econòmics i materials per a tenir un departament d’aquest tipus.

Malgrat això, sembla que serà necessari que tots els empresaris s’adaptin al compliment normatiu més aviat que tard, o almenys això sembla que pretén el legislador.

Finalment, ens interessaria fer un check-list dels aspectes més importants del compliance:

• Complir les normes externes (obligació de la societat i dels qui hi treballen de fer complir la llei)
• Complir les normes internes (obligació de la societat i dels qui hi treballen de fer complir normativa interna, siguin estatuts o fins i tot normes o circulars internes)
• Sistema de control intern: és l’àrea de comandament del compliance. Pot servir nomenar un compliance officer, o una oficina de compliment normativa. Igual que realitzar un canal anònim de denúncies o queixes, perquè els empleats o fins i tot directius puguin alertar de les il·legalitats.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.