- 10 maig, 2021
- Category: Fiscal
El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 30 de març de 2021 acaba de fallar a favor de les tesis empresarials en el llarg pols judicial sostingut entre les companyies i l’Agència Tributària al voltant de quines despeses poden deduir-se del pagament de l’Impost sobre Societats . En una sentència que senti doctrina , els seus magistrats han limitat l’abast de les anomenades “liberalitats”, despeses que no poden aprofitar aquests beneficis fiscals de deduïbilitat fiscal, alhora que han ampliat la capacitat dels empresaris de demostrar que certes despeses estan en correlació amb els ingressos que obtenen (encara que sigui a llarg termini) i són, per tant, susceptibles de deducció tributària.
En la sentència que comentem, el Tribunal Suprem, fixa com a doctrina que l’art. 14.1.e) TR Llei IS s’ha d’interpretar en el sentit que les despeses acreditades i comptabilitzats no són deduïbles quan constitueixin donatius i liberalitats, entenent-se per tals les disposicions de significat econòmic, susceptibles de comptabilitzar, realitzades a títol gratuït . No obstant això sí que seran deduïbles, aquelles disposicions -que conceptualment tinguin la consideració de despesa comptable i comptabilitzat- a títol gratuït realitzades per relacions públiques amb clients o proveïdors, les que d’acord amb els usos i costums s’efectuen respecte a el personal de l’empresa i les realitzades per promocionar, directament o indirectament, la venda de béns i prestació de serveis , i totes aquelles que no compreses expressament en aquesta enumeració responguin a la mateixa estructura i estiguin correlacionades amb l’activitat empresarial dirigides a millorar el resultat empresarial, directament o indirectament, de present o de futur , sempre que no tinguin com a destinataris socis o partícips.
El TS fa referència a la seva sentència de 8 de febrer de 2021, recurs no. 3071/2019 en la qual diu que ” la base imposable de l’IS, el mesurament de la capacitat econòmica de contribuent a efectes fiscals, ve determinada a partir de l’ resultat comptable que és corregit en determinats supòsits en els termes previstos, amb aquesta finalitat, en els preceptes específics continguts en el TR Llei IS “.
I que s’ha de tenir en compte l’art. 14.1.e) TR llei IS que estableix la no deduïbilitat de donatius i liberalitats. Parlar de correlació d’ingressos i despeses, i donatius i liberalitats, més sembla per la seva antagonisme estar parlant de realitats diferents. La STS de 20 de juny de 2016, recurs no. 2555/2015, va posar de manifest que «tota despesa correlacionat amb els ingressos és una despesa comptable, si tota despesa comptable és despesa deduïble en Societats, sense més excepcions que les previstes legalment , el procedent és examinar si estem davant d’una liberalitat que s’exceptua, al seu torn, en tant que com a despesa pogués estar correlacionada amb els ingressos ».
La Sala estima que l’art. 14.1.e) TR Llei IS no es refereix a les despeses deduïbles en general , sinó als que compresos dins despeses pròpies de donatius o liberalitats el legislador ha volgut considerar com a despeses deduïbles exclosos amb les seves excepcions.
POSSIBLE INCIDÈNCIA EN L’IRPF
La Sentència de la Secció Segona de la Sala del Contenciós-Administratiu de Tribunal Suprem promet marcar les pròximes liquidacions de l’Impost sobre Societats a l’ampliar de facto les despeses deduïbles que poden anotar les companyies, que podran optar també per veure els teus últimes declaracions a fi de ser rescabalades per l’Agència Tributària. Més enllà, la decisió podria acabar tenint també incidència en l’Impost sobre la Renda tenint en compte que la determinació del rendiment net de les activitats econòmiques en aquest impost, es porta a terme acudint a les normes de l’Impost sobre Societats en base al que disposa article 28.1 de la Llei de l’IRPF.
JDA SFAI