- 9 desembre, 2019
- Category: Fiscal, Opinió
La Copa Davis és una competició internacional de tennis masculí que s’ha vingut disputant des de l’any 1900. En aquesta competició hi participen equips nacionals compostos per diversos jugadors convocats per les seves respectives federacions nacionals, a diferència dels típics tornejos de el circuit mundial, en els quals els jugadors participen de manera individual.
En aquest exercici 2019, el format ha sofert un gran canvi. Per primera vegada, s’han congregat les seleccions classificades per disputar la fase final a una sola setmana (del 18 al 24 de novembre). Aquesta edició s’ha disputat a la caixa màgica de Madrid i Espanya ha sortit campiona entre les 18 seleccions participants.
Des del meu punt de vista, Espanya ja havia guanyat a moltes seleccions que van participar en aquesta competició. Dels 5 tennistes que formaven l’equip espanyol, els cinc tenen la seva residència fiscal a Espanya i en conseqüència tributen en aquest 2019 pel seu “price money” guanyat en tots els tornejos disputats al llarg de l’any i això és una cosa que no totes la seleccions poden celebrar. A continuació es mostra un petit resum de cada un d’aquests jugadors espanyols convocats:
Tal com es pot apreciar en aquest quadre, aquests 5 campions no només han donat una copa Davis a país en aquest exercici 2019, sinó que a més ingressaran una bona part dels seus guanys a les arques de l’estat al juny de l’exercici 2020 quan es presentin l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. Només comptant amb el Price Money (recordem que un tennista no sols viu dels premis repartits en els tornejos, també tenen uns rendiments importants que provenen de la publicitat i de el màrqueting), estarien tributant al tipus més elevat de l’escala de l’impost sobre la Renda de les Persones Físiques (entre el 43,5% i 48% depenent de la comunitat autònoma en què resideixin).
Encara que veient aquestes dades, el més fàcil sigui creure que la majoria de tennistes tenen la seva residència fiscal en el mateix país pel que juguen, la veritat és que no. Són molts els que canvien la seva residència a països en els quals la càrrega tributària resulta molt menor. A nivell estatal tenim els exemples de Fernando Verdasco (Doha, Qatar), o Albert Ramos (Andorra).
A nivell mundial tenim una infinitat de casos, si observem el top 10 de el rànquing ATP a dia d’avui, veiem que només coincideix la nacionalitat amb la residència fiscal en 4 casos, Rafael Nadal, Roger Federer, Dominic Thiem i Roberto Bautista. La majoria dels jugadors més coneguts per tots els públics resideixen a Monte Carlo (Grigor Dimitrov, Novak Djokovic, Danil Medvédev, Stefanos Tsitsipas).
Des del meu punt de vista és molt important ser agraït amb aquest equip per l’espectacle realitzat aquests dies a la caixa màgica, per haver portat Espanya al cim mundial de el tennis per sisena vegada en la seva història, però sobretot perquè tenen la residència fiscal a Espanya i així recompensar la calor i el suport rebut que aquesta societat els dóna en tots els tornejos disputats al llarg de l’any pel món.
Daniel Piedra
Assessor Fiscal JDA/SFAI