El TEAC unifica el criteri en els inicis d’un procediment de comprovació limitada mitjançant notificació de proposta de liquidació provisional

El Tribunal Econòmic Administratiu Central, en recurs extraordinari d’alçada per a la unificació de criteri, resol la qüestió consistent a determinar si resulta possible iniciar el procediment de comprovació limitada mitjançant la notificació d’una proposta de liquidació provisional, quan l’Administració disposi d’informació suficient en els termes de l’art. 137.2 de la Llei 58/2003 (LGT), tot i que es vagi a regularitzar la situació d’un obligat tributari que no ha presentat la declaració del tribut objecte de regularització.

Amb caràcter general, el procediment de comprovació limitada s’inicia amb la corresponent comunicació a l’obligat tributari, exigeix ​​amb posterioritat la notificació d’una proposta de liquidació davant de la qual l’interessat pot formular totes les al·legacions tingui per convenient i finalitza amb la notificació de la liquidació provisional. Excepcionalment, però, l’art. 137.2 de la Llei 58/2003 (LGT) permet que l’inici del procediment es produeixi amb la notificació de la proposta de liquidació quan l’Administració disposi de dades suficients en el seu poder per formular-la. No hi ha dubte que aquesta possibilitat pretén aconseguir una major celeritat en la tramitació de procediment de comprovació limitada quan l’Administració no necessita requerir informació a l’obligat tributari o a tercers per a formular la proposta de liquidació per disposar de dades suficients per a això. En aquests casos el que passa és, en definitiva, que a la comunicació a l’interessat de l’inici de procediment de comprovació limitada s’acompanya la proposta de liquidació.

D’altra banda, de l’apt. c) de l’art. 163 de l’RD 1065/2007 (RGAT) s’infereix inequívocament que l’Administració tributària pot iniciar un procediment de comprovació limitada quan el contribuent no ha presentat la seva autoliquidació i estiguin en poder d’aquella antecedents que posin de manifest la seva obligació de fer-ho. I aquesta és precisament la situació que es planteja en el cas examinat. En efecte, de les dades en poder de l’Administració posats de manifest a l’interessat amb la notificació de la proposta de liquidació, es dedueix que el contribuent tenia obligació de presentar autoliquidació per l’IRPF de l’exercici 2016.

Com hem avançat, la possibilitat prevista en el paràgraf segon de l’art. 137.2 de la Llei 58/2003 (LGT) pretén aconseguir una major celeritat en la tramitació de procediment de comprovació limitada quan l’Administració no necessita requerir informació a l’obligat tributari o tercers per formular la proposta de liquidació per disposar de dades suficients per a això, d’ manera que, en aquests casos, la comunicació de l’inici de procediment i la proposta de liquidació es formulen i notifiquen a l’interessat en unitat d’acte. Doncs bé, aquesta major celeritat en la tramitació de procediment no depèn de si l’interessat ha presentat o no declaració sinó exclusivament de si l’Administració compta amb dades suficients per formular la proposta de liquidació.

Finalment, cal recordar que la proposta de liquidació no és més que això, una proposta. Amb la seva notificació se li obre a l’interessat la possibilitat de formular totes les al·legacions convinguin al seu dret, tant per qüestionar, si és el cas, les dades de partida en què s’ha basat l’Administració la seva proposta de liquidació, a l’empara de l’art. 108.4 de la Llei 58/2003 (LGT), com per acreditar la concurrència de circumstàncies personals i / o patrimonials que exigeixin modificar aquesta proposta.

JDA/SFAI