El Tribunal Constitucional declara inconstitucionals determinades mesures en l’impost sobre societats (Reial decret llei 3/2016)

L’informem que el Tribunal Constitucional (TC) ha avançat en una nota de premsa la part dispositiva d’una sentència en la qual el Ple estima per unanimitat la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per l’Audiència Nacional respecte de diverses modificacions de l’impost sobre societats (IS) introduïdes pel Reial decret llei 3/2016, de 2 de desembre, pel qual s’adopten mesures en l’àmbit tributari dirigides a la consolidació de les finances públiques i altres mesures urgents en matèria social.

Recordem que mitjançant aquest Reial decret llei es van introduir mesures, amb un fort impacte en l’àmbit recaptatori, i que han comportat un increment significatiu de les quotes de l’IS des de l’exercici 2016 de moltes empreses i grups fiscals. En concret, aquestes mesures van ser:

1. l’establiment de majors restriccions en la compensació de bases imposables negatives (BIN) d’exercicis previs.

2. l’obligació d’integrar en la base imposable de l’IS, de manera automàtica, una reversió mínima anual en els exercicis 2016-2020 -al ritme d’un 20% per període impositiu- de les deterioracions de valor de les participacions que haguessin estat fiscalment deduïbles en exercicis previs, amb independència de l’evolució dels fons propis i resultats de l’entitat participada.

3. l’establiment de majors limitacions en l’aplicació de les deduccions per a evitar la doble imposició (interna i internacional), i

4. una modificació significativa en el tractament de les rendes negatives derivades de la transmissió de participacions en altres entitats considerant-les fiscalment no deduïbles.

Declaració d’inconstitucionalitat

El Tribunal considera que l’aprovació d’aquestes mesures per Reial decret llei ha vulnerat l’art. 86.1 de la Constitució espanyola (CE), perquè les mesures adoptades mitjançant aquest instrument normatiu no poden afectar el deure de contribuir al sosteniment de les despeses públiques que estableix l’art. 31.1 CE, quan aquesta figura té vedat alterar el règim general i aquells elements essencials dels tributs que incideixen en la determinació de la càrrega tributària.

La sentència verifica que l’IS és un pilar bàsic del sistema tributari segons van afirmar la STC 73/2017 de 8 de juny de 2017 i la STC 78/2020, de l’1 de juliol de 2020 que va declarar inconstitucional el Reial decret llei 2/2016, també per afectar el deure de contribuir, subratllant la connexió existent entre els Reials decrets llei 2/2016 i 3/2016, a la qual es refereix el preàmbul quan afirma que el segon “completa” les mesures adoptades en el primer.

En conclusió, igual que es va apreciar respecte del Reial decret llei 2/2016, es conclou que els preceptes qüestionats han tingut, en conjunt i considerats aïlladament, un impacte notable en elements estructurals d’una peça fonamental del sistema tributari com és l’IS, afectant l’essència del deure de contribuir dels obligats per aquest tribut, per la qual cosa s’han de declarar inconstitucionals i nuls.

Limitació en els efectes retroactius

Per exigències del principi de seguretat jurídica (art. 9.3 CE), la sentència declara que no poden considerar-se situacions susceptibles de ser revisades amb fonament en ella aquelles obligacions tributàries reportades per l’impost sobre societats que, a la data de ser dictada, hagin estat decidides definitivament mitjançant sentència amb força de cosa jutjada (art. 40.1 LOTC) o mitjançant resolució administrativa ferma. Tampoc es podran revisar aquelles liquidacions que no hagin estat impugnades a la data de dictar-se la sentència, ni les autoliquidacions que a aquesta data no se n’hagi sol·licitat la rectificació. Es limiten així els seus efectes cap al passat, en els mateixos termes que va fer el Tribunal en la STC 182/2021, sobre la plusvàlua municipal.

Així mateix, convé recordar que aquesta declaració d’inconstitucionalitat també té efecte en la quantificació dels pagaments fraccionats de l’IS, per la modalitat de base imposable correguda. Recomanem revisar aquesta situació perquè, en funció de les circumstàncies de cada cas concret, es puguin recuperar interessos de demora per la part dels ingressos efectuats en excés per aquest concepte i que han esdevingut ara indeguts.

Per tot això, recomanem a les empreses afectades que encara no hagin sol·licitat la rectificació de les seves autoliquidacions i sol·licitat la devolució d’ingressos indeguts que facin un examen exhaustiu dels efectes derivats d’aquestes mesures en la seva tributació i ens oferim a donar-los suport en la implementació dels mecanismes jurídics que encara existeixen per a beneficiar-se de la sentència del Tribunal Constitucional.