Els mesos de carència concedits a l’arrendatari per al condicionament del local comercial també han d’incloure l’IVA

El període de carència d’un arrendament podem definir-lo com aquell període de temps en què se suspèn el pagament de les quotes d’arrendament pactades. L’habitual és que les quotes d’arrendament es reportin mes a mes una vegada finalitzat cadascun d’ells.

Amb caràcter general, els períodes de carència en l’arrendament tenen lloc, parlant de locals comercials o oficines, en els primers mesos de l’arrendament, ja que potser és necessari fer obres de condicionament o remodelacions que impliquen la impossibilitat d’operar-hi de manera efectiva. Aquest temps és pactat entre arrendador i arrendatari i, durant la seva durada, es permet la disposició del local o oficina, però no es reporten les quotes de lloguer pactades.

Es tracta, per tant, d’una concessió o liberalitat que realitza l’arrendador ateses les circumstàncies especials que envolten la mateixa operació de lloguer respecte a un concret arrendatari.

Sol ser una dinàmica molt habitual dins del sector de la restauració, sobretot els locals destinats a l’oci nocturn, que poden seguir una determinada temàtica o buscar un determinat ambient que implica despeses, en termes de temps i diners, en remodelacions, decoració, etc.

Doncs bé, la Direcció General de Tributs en la seva consulta vinculant V3061-21, de 7 de desembre de 2021, ens recorda que durant aquest període de carència, el fet de no reportar quotes de manera efectiva de lloguer no implica que no se’n reporti l’IVA corresponent.

El primer que fa la DGT és establir el moment de meritació de les quotes no pagades de lloguer en reproduir el contingut de l’article 75 de la LIVA:

«4.- D’altra banda, en relació amb la meritació de l’impost, cal assenyalar que la contraprestació de l’arrendament objecte de consulta està constituïda per la renda periòdica que ha de satisfer l’arrendatari, així com per les obres que aquest s’ha compromès a realitzar i que quedaran com a millora en el local arrendat propietat de l’arrendador.

L’article 75, apartat un, número 2n, de la Llei 37/1992 estableix que es reportarà l’impost en les prestacions de serveis “quan es prestin, executin o efectuïn les operacions gravades”.

Al seu torn, el número 7è, del mateix article i apartat, assenyala que l’impost es reportarà “en els arrendaments, en els subministraments i, en general, en les operacions de tracte successiu o continuat, en el moment en què resulti exigible la part del preu que comprengui cada percepció.

No obstant això, quan no s’hagi pactat preu o quan, havent-se pactat, no s’hagi determinat el moment de la seva exigibilitat, o que s’hagi establert amb una periodicitat superior a un any natural, la meritació de l’impost es produirà a 31 de desembre de cada any per la part proporcional corresponent al període transcorregut des de l’inici de l’operació, o des de l’anterior meritació, fins a la data esmentada”».

Per concloure, de la següent manera, reproduint el criteri ja assentat respecte a la meritació de les quotes d’IVA sobre rendes no abonades:

«D’acord amb l’anterior, en l’operació a què es refereix l’escrit de consulta, l’impost sobre el valor afegit es reportarà quan resulti exigible la part del preu que comprengui cada percepció. Això és, quan resultin exigibles les rendes monetàries que ha de satisfer l’arrendatari durant el període de vigència del contracte. En el cas que no s’hagi determinat el moment de la seva exigibilitat la meritació es produirà a 31 de desembre, per la part proporcional del valor de les obres realitzades per l’arrendatari en el denominat període de carència, des del seu inici fins a aquesta data».

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.