El Tribunal Suprem estén la deducció per maternitat en l’IRPF a les despeses de custòdia a la guarderia

L’informem que en la pàgina web del Poder Judicial s’ha comunicat que Tribunal Suprem (TS) ha resolt un dels aspectes més controvertits del dret a la deducció fiscal per maternitat prevista en la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques (LIRPF), el de l’extensió de la deducció a les despeses de custòdia de menors de tres anys en guarderies.

En la sentència 7/2024, dictada el dia 8 de gener de 2024 (recurs de cassació 2779/2022) el TS ha anul·lat la decisió de l’Agència Estatal de l’Administració tributària (AEAT), que va denegar a una mare treballadora el dret a l’increment de la deducció de maternitat fins a mil euros addicionals en l’IRPF, per les despeses de custòdia en guarderia dels seus fills menors de tres anys.

Criteri de l’AEAT

Fins llavors, el criteri que usava l’AEAT rebutjava la deducció de les despeses en guarderia que no comptaven amb una autorització com a centre educatiu atorgat per l’administració educativa competent, a més dels permisos propis d’aquesta activitat. Aquest criteri s’usava des de la introducció d’aquesta deducció en la LIRPF l’any 2018, basant-se en una interpretació del Reglament de l’IRPF, que només permet emetre informació fiscal en els centres que comptin amb l’autorització de l’administració educativa competent, per la qual cosa les guarderies no tenen, en general, aquest tipus d’autorització, i no els és possible emetre’l, i per tant, l’AEAT no admetia que les despeses abonades en guarderies computessin per a aquesta deducció fiscal.

Criteri del TS

El Tribunal Suprem considera que en aplicar aquest criteri, Hisenda imposa un requisit no establert en la llei de l’IRPF, que restringeix les opcions de les mares treballadores per poder gaudir d’aquesta deducció, i conclou que les despeses de custòdia seran deduïbles, dins dels límits legals, tant si s’abonen a guarderies com a centres d’educació infantil, ja que la llei “de cap manera condiciona els requisits del centre en què les mares treballadores decideixin contractar els serveis de custòdia” en el sentit pretès per l’AEAT.

La sentència adverteix que, en tot cas, “les guarderies hauran d’estar degudament autoritzades, igual que els centres d’educació infantil” per a l’obertura i funcionament de l’activitat de custòdia de menors, inclosa l’assistència, cura i alimentació, però que no resulta exigible legalment que les guarderies a qui les contribuents hagi contractat aquests serveis de custòdia disposin d’autorització com a centre educatiu infantil.

Unificació de criteri

Amb aquesta sentència, i una altra de la mateixa data en la qual es rebutja un recurs de cassació interposat per l’Administració Tributària (recurs de cassació 4995/2023), el Tribunal Suprem unifica el criteri dels jutjats i tribunals i corregeix la interpretació restrictiva de la deducció aplicada per l’Administració.