- 23 setembre, 2020
- Category: Laboral
Ha estat derogat pel Congrés el Reial decret llei 27/2020, de 4 d’agost, que incloïa importants mesures en l’àmbit laboral, com per exemple, la consideració com a situació assimilada a accident de treball dels períodes d’aïllament, contagi o restricció en les sortides del municipi on tinguin el domicili o el seu centre de treball els treballadors com a conseqüència de la COVID-19, i que ara s’entenen derogades.
L’informem que la convalidació del Reial decret llei 27/2020 (RDL), de 4 d’agost (BOE de 5 d’agost de 2020 i correcció d’errors de 8 de setembre), de mesures financeres, de caràcter extraordinari i urgent, aplicables a les entitats locals, ha estat debatuda en el Ple del Congrés dels Diputats del 10 de setembre de 2020 i no ha comptat amb el suport de la Cambra, per la qual cosa es va acordar derogar el Reial decret llei, i es publica, a través d’una Resolució de 10 de setembre de 2020 (BOE de l’11 de setembre) l’acord de derogació del reial decret llei esmentat.
Cal recordar les disposicions del RDL derogat en l’àmbit laboral, i que ara s’entenen derogades:
- Consideració com a situació assimilada a accident de treball dels períodes d’aïllament, contagi o restricció en les sortides del municipi on tinguin el domicili o el seu centre de treball els treballadors com a conseqüència de la COVID-19
El RDL va considerar, amb caràcter excepcional, situació assimilada a accident de treball, exclusivament per a la prestació econòmica d’incapacitat temporal del sistema de Seguretat Social, aquells períodes d’aïllament o contagi dels treballadors provocats pel virus SARS-CoV-2, tret que es provés que el contagi de la malaltia s’hagués contret amb causa exclusiva en la realització de la feina, i en aquest cas seria qualificat d’accident de treball.
Amb el mateix caràcter excepcional, amb efectes des de l’inici de la situació de restricció de la sortida o entrada a un municipi, i mitjançant el corresponent comunicat de baixa, es va estendre aquesta protecció a aquells treballadors que es van veure obligats a desplaçar-se de localitat per prestar serveis en les activitats no afectades pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, sempre que per l’autoritat competent hagués acordat restringir la sortida, o l’entrada, de persones del municipi on aquests treballadors tinguessin el seu domicili, o on l’empresa tingués el seu centre de treball en el cas de treballadors amb domicili en un altre municipi, i els hagués estat denegada de manera expressa la possibilitat de desplaçar-se per l’autoritat competent, no poguessin fer la seva feina de manera telemàtica per causes no imputables a l’empresa per a la qual presten els seus serveis o al treballador i no tinguessin dret a percebre cap altra prestació pública.
L’acreditació de l’acord de restricció de la població on el treballador tingués el seu domicili o l’empresa el seu centre de treball, i la denegació de la possibilitat de desplaçament es realitzaria mitjançant certificació expedida per l’ajuntament del domicili o, en el seu cas, pel del centre de treball afectat per la restricció davant el corresponent òrgan del servei públic de salut. Igualment, la impossibilitat de realització del treball de manera telemàtica es podia acreditar mitjançant una certificació de l’empresa o una declaració responsable en el cas dels treballadors per compte propi davant el mateix òrgan del servei públic de salut.
En el supòsit de treballadors per compte d’altri que tinguessin el domicili en un municipi diferent del del centre de treball, a més del que es preveu en el paràgraf anterior, es requeriria acreditar: el domicili del treballador mitjançant el corresponent certificat d’empadronament; que el treballador desenvolupés la seva feina en el centre situat en el municipi afectat per la restricció, mitjançant la corresponent certificació de l’empresa; i que l’empresa no hagués procedit al tancament del centre de treball, mitjançant la corresponent certificació de l’empresa.
La durada d’aquesta prestació excepcional estava determinada pel comunicat de baixa i la corresponent alta.
