El cash pooling (centralització de tresoreria): Què és i per a què serveix a les empreses?

Si la seva empresa té diversos comptes en una mateixa entitat -bé perquè té diverses delegacions, bé perquè vol controlar determinats moviments de manera separada-, és possible que en alguna ocasió hagi pagat interessos per descobert en alguna d’elles quan en algun altre compte tenia saldo més que suficient. Doncs bé, aquesta situació pot evitar-se contractant amb el seu banc un servei de cash pooling.

Què és el cash pooling?

El cash pooling és un concepte econòmic anglosaxó que implica una gestió centralitzada o descentralitzada de la tresoreria i que és font de finançament. Això té implicacions sobretot en l’àmbit de grups empresarials.

Qualsevol empresa, en la seva fundació, sol ser una companyia petita o fins i tot microempresa. Per això, la gestió de tresoreria sol estar 100% centralitzada. Acostuma a ser l’administrador i fundador el qui gestioni els diners empresarials.

A més, en els inicis de qualsevol societat, les operacions són simples. Fins i tot la comptabilitat és simple. Els diners de l’empresa es reflecteix en el compte bancari de l’empresa, que sol ser únic. L’administrador paga les despeses i factures i d’aquesta manera s’acaba elaborant la comptabilitat societària.

No obstant això, quan les situacions empresarials creixen, i es compliquen, el cash pooling pot ser una opció.

Imaginem una situació de grup d’empresa, fins i tot de grup d’empresa internacional. Cada societat pot tenir la seva gestió de tresoreria centralitzada, o bé és possible que una empresa matriu sigui qui gestiona la tresoreria de tot el grup. Això seria una centralització de la tresoreria.

El cash pooling seria, per tant, aquella situació en la qual tot el cash, es transfereix a un únic compte bancari. D’aquesta manera, en tenim de dos tipus: el físic i el de compte únic.

Diversos comptes

El cash pooling físic significa que tots els comptes d’un mateix grup d’empreses responen davant de tots els deutes amb tercers. El cash pooling de compte únic significa que tan sols el compte de la matriu és l’encarregada d’executar els pagaments. La segona manera és una veritable centralització de tresoreria, en la qual les filials del grup són dependents de la matriu. D’aquesta manera, el tresorer de la matriu és qui té l’autoritat única per a moure els diners. Aquesta centralització total serviria per a optimitzar el control de tresoreria. Per això, serveix per a millorar el control dels diners empresarials.

Aquest instrument és factible d’executar-lo en empreses del mateix grup a escala nacional. No considerem que hi hagi problemes a fer aquest tipus d’operacions bancàries en l’àmbit nacional fins i tot amb un sol banc i diferents comptes. Però el problema arriba quan volem escalar això a escala europea o internacional. És complicat trobar entitats bancàries amb sucursals en tota la Unió Europea. Per no dir el problema que pot ser un canvi de divisa.

Finalment, indiquem que el cash pooling pot servir per a redistribuir els diners i equilibrar la liquiditat en les empreses del grup, a pesar que drenar de liquiditat una filial pot arribar a generar-li un problema comptable que impliqui situació d’insolvència o causa de dissolució.

D’altra banda, i entrant ja en matèria jurídica, el cash pooling pot arribar a ser, en cas de conflicte laboral, motiu de demanda contra tot el grup d’empreses. Els treballadors d’una filial tindran la força, si poden demostrar el cash pooling, de demandar totes les empreses del grup en cas de conflicte laboral. Per tant, una eina de control dels diners pot arribar a ser negatiu en cas de demanda dels treballadors.