Impagats ¿que podem fer?

S’ha convertit per desgràcia en una pràctica comuna i habitual, no sempre fruit de la voluntat, però que conseqüentment causa greus perjudicis econòmics a qui la suporta. Els impagaments, una realitat i un mal somni per a molts. Com es pot afrontar una situació d’impagament?

Amb l’afany d’agilitzar els tràmits i solucionar els problemes que comportaven aquestes situacions, ja l’any 2004 es va dictar la Llei 3/2004, de 29 de desembre, mitjançant la qual es pretenia implantar mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials , aplicable a totes aquelles operacions comercials entre empreses, o entre empreses i el sector públic. Tanmateix, la crisi econòmica ha comportat amb si la creixent demanda de casos d’endeutament, i els consegüents problemes de l’impagament. Però no tots els impagaments es circumscriuen a les relacions comercials entre empreses, o entre empreses i l’Administració, sinó que en la majoria d’ocasions els problemes es desenvolupen entre les empreses i els seus clients o proveïdors.

Tan important com atendre a l’encàrrec del client és determinar si el client alhora podrà fer front al pagament de la tasca encomanada. Però no sempre és fàcil. A vegades resulta senzill poder predir quin és el risc de solvència del client, i més en aquells casos en què, per exemple, l’empresa es troba en situació de concurs, però no sempre la identificació del risc resulta tan òbvia. Per a això existeixen mitjans telemàtics, d’accés a la informació que d’aquestes empreses consta en els registres públics que poden ajudar a facilitar aquestes tasques. En aquests casos la millor solució és la prevenció. És fonamental que l’empresa compti amb mecanismes de selecció de clients, és a dir, amb mitjans que permetin detectar i assegurar el nivell de solvència de cadascun dels clients. Davant l’encàrrec d’un nou client o proveïdor, l’empresa ha d’activar tots els mecanismes de control que posseeixi, amb la finalitat de prevenir possibles situacions d’impagament.

Però quins són aquests mecanismes? Un dels mecanismes més comuns és la sol·licitud de pagament d’una provisió de fons de forma prèvia a la realització de l’encàrrec, o el cobrament anticipat. Amb això l’empresa s’assegura disposar d’una quantia de diners de forma prèvia a la realització de l’encàrrec, que dependrà en cada cas de les condicions pactades entre les parts, sense haver d’assumir el risc d’impagament del total cost de l’operació.

Així i tot, les situacions d’impagament també poden afectar aquells antics clients que derivat d’una situació sobrevinguda no poden fer front al pagament del deute. Com s’ha d’actuar en aquests casos? Un dels mecanismes més efectius per al recobrament del deute és la negociació. L’objectiu és arribar a un acord que satisfaci les dues parts, encara que això comporti no percebre la totalitat del deute.

Existeixen diferents solucions, tot i així, la majoria d’elles passen per establir un nou sistema de pagament, això és el pagament ajornat i / o fraccionat. Amb això el creditor pot veure augmentades les seves possibilitats de cobrament, en posseir el deutor d’un major marge de temps per a procedir al pagament del seu deute, fins i tot podria pactar algun tipus d’interès de demora. Així mateix, sempre és recomanable, en la mesura del possible, obtenir algun tipus de garantia addicional sobre l’import ajornat per assegurar el cobrament del deute.

No obstant això, no sempre les parts estan disposades a negociar, així, en aquests casos no ens queda una altra opció que recórrer a la via judicial. Amb caràcter previ a la interposició d’una demanda judicial, sempre es recomana requerir de pagament al deutor, mitjançant correu electrònic o burofax amb còpia certificada. El que ens interessa com a creditors és deixar constància de la nostra voluntat de solucionar aquesta situació i provar la negativa del deutor a fer front al pagament. L’important és deixar constància del previ requeriment al deutor, tenint en compte que ens servirà de prova en un judici futur.

En el cas que s’opti per accedir a la via judicial, el creditor, entre altres, podrà acudir al procediment monitori quan el deute a reclamar sigui dinerària, liquida, determinada, vençut, exigible, i quan esta estiga acreditada mitjançant documents, factures , i altres suports, de conformitat amb el que estableix l’article 812 i següents de la Llei d’enjudiciament civil. El fonamental en aquests casos és demostrar la vinculació real i efectiva del deutor amb el deute que li està sent exigida.

Sílvia Sallarés
Dir. Àrea Legal JDA / SFAI Spain
Gemma Calls
Advocada Àrea Legal JDA / SFAI Spain