Estratègies de finançament amb recursos propis o recursos aliens?

La presa de decisions financeres és una part essencial de la gestió empresarial. Un dels dilemes més recurrents en emprendre un nou projecte és determinar la font de finançament adequada. En aquesta circular, explorarem les estratègies de finançament amb recursos propis i recursos aliens.

Recursos propis: control i autonomia

El finançament propi, també conegut com a capital propi, es refereix als fons generats internament per l’empresa, ja sigui per les aportacions dels socis, els beneficis retinguts en l’empresa, les reserves o l’entrada de nous inversors al capital de l’empresa, bé a través de societats de capital de risc, d’àngels inversors o d’una altra mena d’ampliacions de capital.

Aquesta opció ofereix un alt grau de control i autonomia per a l’empresa, ja que no implica deutes ni la participació de tercers.

Avantatges de recursos propis:

1. Sense deute: en utilitzar els recursos propis, l’empresa evita la càrrega d’interessos i pagaments de deute, la qual cosa millora la seva posició financera a llarg termini.
2. Immediatesa: els recursos propis s’obtenen de manera immediata, i no cal esperar que una entitat financera aprovi l’operació per a gaudir dels fons.
3. Control total: l’empresa manté el control total sobre les decisions estratègiques i la direcció del projecte.
4. Beneficis nets: una vegada que el projecte és rendible, tots els beneficis nets flueixen directament cap a l’empresa.

Desavantatges

1. Limitació de capital: finançar projectes amb recursos propis pot limitar la quantitat de capital disponible per a inversions en altres projectes o per al creixement de l’empresa en general. Això podria restringir les oportunitats d’expansió.
2. Risc financer personal: si els propietaris de l’empresa utilitzen els seus actius personals o patrimoni per a finançar el projecte, estan assumint un risc financer personal significatiu en cas que el projecte no sigui reeixit. Això pot posar en perill la seva seguretat financera personal.
3. Oportunitat d’inversió perduda: en usar els fons propis de l’empresa, es podria perdre l’oportunitat d’invertir en altres oportunitats més rendibles que podrien sorgir en el mercat. Això podria afectar negativament la diversificació i el rendiment financer a llarg termini.
4. Pressió sobre la liquiditat: fer servir recursos propis per a finançar un projecte important pot reduir la liquiditat de l’empresa, fet que podria dificultar la capacitat de fer front a despeses operatives inesperades o aprofitar oportunitats emergents.
5. Falta d’experiència externa: Com que no es busca finançament extern, l’empresa podria perdre l’oportunitat d’aprofitar l’experiència i el coneixement que inversors o socis externs poden aportar al projecte. Això podria limitar el creixement i la innovació.

Recursos aliens: ampliació i risc compartit

D’altra banda, el finançament amb recursos aliens implica obtenir fons externs, ja sigui a través de préstecs bancaris, emissió de bons o inversió de tercers.

Aquest tipus de finançament inclou alguns instruments financers com ara préstecs, bons, crèdits comercials, lísing o subvencions i ajuts públics.

Aquesta opció pot permetre una expansió més ràpida del projecte i l’accés a recursos addicionals.

Atenció. Normalment, com més petita sigui la seva aportació de fons, més rendible serà la seva inversió. Això és cert sempre que el tipus d’interès que hagi de pagar pels préstecs que rebi sigui inferior a la rendibilitat que obtindrà.

Avantatges de recursos aliens:

1. Més capital disponible: permet la inversió en projectes de més envergadura o l’execució de múltiples projectes simultàniament.
2. Accés a experiència: la participació d’inversores o socis pot aportar experiència, coneixements i contactes a l’empresa.
3. Diversificació de riscos: compartir el risc financer amb tercers pot reduir la càrrega financera en cas de dificultats.
4. Millora del flux de caixa: ajuda a mantenir el flux de caixa en permetre pagaments a terminis.
5. Deduïbilitat fiscal: els interessos pagats poden ser deduïbles en l’impost sobre societats.
6. Rendibilitat: incrementa la rendibilitat de l’empresa gràcies al palanquejament.

Desavantatges de recursos aliens:

1. Càrrega de deute: un dels principals inconvenients del finançament amb recursos aliens és la generació de deute. Tenir préstecs o emetre bons augmenta les obligacions financeres de l’empresa, la qual cosa pot portar a pagaments d’interessos significatius i a una pressió més elevada sobre el flux d’efectiu.
2. Dilució de la propietat: si l’empresa opta per la inversió de tercers, podria haver de cedir una part de la propietat o dels guanys futurs als inversors. Això implica una dilució del control i la participació en l’empresa, la qual cosa podria ser un obstacle per a la presa de decisions estratègiques.
3. Risc d’insolvència: l’ús excessiu de finançament aliè augmenta el risc d’insolvència. Si l’empresa no pot generar suficients ingressos per a cobrir les seves obligacions de deute, podria afrontar dificultats financeres.
4. Costos financers addicionals: els préstecs i les inversions externes comporten costos financers en forma de taxes d’interès, comissions i possiblement dividends o participació en els guanys. Aquests costos poden reduir la rendibilitat del projecte.
5. Menor flexibilitat financera: el finançament amb recursos aliens sovint imposa restriccions financeres i condicions a l’empresa. Els prestadors i inversors poden imposar termes i condicions que limitin la flexibilitat operativa i estratègica de l’empresa.

Conclusió

L’elecció entre finançament amb recursos propis i recursos aliens depèn de la situació específica de cada empresa i els seus objectius a llarg termini. Totes dues opcions tenen avantatges i desavantatges, i la decisió final s’ha de basar en una anàlisi detallada de factors financers, estratègics i de risc.

Cada empresa ha de considerar acuradament les seves circumstàncies úniques abans de prendre una decisió de finançament que recolzi el seu creixement i èxit continu en el mercat.