- 30 juliol, 2020
- Category: Empreses, Fiscal
El Tribunal Suprem ha anul·lat l’article del Reglament general de les actuacions i procediments de gestió i inspecció tributària, que regula l’obligació d’informar Hisenda sobre la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques en aplicació d’una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Volem informar-los d’una important sentència del Tribunal Suprem (TS) que ha anul·lat i deixat sense efecte l’article 54 ter del Reglament general de les actuacions i procediments de gestió i inspecció tributària, introduït en 2017, que regula la “Obligació d’informar sobre la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques”, ja que la seva tramitació no va ser comunicada a la Comissió Europea com era preceptiu.
El TS ha estimat el recurs de l’Asociación Española de la Economía Digital ADIGITAL contra l’apartat 11 de l’article primer del Reial decret 1070/2017, de 29 de desembre, pel qual s’introdueix en el Reglament general de les actuacions i procediments de gestió i inspecció tributària aprovat per Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol, un nou article 54 ter, que regula la “Obligació d’informar sobre la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques”.
El Suprem aplica al cas la sentència del TJUE en el ‘cas Airbnb’, de 19 de desembre de 2019, de la qual es desprèn que una norma com l’article 54 ter del citat Reglament “havia d’haver estat notificada sota la Directiva 1535/2015 (procediment d’informació en reglamentacions tècniques) i que la seva falta de notificació comporta la seva invalidesa”.
Per a l’alt tribunal, “els termes de la sentència del TJUE (…) són clars, estem davant una disposició general que estableix una sèrie d’obligacions a les entitats col·laboratives prestadores de servei de la informació, que fins i tot sent legítimes des del punt de vista de l’ordenament jurídic intern, suposen un reglament tècnic de desenvolupament de la Llei de transposició de la directiva d’informació, i en conseqüència l’Estat espanyol hauria d’haver notificat a la Comissió Europea la intenció d’aprovar la norma reglamentària que ara s’impugna, la qual cosa no ha fet, per la qual cosa es produeixen els efectes que es deriven d’aquest incompliment formal, i en conseqüència, és procedent donar lloc al recurs contenciós administratiu i anul·lar i deixar sense efecte el reglament impugnat per ser contrari a Dret”.
Aquest article 54 ter establia que “les persones i entitats que mitjancin entre els cedents i cessionaris de l’ús d’habitatges amb finalitats turístiques situats en territori espanyol en els termes establerts en l’apartat següent, estaran obligats a presentar periòdicament una declaració informativa de les cessions d’ús en les quals mitjancin”. Establia que tindran la consideració d’intermediaris totes les persones o entitats que prestin el servei d’intermediació entre cedent i cessionari de l’ús a què es refereix l’apartat anterior, sigui a títol onerós o gratuït, en particular les persones o entitats que, constituïdes com a plataformes col·laboratives, mitjancin en la cessió d’ús i tinguin la consideració de prestador de serveis de la societat de la informació.
També regulava les dades que havia de contenir la declaració informativa. Com la identificació del titular de l’habitatge cedit amb finalitats turístiques, així com del titular del dret en virtut del qual se cedeix l’habitatge amb finalitats turístiques, si fossin diferents. També la identificació de l’immoble amb especificació del número de referència cadastral o en els termes de l’Ordre Ministerial per la qual s’aprovi el model de declaració corresponent, i la identificació de les persones o entitats cessionàries, així com el nombre de dies de gaudi de l’habitatge amb finalitats turístiques, i a més l’import percebut pel titular cedent de l’ús de l’habitatge amb finalitats turístiques o, en el seu cas, indicar el seu caràcter gratuït.
JDA/SFAI