Els treballadors inclosos en un ERTO tenen dret a gaudir dels dies d’assumptes propis establerts per conveni col·lectiu?

Una qüestió que ha estat controvertida per a les empreses en ERTO, consisteix a determinar si els treballadors en ERTO tenen dret a gaudir dels dies que li corresponguin per assumptes propis.

Audiència Nacional

En el seu moment, la sentència de l’Audiència Nacional (AN) 161/2021, de 30 de juny (recurs 518/2020) va declarar el dret d’aquests treballadors “a gaudir els dies d’assumptes propis […] en la teva totalitat, sense proporcionalitat al temps en què la seva relació laboral estigués suspesa per un ERTO”.

Per tant, per a l’AN el treballador té dret a gaudir de la totalitat dels dies d’assumptes propis reconeguts en conveni.

Tribunal Suprem

Per part seva, el Tribunal Suprem en la seva sentència del 14 de novembre de 2023 (Rec. núm. 312/2021) corregeix a l’Audiència Nacional, i indica que es tracta d’un permís acausal consistent en un dret divisible en funció del temps de treball pel qual obliga a aplicar el principi de proporcionalitat.

La qüestió litigiosa consistia a determinar si els treballadors als quals s’aplica el IV Conveni col·lectiu sectorial estatal de serveis externs auxiliars i atenció al client en empreses de serveis ferroviaris, els contractes dels quals s’han suspès a l’empara de l’art. 47 de l’Estatut dels Treballadors (d’ara endavant ERTO), tenen dret a gaudir en la seva integritat dels sis dies d’assumptes propis previstos en aquesta norma col·lectiva o si han de gaudir-los en proporció al temps de prestació de serveis.

En la sentència, s’indica que s’ha de distingir entre permisos causals, atorgats en relació amb esdeveniments concrets que justifiquen que el treballador no assisteixi al seu lloc de treball, com poden ser la malaltia o maternitat, i els permisos acausals com el d’assumptes propis, que està desvinculat de qualsevol justificació o motiu.

Per això, considera que durant el temps d’ERTO els treballadors poden descansar o dedicar-se a activitats de temps lliure, per la qual cosa s’ha d’aplicar el principi de proporcionalitat i disminuir el nombre de dies d’assumptes propis. Per tant, els treballadors no tindran dret a gaudir de la totalitat del permís sinó que haurà de ser proporcional al temps de prestació.

Pel que, en cas de falta de regulació en el conveni col·lectiu d’aplicació, s’ha d’aplicar el principi de proporcionalitat per a calcular els dies d’assumptes propis que han reportat els treballadors en ERTO.

La tesi contrària conduiria al fet que, si l’ERTO suspensiu es prolongués durant la major part de l’any natural, el gaudi d’aquest permís de sis dies per assumptes propis podria coincidir amb els únics dies en què un treballador ha de prestar serveis laborals, la qual cosa desvirtuaria aquest permís acausal de lliure disposició pel treballador. No es pot compartir l’argument de la sentència recorreguda relatiu al fet que la literalitat del precepte suposa que «el gaudi dels dies d’assumptes propis no ve condicionat pel temps previ de prestació de serveis efectius per part de l’empleat durant l’any en què se sol·liciten els dies d’assumptes propis». Si un treballador és contractat per l’empresa una setmana abans del final d’any natural, no tindrà dret a sol·licitar el gaudi de sis dies d’assumptes propis en aquest mateix any. La solució és la mateixa si aquest treballador ha tingut el seu contracte suspès per un ERTO.

En definitiva, l’aplicació del principi de proporcionalitat als treballadors els contractes dels quals s’han suspès per un ERTO obliga a concloure que aquests treballadors no tenen dret a gaudir d’aquest permís de sis dies per assumptes propis íntegrament, sinó que es reduirà en proporció al temps de suspensió de les relacions laborals.