Drets en joc a la fiscalitat empresarial

Quan a una persona que té un negoci contacta amb un assessor fiscal, ho fa per dos motius principalment: perquè li gestioni la confecció de tots els tràmits fiscals obligatoris que resulten complicats per una persona que no es dedica a diari al tracte amb l’Administració i perquè ho faci de la manera que li surti de la forma més favorable econòmicament. És a dir, fer impostos i pagar el mínim. Gràcies als coneixements de la normativa fiscal, nosaltres som capaços de trobar eines per aconseguir aquest desitjat estalvi fiscal. Això, en el nostre argot, pot prendre diferents paraules: deducció, reducció, bonificació, compensació,… però el resum és pagar menys.

D’entrada, s’entén que qualsevol subjecte passiu, en el dret a la confecció de les seves obligacions fiscals, pot optar a aplicar aquells preceptes de la llei fiscal que li faci pagar menys a les seves declaracions, sempre i quan compleixi els requisits exigits. I això ho és perquè ho entenem com un “dret”. Tot i així, l’administració pot entendre que aquelles figures fiscals que ens beneficien puguin no ser considerades com un dret, sinó com una “opció”. Podem voler exercir-la o no. Això no semblaria tenir més importància, doncs s’entén que el subjecte passiu sempre voldrà exercir aquelles opcions o drets que li beneficiïn econòmicament. La qüestió de la importància de la delimitació del que és dret o opció es fonamenta en el redactat dels apartats 3 i 4 de l’article 119 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (LGT):

“3. Las opciones que según la normativa tributaria se deban ejercitar, solicitar o renunciar con la presentación de una declaración no podrán rectificarse con posterioridad a ese momento, salvo que la rectificación se presente en el período reglamentario de declaración.

4. En la liquidación resultante de un procedimiento de aplicación de los tributos podrán aplicarse las cantidades que el obligado tributario tuviera pendientes de compensación o deducción, sin que a estos efectos sea posible modificar tales cantidades pendientes mediante la presentación de declaraciones complementarias o solicitudes de rectificación después del inicio del procedimiento de aplicación de los tributos.”

És a dir, que si per error o omissió no hem exercit una de les “opcions” que teníem per beneficiar-nos econòmicament en un impost i ha passat el termini voluntari de presentació de l’impost, hem perdut la possibilitat d’exercir-la. I aquí és quan és important saber si estem davant d’un dret o d’una opció, doncs en el primer cas tindrem dret a sol·licitar una rectificació al nostre favor i en el segon cas no podrem fer res. Donat que aquesta delimitació del que és un dret o una opció no es clara, l’Administració sempre juga al seu favor, considerant moltes d’aquestes figures fiscals per pagar menys com opcions i, d’aquesta manera, tombar rectificacions a posteriori de declaracions fetes i en aquests casos només quedava la opció de litigar contra aquestes resolucions. En aquests casos, generalment es donava la raó a l’Administració en les primeres instàncies i donat que anar més enllà suposava un gran esforç en temps i diners sense obtenir cap garantia, generalment es considerava preferible acceptar aquestes resolucions.

Davant aquesta situació, el 20 d’octubre de 2022, el Tribunal Suprem dicta una sentencia (número 1332/2022) que contradiu fins ara el criteri d’Hisenda. En aquesta sentencia, es reconeix a un contribuent el dret a aplicar la compensació de bases imposables negatives a l’impost sobre societats tot i haver-lo presentat de forma extemporània, després de que Hisenda no li hagués acceptat.

En el mateix sentit, en un altre sentencia amb data més recent (23 de febrer de 2023), el Tribunal Suprem va donar la raó al Reial Madrid quan el club va incloure quotes d’IVA suportades a una autoliquidació complementària extemporània d’IVA per evitar ser sancionat i que sortís a retornar enlloc de a ingressar. En primera instància Hisenda ho va rebutjar fent us de l’article 119.3 de la LGT, però el Tribunal Suprem va donar la raó al club certificant que la rectificació de quotes és un dret propi del contribuïen i no una opció tributària.

Per tant, aquestes dos resolucions obren un camí perquè els contribuents puguin defensar, en contra del criteri establert fins ara per l’Administració, que altres deduccions, reduccions, bonificacions o compensacions que estan incloses a la llei fiscal per intentar beneficiar-se en diferents impostos, no es tracten d’opcions recollides a l’article 119 de la LGT i que només poden ser exercides en el termini voluntari de presentació, sinó que són drets que poden ser exercits sempre que l’autoliquidació no estigui prescrita.

Tot i així, donat que els procediments de al·legacions i recursos contra l’Administració es poden fer molt llargs i cars, és preferible que sempre presentem les autoliquidacions corresponents en el termini voluntari establert, de manera que no ens puguin tombar en primera instància qualsevol declaració presentada per considerar que hem exercit una opció tributaria fora de termini.

Javier Díez

Asesor Fiscal JDA/SFAI