- 3 març, 2021
- Category: Fiscal
El Tribunal Suprem, en la Sentència de 8 de febrer de 2021, recurs n. 3071/2019, resol que els interessos de demora estan correlacionats amb els ingressos, ja que estan connectats amb l’exercici de l’activitat empresarial i, per tant, són deduïbles i així mateix a efectes de l’Impost sobre Societats, els interessos de demora, siguin els que siguin exigits en la liquidació practicada en un procediment de comprovació, siguin els meritats per la suspensió de l’execució de l’acte administratiu impugnat, tenen la consideració de despesa fiscalment deduïble, atesa la seva naturalesa jurídica, amb l’abast i límits establerts en l’art. 20 TRLIS [art. 16 Llei 27/2014 (Llei IS)]. Aquest criteri és contrari al sostingut per l’Administració Tributària i l’òrgan administratiu revisor. L’Administració nega la deduïbilitat dels interessos de demora sobre la base de el principi de correlació entre ingressos i despeses que inspira la regulació de l’Impost de Societats.
Aquesta és la solució a la qüestió plantejada en l’acte de 16 de gener de 2020, recurs n. 3071/2019. Al respecte de la mateixa, si els interessos tenen o no la consideració de despesa fiscalment deduïble, diversos Tribunals Superiors de Justícia, [Vinya., STSJ d’Aragó de 20 de juliol de 2016, recurs n. 5/2015, i Castella i Lleó (Seu a Burgos) d’1 de febrer de 2019, recurs n.150/2018], han decidit en sentit contrari a la sentència impugnada, és a dir, que a efectes de l’IS dels interessos de demora si mereixen la consideració de despesa fiscalment deduïble. Així doncs havia de determinar el TS si a l’efecte de l’IS, els interessos de demora, tenen o no la consideració de despesa fiscalment deduïble, atesa la seva naturalesa jurídica i amb quin abast i límits.
La Sala resol que a efectes de l’Impost sobre Societats, els interessos de demora, siguin els que siguin exigits en la liquidació practicada en un procediment de comprovació, siguin els meritats per la suspensió de l’execució de l’acte administratiu impugnat, tenen la consideració de despesa fiscalment deduïble, atesa la seva naturalesa jurídica, amb l’abast i límits que s’han exposat en el fonament de dret.
JDA SFAI