Hisenda inicia una campanya d’informació respecte a la cessió de l’ús de vehicles als treballadors per al seu ús particular

En concret, les cartes se centren en les conseqüències tributàries de la cessió de l’ús de vehicles als treballadors per al seu ús particular, és a dir, la retribució en espècie en l’IRPF sense declarar-lo, però les actuacions de l’AEAT respecte als cotxes d’empresa també es dirigeixen a les despeses en l’IVA i a l’impost sobre societats.

Les cartes apunten directament a vehicles d’alta gamma, habituals tant en grans empreses com en pimes i sobre els quals Hisenda posa el focus pel seu valor més elevat i, a diferència d’uns altres, sobretot els retolats amb el logo de l’empresa, per la presumpció del seu ús habitual en la vida privada del treballador.

Els contribuents per l’IRPF (persones físiques i entitats en atribució de rendes no subjectes a l’impost sobre societats) són els que normalment surten més mal parats quant a la possibilitat de poder deduir un vehicle afecte a l’activitat i les seves despeses accessòries. En primer lloc, la deducció de qualsevol despesa relativa al vehicle exigiria que aquest tingués la consideració d’element patrimonial afecte a l’activitat econòmica desenvolupada pel contribuent.

Ens podem trobar davant dues tipologies de vehicles:

Vehicles sense riscos

• Els vehicles mixtos destinats al transport de mercaderies.
• Els destinats a la prestació de serveis de transport de viatgers mitjançant contraprestació.
• Els destinats a la prestació de serveis d’ensenyament de conductors o pilots mitjançant contraprestació.
• Els destinats als desplaçaments professionals dels representants o agents comercials.
• Els destinats a ser objecte de cessió d’ús amb habitualitat i onerositat.

En aquests casos es presumeix una afectació total a l’activitat i la seva deducció com a despesa via amortització i les altres despeses accessòries (gasolina, reparacions, assegurança, impostos municipals, etc.) no planteja en principi cap mena de dubte. Ara bé, cal tenir en compte que és una llista taxada i limitada a unes certes activitats o característiques del vehicle. Així, per exemple, qualsevol professional que no sigui agent o representant comercial no podrà deduir el vehicle, encara que faci tasques similars. O bé, si el vehicle no està catalogat com de transport de mercaderies exclusivament, tampoc podria acollir-se a aquesta excepció.

La resta de vehicles

D’acord amb aquest precepte, la resta de vehicles, atès que l’activitat ja no es trobarà entre les excepcions contemplades anteriorment, s’exigeix per part de l’Administració Tributària una utilització exclusiva en l’activitat.

En el cas d’utilització exclusiva del vehicle en l’activitat, es podran deduir per a la determinació del rendiment net de l’activitat tant l’amortització del vehicle, com les despeses derivades de la seva utilització (reparacions, carburant, assegurança, etc.). En el cas que la utilització del vehicle en l’activitat no fos exclusiva, és a dir, que també fos utilitzat per a altres fins, no tindrà la consideració d’afecte a l’activitat econòmica, i no seran deduïbles en la determinació del rendiment net ni les amortitzacions, ni les esmentades despeses derivades de la seva utilització.

Deducció de l’IVA

En l’IVA, s’apliquen unes regles diferents que en l’IRPF. En l’IVA es manté una deducció del 50% de les quotes suportades. Això porta com a conseqüència la paradoxa que una despesa no sigui fiscalment deduïble en l’IRPF, però sí el 50% de la quota.

Cal tenir en compte que, si el vehicle també és usat de manera personal per algun treballador, administrador, etc., es generarà una retribució en espècie que caldrà incloure en la seva nòmina.

En resum, depenent de la classe de vehicle, de l’activitat que s’exerceixi, de l’impost de què es tracti i de la tipologia del contribuent podrem deduir-lo tot, part o res.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.