- 19 maig, 2021
- Category: Empreses, Fiscal
Davant la complexitat tècnica que implica el nou sistema, es planteja la seva entrada en vigor definitiva l’1 de gener de 2023
Des de fa mesos, el Govern vol implantar una cotització basada en els ingressos reals dels treballadors autònoms, a través d’un model fix i permanent en el temps, tractant en qualsevol cas de no produir distorsions significatives, ni per als autònoms ni per a la gestió administrativa de la cotització.
Aquesta decisió, a més, ha quedat compromesa amb Brussel·les després de la redacció definitiva del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, en el qual el component 30, “Sostenibilitat a llarg termini del sistema públic de pensions en el marc del Pacte de Toledo”, conté una inversió dedicada al “nou sistema de cotització a la Seguretat Social dels treballadors autònoms pels seus ingressos reals, pel qual es busca implantar gradualment un nou sistema de cotització al règim especial de treballadors autònoms (RETA) basat en els rendiments per l’activitat econòmica exercida”. En aquest sentit, en el marc de la reforma de les pensions és objectiu a mitjà i llarg termini “abordar l’increment important del nombre de jubilacions en les pròximes dècades”, la qual cosa exigeix, entre altres mesures, una “adaptació a la realitat econòmica (…) en matèria de cotització d’autònoms”.
Després dels problemes sorgits en la negociació del nou sistema amb els agents socials i principals associacions d’autònoms, i advertida la gran complexitat que suposa la reforma del RETA, el Ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha anunciat que no s’aplicarà fins a 2023, i que s’obrirà un període transitori de nou anys (encara sense precisar-ne els detalls) per valorar la seva eficàcia i poder realitzar les oportunes correccions. El sistema comptarà amb revisions periòdiques cada tres anys, en les quals l’Executiu, juntament amb la resta d’agents negociadors, podrà acordar, si escau, escurçar els terminis per a la implantació definitiva.
La intenció és que la quota continuï sent voluntària i que el treballador autònom regularitzi la seva cotització cada any, al final del seu exercici fiscal (quan es determinin els veritables ingressos reals). Així mateix, es podrà canviar de base de cotització sis vegades cada any, per anar ajustant-la als rendiments nets.
Entre els problemes advertits per implantar el nou sistema, cal destacar les dificultats tècniques que per a l’Agència Tributària implica esbrinar els rendiments nets de tots els treballadors autònoms. Les principals associacions d’autònoms, especialment la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), han posat de manifest en diverses ocasions la problemàtica en l’aplicació a treballadors que no tributin en estimació directa (autònoms amb sistema de mòduls, familiars, nous emprenedors, societaris), i que la Hisenda Pública només disposa dels rendiments nets de molts treballadors divuit mesos després del tancament de cada exercici fiscal, de manera que la cotització s’establiria sobre uns rendiments que no es correspondrien amb l’activitat de l’any en què es cotitza. Per això, en una primera fase es recopilaria tota la informació, amb possibilitat d’ajustos, per a una posterior de definitiva implantació.
Durant el llarg debat sobre la cotització per ingressos reals, també s’ha posat de manifest la necessitat d’instaurar mecanismes que evitin pràctiques irregulars com l'”efecte frontera”: és a dir, que l’interessat pugui traslladar ingressos a exercicis posteriors per no superar un determinat tram i defugir l’abonament d’una quota superior.
Tenint en compte l’anterior, l’Executiu ha anunciat que en 2022 s’establiran les bases d’aquest mecanisme i es canalitzarà la informació que necessitin els autònoms sobre els seus rendiments nets per anar enquadrant-los en els trams de cotització, de manera que l’1 de gener de 2023 començaria l’aplicació del nou sistema.
Com funcionaran els tretze trams de cotització
El nou model s’articularà entorn de tretze trams de cotització, als quals es vincularà una quota d’entre 90 i 1.120 euros, en funció del nivell d’ingressos de l’autònom.
La proposta del Govern s’estructura d’aquesta manera:
| Des de (€) | Fins a (€) | Quota d’autònoms
2023-2030 (€) |
Quota d’autònoms
a partir de 2030 (€) |
| 0 | 3.000 | 200 | 90 |
| 3.000 | 6.000 | 215 | 120 |
| 6.000 | 9.000 | 230 | 185 |
| 9.000 | 12.600 | 245 | 235 |
| 12.600 | 17.000 | 260 | 275 |
| 17.000 | 22.000 | 275 | 305 |
| 22.000 | 27.000 | 290 | 425 |
| 27.000 | 32.000 | 305 | 525 |
| 32.000 | 37.000 | 320 | 670 |
| 37.000 | 42.000 | 340 | 800 |
| 42.000 | 47.000 | 360 | 935 |
| 47.841 | 48.841 | 380 | 1.075 |
| 48.841 | En endavant | 400 | 1.200 |
Des de 2030, els treballadors autònoms que els seus rendiments nets superin els 17.000 euros abonaran una quota superior a l’establerta com a mínima en l’actualitat (289,98 euros).
En les propostes remenades en els últims mesos es va arribar a parlar, fins i tot, la possibilitat de fixar tipus negatius: és a dir, si algú ingressa menys del que cotitza, que tingui dret de devolució. També s’ha debatut amb els agents socials i principals organitzacions sobre una base de cotització provisional basada en el rendiment d’activitats econòmiques, per realitzar després una regularització després de la primera presentació de declaració d’IRPF. Aquests desajustaments es corregirien a través de “finestres trimestrals” per ajustar els rendiments nets obtinguts durant l’any. Finalment, donades aquestes dificultats, el model de tretze trams i el període transitori de nou anys permetran trobar una solució que satisfaci tots els involucrats.
Segons el Govern, l’impacte més gran d’aquest nou sistema afectarà els autònoms que percebin ingressos elevats, com els autònoms societaris o els membres de consells d’administració, la qual cosa redundaria en les arques de l’Estat.
També s’ha filtrat que, segons alguns càlculs, les noves mesures suposarien un 20% més d’ingressos procedents dels autònoms, la qual cosa conduiria a una millora de les prestacions per cessament d’activitat i de les pensions de jubilació satisfetes per la Seguretat Social: els canvis en la quota suposarien una millora de les cobertures socials per al col·lectiu.
En qualsevol cas, ATA va reclamar la necessitat de definir situacions concretes en funció de les característiques subjectives de l’obligat (per exemple, un transportista cotitzaria sobre la base d’un import inflat pel cost, com pot ser el del carburant) o de períodes de referència realistes.
Després de l’anunci dels tretze trams, aquesta mateixa organització s’hi ha oposat frontalment, assenyalant expressament que la proposta “seria treballar per a la Seguretat Social”, perquè l’autònom pagaria “més a l’Estat que el que li queda per a casa seva”. En defensa d’aquest argument planteja aquest exemple: “els autònoms amb 49.000 euros de rendiment net pagaran 27.000 euros entre cotització i IRPF, i només quedarà per a ells 22.000 euros. I qui tingui rendiment net de 32.000 euros pagarà a l’Estat un 40%, quedant per a l’autònom 19.000 euros”. La resta d’organitzacions no són tan crítiques amb el nou model.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.
JDA SFAI