El Tribunal Suprem declara que cal obtenir la devolució del pagat per plusvàlua municipal quan no es va obtenir increment de valor del terreny, encara que la liquidació sigui ferma

Com ja de conèixer per les notícies i mitjans de comunicació, s’ha donat a conèixer pel Poder Judicial la sentència 339/2024, de 28 de febrer, del Tribunal Suprem, que ha declarat que cal obtenir la devolució del pagat per plusvàlua municipal -l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana- en liquidacions tributàries fermes, quan en la transmissió per la qual es va girar la liquidació tributària no va existir increment del valor dels terrenys i, per tant, es va pagar per un guany que realment no es va produir.

L’obstacle per a la devolució del pagat per aquest concepte era que, en els casos de liquidacions fermes, és a dir, que no es van recórrer dins de termini, no existia una via clarament establerta en la legislació tributària per a obtenir la revisió d’ofici d’aquestes liquidacions, encara que fossin el resultat d’haver aplicat una llei inconstitucional. La sentència del Tribunal Constitucional 59/2017 de l’11 de maig va declarar inconstitucional determinades normes de la regulació de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, sempre que en la transmissió gravada no s’havia produït un increment del valor dels terrenys, però la doctrina jurisprudencial fins ara havia considerat que aquesta declaració d’inconstitucionalitat, pels termes parcials i condicionats en què es va realitzar, no podia afectar els actes de liquidació fermes i consentides, per no existir via de revisió d’ofici en la Llei General Tributària.

Atenció. Cal recordar que el Tribunal Constitucional, en sentència del 26 d’octubre, va declarar la inconstitucionalitat dels preceptes del text refós de la Llei d’hisendes locals pels quals es regula la base imposable de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana. Com comenta en la nota d’avís núm. 52-21, no es van poder revisar aquelles obligacions tributàries reportades per aquest impost, que a la data de dictar-se la sentència havien estat decidides definitivament mitjançant sentència amb força de cosa jutjada o mitjançant resolució administrativa ferma.

En la sentència de 28 de febrer de 2024, el Tribunal Suprem revisa la seva anterior jurisprudència, establerta en diverses sentències de maig de 2020, i conclou que, com que no existia cap limitació d’efectes en la declaració d’inconstitucionalitat que va fer la sentència del Tribunal Constitucional 59/2017, les liquidacions fermes per plusvàlua que van obligar a pagar als contribuents en aquests casos, en els quals no va existir cap increment de valor dels terrenys, són nul·les de ple dret, i que la regla general que imposa la Constitució per a aquests casos és limitar al màxim possible els efectes de la llei inconstitucional.

El Tribunal Suprem valora que l’aplicació de la llei inconstitucional ha imposat, en aquests casos, una càrrega tributària allí on no havia existit cap augment de valor ni riquesa que pogués ser sotmesa a tributació. El Tribunal Suprem considera que en aquestes situacions existeix vulneració del principi de capacitat econòmica i de prohibició de confiscatori garantit per l’art. 31.1 de la Constitució espanyola, i que la mateixa Constitució imposa que es deixin sense efecte, en tot el que sigui possible, ja que són efectes de l’aplicació d’una llei inconstitucional.

Amb aquesta perspectiva d’interpretació conforme a la Constitució, el Tribunal Suprem afirma que l’art. 217.1.g) de la Llei General Tributària sí que permet la revisió d’ofici d’aquestes liquidacions fermes en casos d’inexistència d’increment de valor dels terrenys, ja que, encara que la redacció de la Llei General Tributària no és explícita a acollir aquests casos com a supòsits de nul·litat de ple dret, la mateixa Constitució i la Llei orgànica del Tribunal Constitucional permeten qualificar de nul·les aquestes liquidacions, i que aquest conjunt de normes constitucionals habiliten per a acudir a la revisió d’ofici i sol·licitar als ajuntaments la devolució de l’import pagat per aquestes liquidacions, amb els interessos corresponents.

Amb aquesta resolució judicial es fixa criteri en una qüestió que ha estat resolta de manera dispar en els diferents jutjats i tribunals contenciosos administratius, i es modifica la jurisprudència del Tribunal Suprem.

Font: Poder Judicial