Els interessos satisfets com a conseqüència de l’ajornament de deutes tributaris per la COVID-19 estan subjectes al límit de deduïbilitat de despeses financeres que preveu la Llei de l’Impost sobre Societats?

Els interessos de demora tributaris es qualifiquen com a despeses financeres i per tant estaran subjectes al límit del 30% del benefici operatiu de l’exercici segons el que estableix la Llei de l’Impost sobre Societats.

Com ja li vam informar en el seu dia, d’acord amb el Reial decret llei 19/2020, de 26 de maig, pel qual s’adopten mesures complementàries en matèria tributària per pal·liar els efectes de la COVID-19, s’ha ampliat a quatre mesos (abans tres) el termini de no meritació d’interessos de demora pels ajornaments dels articles 14 del RD Llei 7/2020, de 12 de març, pel qual s’adopten mesures urgents per a respondre a l’impacte econòmic del COVID-19, i 52 del RD-llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19.

Aquestes modificacions s’han d’aplicar, respectivament, a les sol·licituds d’ajornament que s’haguessin presentat a partir de l’entrada en vigor d’aquests RD-llei 7/2020, de 12 de març, i 11/2020, de 31 de març.

Limitació deducció despeses financeres en l’Impost sobre Societats

Doncs bé, cal preguntar-se si els interessos satisfets com a conseqüència de l’ajornament de deutes tributaris per la COVID-19 que generen interessos transcorregut el període de carència de 4/3 mesos estan subjectes a el límit de deduïbilitat de despeses financeres que preveu l’article 16 de la Llei de l’Impost sobre Societats

Cal recordar que les despeses financeres netes seran deduïbles amb el límit del 30% del benefici operatiu de l’exercici. Si bé, en tot cas, seran deduïbles les despeses financeres netes del període impositiu per import d’ 1.000.000 d’euros.

No obstant això, aquesta limitació es converteix en la pràctica en una regla d’imputació temporal, ja que es permet per a aquelles despeses financeres que no hagin pogut ser objecte de deducció seva deduïbilitat en els períodes impositius següents, conjuntament amb els del període impositiu corresponent, i amb el límit anteriorment assenyalat.

Doncs bé l’AEAT ha assenyalat que els interessos de demora tributaris es qualifiquen com a despeses financeres i, per tant, estaran subjectes a el límit del 30% del benefici operatiu de l’exercici segons el que estableix la Llei de l’Impost sobre Societats.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir al respecte.

JDA/SFAI