Es va reconèixer el dret a aquesta prestació al treballador per compte propi o d’altri que es trobés en la data del fet causant en situació d’alta en qualsevol dels règims de Seguretat Social.
La data del fet causant seria la data en la qual s’acordés l’aïllament, restricció o malaltia del treballador, sense perjudici que el comunicat de baixa s’expedeixi amb posterioritat a aquesta data.
- Consideració de les malalties patides pel personal sanitari per contagi de la COVID-19
La disposició addicional vuitena del RDL ara derogat va prorrogar l’article 9 del Reial decret llei 19/2020, de 26 de maig, pel qual s’adopten mesures complementàries en matèria agrària, científica, econòmica, d’ocupació i Seguretat Social i tributàries per pal·liar els efectes de la COVID-19.
Així, la consideració com a contingència professional derivada d’accident de treball de les malalties patides pel personal que prestés servei en centres sanitaris o soci-sanitaris com a conseqüència del contagi del virus SARS-CoV-2, s’aplicaria als contagis del virus SARS-CoV-2 produïts des de l’1 d’agost de 2020 fins que les autoritats sanitàries aixequin totes les mesures de prevenció adoptades per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, acreditant el contagi mitjançant el corresponent comunicat d’accident de treball, que s’hauria d’haver expedit dins del mateix període de referència.
Recordem que des de l’entrada en vigor del RDL 19/2020 esmentat, les prestacions de Seguretat Social que causa el citat personal, després d’haver contret el virus en l’exercici de la seva professió durant qualsevol fase de l’epidèmia, si així s’acredita pels serveis de Prevenció de Riscos laborals i Salut Laboral, es consideren derivades d’accident de treball, en entendre complerts els requisits exigits en el article 156.2.e) del text refós de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS). Aquest precepte considera accident de treball la malaltia no professional que contregui el treballador amb motiu de la realització de la seva feina, sempre que es provi que va tenir per causa exclusiva la seva execució.
Abans del RDL (derogat per falta de convalidació), la previsió únicament s’aplicava als contagis produïts fins al mes posterior a la finalització de l’estat d’alarma (que va tenir lloc el passat 21 de juny), acreditats mitjançant l’oportú comunicat d’accident de treball.
En qualsevol cas, en els casos de defunció, es considera que la causa és accident de treball sempre que l’òbit s’hagi produït dins dels cinc anys següents al contagi de la malaltia i derivat d’aquesta, de conformitat amb el que es disposa en l’article 217.2 de la LGSS.
Les principals organitzacions sindicals han criticat la citada derogació, i reclamen de l’Executiu la publicació d’una nova norma que recuperi la protecció social dels treballadors afectats per la COVID-19. Així mateix, reclamen la consideració del contagi com a malaltia professional, i no com a accident de treball.
Així, el sindicat UGT recorda que «han quedat derogades totes dues previsions de manera que l’administració de la Seguretat Social ja no podrà reconèixer aquestes prestacions en tant no es torni a produir una iniciativa legislativa que les reposi tal com aquestes situacions estaven reconegudes», instant, des del mateix moment de publicació de la Resolució del Congrés dels Diputats, «que de manera urgent es tornin a regular totes dues disposicions i que els treballadors quedin protegits, tal com ho estaven actualment».
A l’anterior, afegeix l’organització CCOO que «la derogació de la protecció social d’aquest col·lectiu l’exposa greument, coincidint amb el començament de la segona onada de la pandèmia». El sindicat recorda els riscos de l’ús de «normes òmnibus», que barregen diferents matèries que, com és el cas, requerien la convalidació en la cambra alta per l’ús del mecanisme del Reial decret llei.
Quina és la situació actual?
Els sindicats són crítics amb la derogació, reclamant davant l’Executiu la publicació urgent d’una normativa que ofereixi cobertura suficient als treballadors afectats per la COVID-19, sent un col·lectiu especialment vulnerable amb l’inici de la segona onada de la pandèmia.
A més, s’exigeix la consideració del contagi com a malaltia professional, i no com a accident de treball.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.
JDA SFAI